Caminar sobre el gel

Pauline Bastard, Lúa Coderch, Rafel G. Bianchi, Lluís Hortalà, Fermín Jiménez Landa, Pere Llobera, Mercedes Mangrané,Dani Montlleó, Àngels Ribé i Irena Visa

A cura de David Armengol

Sales d'exposicions de Can Palauet
30.09.17 | 07.01.2018    

 

L'hivern de 1974, un jove Werner Herzog decideix anar caminant de Munich a París per visitar a la seva amiga i crítica de cinema Lotte Eisner, que es troba molt malalta a l'hospital. En lloc de viatjar ràpidament a la capital francesa per reunir-se amb Eisner, Herzog inicia un viatge solitari a peu que, segons ell, mantindrà a la seva amiga amb vida mentre camina. La seva aventura va durar del 23 de novembre al 14 de desembre de 1974. Quatre anys després, aquesta gesta va donar peu a la publicació d'un petit assaig: Del caminar sobre hielo.

 

Caminar sobre el gel és una exposició col·lectiva que situa el seu punt de partida en aquest relat. El cineasta alemany descriu de manera minuciosa els paisatges, situacions i pensaments que li acompanyen durant el viatge. Una traducció a l'àmbit de les arts visuals on l'absència de practicitat del seu viatge obre dues possibles interpretacions: d'una banda, l'activació del paisatge a través de la performance i l'experiència directa; per l'altre, una anàlisi sobre la disfuncionalitat de l'art, un context capaç de destinar un gran esforç i energia a empreses alienes a les convencions que configuren el nostre entorn social.

 

El romanticisme individualista de Herzog i la seva fascinació per allò o aquell que se situa en el límit (del geogràfic, de l'humà, del possible, del necessari...), ens suggereix a la vegada una manera específica d'entendre la pràctica artística des del present. Una lectura particular en la qual, ja sigui per necessitat individual o per progressiva desil·lusió o desencantament d'allò col·lectiu, la condició de l'artista es mesura mitjançant la perseverança eufòrica del repte.

 

Després d'una primera vida a Bòlit Centre d'Art Contemporani de Girona, l'exposició s'adapta després a l'Arts Santa Mónica de Barcelona i ara pren forma de nou a les sales de Can Palauet, amb la incorporació de l'artista mataroní Dani Montlleó.

 

Caminar sobre el gel analitza la fragilitat i la intensitat de l'acció de Herzog - la d'avançar per un lloc inestable, incert - mitjançant una trobada entre artistes de diverses generacions i procedències. Artistes que comparteixen el seu gest simbòlic i inútil. En aquest sentit, l'exposició és un homenatge a la condició disfuncional i poderosa de l'artista. Per cert, Lotte Eisner va vèncer la seva malaltia i no va morir fins el 1983.

 

Exposició produïda per Bòlit Centre d'Art Contemporani de Girona i Arts Santa Mònica, Barcelona.

Adaptada pel M|A|C Mataró Art Contemporani

Amb la col·laboració de: Centre d'Art Maristany de Sant Cugat i Transversal-Xarxa d'Activitats Culturals

 
 

Caminar sobre el gel

Presentació del catàleg

Dimarts 19 de desembre de 2017

17.30h

Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona

(Plaça Pou Rodó 7-9, 17004 Girona)

Entrada lliure

 

Presentació de la publicació Caminar sobre el gel. Èpica i disfuncionalitat en la pràctica artistica a càrrec de David Armengol (comissari de l'exposició). El llibre compta amb textos de Donatella Iannuzzi, Alicia Kopf, Mercedes Mangrané, Lúa Coderch, Pere Llobera i David Armengol. També recull el pas de l'exposició per els dos centres productors de la mostra - Bòlit Centre d'Art Contenporani Girona i Arts Santa Mònica (Barcelona) - així com els continguts específics incorporats en la seva itinerància per MAC Mataró Art Contemporani i Centre d'Art Maristany de Sant Cugat del Vallès. El disseny és de Vellut i l'edició i la distribució de By Architect Publications. Edició bilingüe (cat / cast).

 

"Els diumenges a la tarda ens agrada passejar pel barri i entrar a la llibreria Taifa. Solem mirar llibres sense gaire intenció de comprar-ne cap. De vegades en comprem un d'Italo Calvino, o de Richard Ford, o algun d'Impedimenta o Gallo Nero. Aquell diumenge en vam comprar dos, un per a tu i un altre per a mi. He oblidat quin vaig comprar jo, però recordo perfectament el teu: Del caminar sobre hielo, de Werner Herzog. Me'l vas ensenyar contenta, però no li vaig fer gaire cas.

 

Va ser després quan, respectant el teu punt de llibre, vaig començar a llegir-lo amb atenció."

 

 

(Fragment de El Bisó i la muntanya, text de David Armengol)  

 
 

[DIÀLEGS]

PINTURA, MÚSICA I PATRIMONI

 

"Nit i somni" (Nacht und Träume)

Enric Ansesa i Xavier Escribà

Comissària: Carme Sais

 

Del 28 de juliol al 8 d'octubre de 2017

Obertura, divendres 28 de juliol a les 19 h

Inauguració, divendres 18 d'agost a les 19 h

Canònica de Santa Maria de Vilabertran

 

Exposició en el marc del Festival Schubertíada de Vilabertran (del 17 d'agost al 3 de setembre de 2017).

 

Aquest divendres 28 de juliol a les 19h la Canònica de Santa Maria de Vilabertran tindrà lloc l'obertura de l'exposició "Nit i somni" que aplega obres recents  d'Enric Ansesa i Xavier Escribà. La mostra, organitzada a quatre mans entre l'Agència Catalana del Patrimoni i el Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona, s'inaugurarà oficialment el divendres 18 d'agost a les 19 h amb un acte que comptarà amb la presència de l'Honorable Lluís Puig i Gordi, Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

 

Diàlegs: pintura, música i patrimoni és un cicle estival que uneix tres puntals de la cultura: la pintura, la música i el patrimoni, dins del marc de la canònica de Santa Maria de Vilabertran on, des de fa 25 anys, té lloc la Schubertíada, un festival internacional dedicat al món del lied romàntic i a la música de cambra i on s'ha obert una programació dedicada a la pintura contemporània.

 

"Nit i somni" (títol original: Nacht und Träume, i en anglès Night and Dreams) és un lied de Schubert compost el 1822 a partir d'una cançó de Matthäus von Collin i que es caracteritza per una gran simplicitat i el pianissimo d'extrema delicadesa que són un concentrat de bellesa en 8 línies de 59 síl·labes. Aquest tema és el que s'ha proposat als artistes com a fil conductor de l'exposició.

 

Es tracta de la tercera edició d'aquesta programació d'exposicions dedicada a la pintura contemporània, que en anys anteriors ha exhibit l'obra de Montserrat Costa i Jordi Martorano (2015) i Quim Corominas i Assumpció Mateu (2016), que quedarà recollida en un catàleg de futura aparició.    

 
 

Enric Ansesa

 

L'obra d'Enric Ansesa, rotunda, sensible i d'una profunda harmonia estètica, manté la constant del color negre. El negre, que va més enllà de la llum, que es transforma en energia i al mateix temps en espai. De composicions constructivistes, s'hi configuren dialèctiques sígniques i gestuals, sovint d'un marcat sentit minimalista.

 

Aquestes tretze pintures, totes interelacionades en l'evolució del concepte de l'espai fet pintura, potser com "Nacht und Traüme" de Schubert o com el yin i el yang de Tao, l'inventari dels morts i la lluita punxant dels que volen viure més enllà. Punts, camps, presència, són diverses denominacions o referències per edificar aquest contínuum a partir del punt-centre que, en multiplicar-se, busca l'infinit en l'ocupació de l'espai, a mode d'encefalograma del pensament actual, en què la reflexió de les seqüències no és res més que l'avui, que és el futur d'ahir.

 

Amb una profunda consciència cultural i social, Enric Ansesa (Girona, 1945) és un artista compromès amb la realitat del seu entorn sociopolític i cultural. La seva obra s'ha exposat a la Fundació Vila Casas, la Galeria René Metras, la Galeria Barcelona, la Galeria Greca i la Galeria Imaginart, a la Fundació Espais, la Galeria Presenta, la Galeria Horizon, Tecla Sala, la Galeria Tobermory, Espai Blanquerna, la Galeria MR, la Galeria Clive Foster, la Galeria Adam's Art, la John Hansard Gallery, la Corner House, la Galeria Art Sud, la Galeria Dalia Tawil, la Universitat de Princeton i el Rosa Parks Museum, la Galeria Grand Eterna, el Museu Jean Lurçat o el Centre d'Art Daniel Suárez, entre d'altres i en diverses fires d'art internacionals: Bolonya, Arco (Madrid), FIAC (París), Bogotà, Teheran, Caracas, Índia, etc. i forma part del fons d'art de diverses col·leccions. 

 
 

Descarrega la postal

postals-vilabertran-per-web-ansesa.pdf (402,64 KB)

 
 

Xavier Escribà "Somnis pictòrics"

 

Tot i que es defineix com a pintor, moltes de les seves obres prenen una corporalitat que l'apropen a una certa sensibilitat escultòrica. L'ambigüitat de ser al mateix temps pintor i escultor és una mostra més del seu infatigable qüestionament sobre què pot ser pintura avui.

 

"Somnis pictòrics" és un conjunt d'obres formalment molt diverses però que responen a un mateix criteri de llibertat i identitat autònoma que l'artista ha volgut que convisquin en un mateix espai mental circumscrit per l'embolcall de fusta. Com si d'un somni es tractés aquest revestiment afavoreix una dimensió espai/temporal en què tota lectura i experiència hi té cabuda.

 

Xavier Escribà (París, 1969) va iniciar els seus estudis a la facultat de Belles Arts de Barcelona i els va acabar a París a l'École Nationale Supérieure des Beaux-Arts. Des de 2005 resideix a l'Empordà on també té el taller. La seva obra ha estat reconeguda amb diversos premis com el Prix Fénéon, el Prix de Peinture-Antoine Marin o la 4a Biennal d'Art, Fundació Casa de Cultura de Girona; forma part de diverses col·leccions  com les del Museu d'Art Modern de Tarragona, la
Fundació Vila Casas, la Fundación Alorda Derksen, el MNCARS, el Eestikunsti Museu, el Fonds Municipal d'Art Contemporain de París o el Musée d'Art Moderne de Céret i ha estat present en fires nacionals i internacionals com FIAC, The Armory show, Art Cologne, Arco, Art Bruxelles, Art Basel, Art Shanghai i Art Genève (Ginebra.

 
 

Descarrega la postal

postals-vilabertran-per-web-escriba.pdf (225,47 KB)

 
 

Carles Congost. A sense of Wonder


Del 18 de maig al 15 d'octubre de 2017
Centre d'Art La Panera. Lleida



"A sense of wonder" (un sentit de la meravella o la capacitat de meravellar-se) és una proposta expositiva que reuneix els treballs més recents de l'artista Carles Congost. Es tracta d'una coproducció entre el Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona i el Centre d'Art la Panera, Lleida.   



Són treballs que s'han vist molt poc a casa nostra (en algun cas, són inèdits) i venen avalats per diversos premis i distincions. Com és habitual en ell, no deixa de banda la desinhibició a l'hora de fer servir referents del món del pop o de la cultura de masses, ni el recurs cap a mitologies personals, ni molts d'altres aspectes que han caracteritzat la seva obra i, sovint, han fet difícil posar-lo dins una classificació a l'ús.


A nivell temàtic hi ha dos grans eixos que vertebren aquests treballs: la música i la pràctica artística, però sempre com un recurs argumental per obrir portes cap a d'altres aspectes més universals tot evitant la literalitat i les veritats incontestables. En essència, aquesta proposta aprofundeix en la capacitat que tenen aquests treballs de sorprendre'ns, de confrontar-nos com a espectadors, de descobrir coses que no es creuen possibles en primera instància...En la capacitat de meravellar-se (A sense of wonder).


Carles Congost té una sòlida trajectòria que inclou nombroses distincions com la Beca de Artes Plásticas de la Fundación Botín (2014), el segon Premi de Videocreació impulsat per LOOP Barcelona, la Xarxa de Centres d'Arts Visuals de Catalunya i l'Arts Santa Mònica (2015), el Premi de Videoart de la Fundación BBVA (2015) i el Premi Ciutat de Palma (2016). El 2016 va participar en la biennal internacional Manifesta 11 a Zuric (Suïssa) amb l'obra Simply The best que va assolir un gran reconeixement. Aquesta exposició suposa la presentació al nostre país d'aquesta obra.



Comissari: David Santaeulària    

 
 

Epigènesi

Guillermo Basagoiti Brown

Del 13 al 21 de maig de 2017

Dins ‘Temps de Flors' 2017 (Número 102 del recorregut)

Una proposta del Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona al Bòlit_StNicolau

Entrada lliure

 

 

Per primera vegada, el Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona participa a Temps de Flors i ho fa presentant el projecte escultòric Epigènesi de l'artista Guillermo Basagoiti Brown al Bòlit_StNicolau.

 

Les escultures de Basagoiti són poètiques i contundents alhora, i estan fetes a partir d'estructures d'origen orgànic que es vinculen amb l'ornamentació floral i vegetal, fusionant la tradició i l'art contemporani.

 

Aquestes obres de formes geomètriques realitzades amb fusta de les Gavarres es complementen, pel seu origen natural, amb la decoració estrictament floral creant un interessant col·loqui estètic.

 

La finalitat de l'obra, com apunta l'autor en el catàleg editat per a l'ocasió, es situa en l'anhel i la temptativa de reproduir o retrobar una sensació perduda: "Entenc Epigènesi com una sèrie d'autoretrats psíquics. He emprat materials que m'eren molt familiars com la fusta, certes formes geomètriques, el color blau cobalt... i l'esforç titànic que m'impulsa a crear aquestes obres, tot això em remet amb molta força al meu origen. Reconec en cada peça significats que condicionen la meva particular realitat. Les obres surten a l'exterior des de l'impuls creatiu, elles componen el llenguatge amb el qual m'expresso"

 

Tots els elements d'aquesta proposta tindran un gran impacte dins d'un edifici tan emblemàtic de la ciutat com és la capella de Sant Nicolau. L'ornamentació floral, d'una manera subtil però contundent, ens conduirà i traçarà el recorregut. Seran les pròpies flors, les que ens portaran a descobrir un espai dissenyat a partir de 9 circumferències de 6 cm d'alçada i que cobreixen una superfície total de 10 metres quadrats.

 

Guillermo Basagoiti és un autor autodidacte resident a les comarques de Girona que

actualment forma part del Centre d'Investigació Artística | Espai Tònic de Vulpellac (Girona) on també ha exposat aquest conjunt d'obra. L'artista reconeix les seves arrels de manera fulminant. Les sent, mira i observa, compara i expressa. Tot i això, en el seu procés creatiu es deixa endur per la passió, traient, tallant i acoblant en una obra que és fi reflex d'aquella Astúries que el veié créixer, boscs i humitats que inspiren la seva contundència, el seu cromatisme i uns talls directes, sincers i nets.

 

Amb la col·laboració dels voluntaris: Carles Alonso, Rosa Capdevila, Laia Cormenzana, Albert Gisalló, Meritxell Jiménez, Anna López Ramió, Maica Rubinat, Mariona Salvadó, Laura Servent, Olga Solà i Oriol Terrats.

 

Visita comentada

Amb Guillermo Basagoiti Brown

Dimarts 16 de maig de 2017 a les 20h

Accés lliure

 

Catàleg

Amb motiu de l'exposició "Epigènesi" a Girona, Torroella de Montgrí (Museu de la Mediterrània) i Vulpellac (Espai Tònic), s'ha editat un catàleg que es posarà a la venda properament.

 
 

Caminar sobre el gel
Èpica i disfuncionalitat en la pràctica artística


17.01.201 - 02.04.2017
Nivell 1

Arts Santa Mònica, Barcelona

 

 

Pauline Bastard, Lúa Coderch, Rafel G. Bianchi, Lluís Hortalà, Fermín Jiménez Landa, Pere Llobera, Mercedes Mangrané, Àngels Ribé i Irena Visa 

 

L'hivern de 1974, un jove Werner Herzog decideix anar caminant de Munich a París per visitar a la seva amiga i crítica de cinema Lotte Eisner, que es troba molt malalta a l'hospital. En lloc de viatjar ràpidament a la capital francesa per reunir-se amb Eisner, Herzog inicia un viatge solitari a peu que, segons ell, mantindrà a la seva amiga amb vida mentre camina. La seva aventura va durar del 23 de novembre al 14 de desembre de 1974. Quatre anys després, aquesta gesta va donar peu a la publicació d'un petit assaig: Del caminar sobre hielo.

 

Caminar sobre el gel és una exposició col·lectiva que situa el seu punt de partida en aquest relat. El cineasta alemany descriu de manera minuciosa els paisatges, situacions i pensaments que li acompanyen durant el viatge. Una traducció a l'àmbit de les arts visuals on l'absència de practicitat del seu viatge obre dues possibles interpretacions: d'una banda, l'activació del paisatge a través de la performance i l'experiència directa; per l'altre, una anàlisi sobre la disfuncionalitat de l'art, un context capaç de destinar un gran esforç i energia a empreses alienes a les convencions que configuren el nostre entorn social.

 

El romanticisme individualista de Herzog i la seva fascinació per allò o aquell que se situa en el límit (del geogràfic, de l'humà, del possible, del necessari...), ens suggereix a la vegada una manera específica d'entendre la pràctica artística des del present. Una lectura particular en la qual, ja sigui per necessitat individual o per progressiva desil·lusió o desencantament d'allò col·lectiu, la condició de l'artista es mesura mitjançant la perseverança eufòrica del repte.

 

Després d'una primera vida a Bòlit Centre d'Art Contemporani de Girona, l'exposició s'adapta ara al Nivell 1 de l'Arts Santa Mónica de Barcelona. Degut a les característiques de la sala - un passadís ampli situat en el primer pis - aquest segon capítol potencia les connexions d'espai i temps que defineixen la gesta de Herzog: la seva caminada en línia recta de Munic a París i l'avanç cronològic del seu relat. El plantejament expositiu converteix la visita en una seqüència de temps condicionada per la linealitat estricta d'un recorregut. D'esquerra a dreta, les obres s'exhibeixen davant nostre amb autonomia pròpia. No existeix diàleg a l'espai, però sí en el temps.

 

En definitiva, Caminar sobre el gel analitza la fragilitat i la intensitat de l'acció de Herzog - la d'avançar per un lloc inestable, incert - mitjançant una trobada entre artistes de diverses generacions i procedències. Artistes que comparteixen el seu gest simbòlic i inútil. En aquest sentit, l'exposició és un homenatge a la condició disfuncional i poderosa de l'artista. Per cert, Lotte Eisner va vèncer la seva malaltia i no va morir fins el 1983.

 

Coproduït per: Arts Santa Mònica, Barcelona i Bòlit Centre d'Art Contemporani de Girona.

Comissari: David Armengol

Disseny de l'exposició: Xavi Torrent

Disseny Gràfic: Vellut

Col·laboradors: Transversal-Xarxa d'Activitats Culturals, Ajuntament de Mataró, MAC, Ajuntament de Sant Cugat i Centre d'Art Maristany