L’Ajuntament de Girona ha batejat amb el nom del periodista i escriptor Narcís-Jordi Aragó i Masó i de la pintora Mercè Huerta i Busquets dos espais públics de la ciutat fins ara sense denominació. Aquesta tarda ha tingut lloc la descoberta de les plaques commemoratives de les placetes, ubicades a l’espai entre la pujada de les Pedreres i el carrer de les Beates, en el cas d’Aragó, i a l’encreuament entre els carrers de l’Albereda i del Vern, en el cas de Huerta. Es tracta de dos espais propers, símbol de la proximitat que unia també la parella, casada des de l’any 1961.

L’acte ha comptat amb les intervencions de l’alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar; del director de la Fundació Rafael Masó, Jordi Falgàs i Casanovas, i de les nebodes de Mercè Huerta, Rosa Maria Medir i Huerta, i de Narcís-Jordi Aragó, Muntsa Bosch i Aragó. També hi han assistit regidors i regidores de l’equip de govern, representants de diverses entitats i familiars i amics i amigues dels homenatjats.

“Girona avui fa un merescut homenatge a en Narcís-Jordi Aragó i a la Mercè Huerta, dues figures clau de la literatura i la pintura gironines. Estem contents de mica en mica anar omplint les places i carrers de Girona de noms que ens han ajudat a fer una ciutat millor”, ha destacat l’alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar. 

Els dos noms va ser aprovats per la Comissió del Nomenclàtor de Girona i pel Ple després de diverses peticions. Pel que fa al nom de Narcís-Jordi Aragó, aquest va rebre propostes per part de l’associació Amics de la UNESCO de Girona; de la Fundació Rafael Masó, i de l’empresari i activista cultural Joan Ribas i Freixas. Les tres peticions van coincidir en lloar l’estima i implicació que el periodista va mostrar envers la ciutat de Girona. Quant al nom de Mercè Huerta, la denominació era una proposta de la Fundació Rafael Masó, de la Xarxa Dones de Girona i dels grups municipals d’ERC i de la CUP-Crida per Girona pel seu llegat professional i pel fet de ser una referent per totes les dones del territori.

Cal destacar que la placeta de Narcís-Jordi Aragó i Masó està situada entre l’inici de la pujada de les Pedreres i la muralla, darrere del jardí de la Infància, on s’ubica l'escultura Contra l'invasor, de Miquel Blay. Precisament Aragó va ser qui va iniciar la campanya per tal que la peça, elaborada a partir del model original fet en guix l’any 1891 i que encara conserva el Museu d'Art de Girona, es fongués en bronze i s’instal·lés a la via pública. L’obra commemora els setges de Girona de 1808-1809.

Narcís-Jordi Aragó i Masó i Mercè Huerta i Busquets

Narcís-Jordi Aragó (Girona, 1932 - 2016), llicenciat en Dret i diplomat en Periodisme, va ser un dels periodistes, escriptors i promotors culturals més destacats de la ciutat de Girona durant la segona meitat del segle XX. A més de col·laborador i corresponsal de diferents mitjans de comunicació, tant en premsa com en ràdio, Aragó va destacar sobretot com a director del setmanari Presència i de la Revista de Girona. Com a escriptor, ressalten els seus llibres dedicats a la història i la cultura de la ciutat, com Girona grisa i negra (1972), La Devesa, paradís perdut (1980), Guia de la Girona monumental (1981), Girona ara i sempre: una crònica (1982), Soldats de la vida: tres moments de Girona (1983), La Girona dels poetes: antologia (1988), Guia literària de Girona (1995), Girona: guia del visitant (2000), Retrats a mitja tinta: lletres, arts i civisme a les terres de Girona (2011), i Periodisme sota sospita: 25 anys entre la censura i la llei de premsa (2013), entre molts d’altres.

Des del 1987 va ser membre corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi; des del 2006 va ser membre del Consell Assessor de la Biblioteca Valvi i, des del 2007, va presidir el Consell Editorial del Diari El Punt. El 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Mercè Huerta i Busquets (Figueres, 1929 - Girona, 2015) va ser una de les artistes més rellevants de Girona durant l’últim quart del segle XX i els primers anys del XXI. Va exposar la seva obra arreu de Catalunya des del 1977, especialment en galeries i sales d’exposició gironines. Com a culminació de la seva carrera, la Casa de Cultura, la Fundació Valvi i la Fundació Fita li van dedicar l’exposició antològica “Fidelitats” el 2008. Pòstumament, l’any 2016, la Fundació Valvi, la Fundació Fita i la Fundació Rafael Masó li van dedicar una nova mostra retrospectiva amb el títol de “L’essencial és mirar”. 

Huerta, a més, va ser una destacada professora de belles arts, especialment a l’Estudi d’Art Domènec Fita i, després, a l’Escola Municipal d’Art de Girona. 

El matrimoni format per Narcís-Jordi Aragó i Mercè Huerta va fer donació el 2006 de la Casa Masó i de les col·leccions artístiques i documentals que s’hi conserven a l’Ajuntament de Girona, i van constituir així l’aportació fundacional per a la creació de la Fundació Rafael Masó, de la qual van ser presidents d’honor fins a la seva mort. També el 2015 van donar un important fons documental al consistori.