Sortir-se de la línia

Irene Bou, Azahara Cerezo, Anna Dot, Enric Farrés Duran, Mireia Ferron, Francesc Ruiz Abad, Irene Solà i Damià Vives

A cura de Rita Andreu

Del 16 de juny a l'11 de setembre de 2017

Inauguració: divendres 16 de juny, 19h

Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar i Bòlit_StNicolau

 
 

«(...) lo que para él es fracaso a nosotros nos parece un camino,

por lo menos una señal en el camino»

El perseguidor, Julio Cortázar

 

"Sortir-se de la línia" és una proposta expositiva que reuneix vuit projectes articulats a partir de la idea d'errar. Etimològicament, el verb errar prové del mot llatí errare, i en el seu significat primigeni remet a la idea de vagar, d'anar a l'atzar, sense un rumb fix. D'aquesta primera accepció, se'n deriva la idea d'anar errat, en el sentit de desviar-se o perdre la bona orientació intel·lectual o moral i, finalment, d'aquesta última en sorgeix la idea d'errar com a sinònim d'equivocar-se, de no encertar o d'apartar-se de la veritat.

 

Permetre's perdre un cert control sobre la pròpia pràctica, acceptar el desenvolupament no lineal en el si del procés creatiu d'una obra, són elements que comparteixen alguns d'aquests projectes. Vagar, anar a l'atzar sense un rumb fix, són accions que defineixen el procés de creació d'aquestes propostes, permeables al fet que l'imprevist, el que s'escapa del nostre control, hi intervingui, les condicioni o les conformi. En aquest sentit, la deriva, el desplaçament incontrolat, ja sigui a través d'un espai físic o damunt la superfície d'un suport material, emergeix com a pràctica central.

 

D'altra banda, l'error o l'equívoc -propis o externs- apareixen com a epicentres d'una altra sèrie de projectes. En aquests, l'estranyesa i el desconcert que provoca l'error motiven l'activació d'altres discursos i relats. D'aquesta manera, l'equívoc esdevé una espècie de fissura, una escletxa que trenca amb les expectatives i els consensos, al mateix temps que obre tot un altre ventall de possibilitats. No estigmatitzar el fracàs, no descartar l'error sinó més aviat el contrari, treballar a partir de la perplexitat que genera, per incorporar-lo, apropiar-se'l, pensar-lo i així aproximar-se al real des d'una altra perspectiva.

 

Rita Andreu, comissària

 
 

Més informació

web-desplegable_sortir-se-de-la-linia.pdf (287,43 KB)