Carles Congost. A sense of Wonder


Del 18 de maig al 15 d'octubre de 2017
Centre d'Art La Panera. Lleida



"A sense of wonder" (un sentit de la meravella o la capacitat de meravellar-se) és una proposta expositiva que reuneix els treballs més recents de l'artista Carles Congost. Es tracta d'una coproducció entre el Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona i el Centre d'Art la Panera, Lleida.   



Són treballs que s'han vist molt poc a casa nostra (en algun cas, són inèdits) i venen avalats per diversos premis i distincions. Com és habitual en ell, no deixa de banda la desinhibició a l'hora de fer servir referents del món del pop o de la cultura de masses, ni el recurs cap a mitologies personals, ni molts d'altres aspectes que han caracteritzat la seva obra i, sovint, han fet difícil posar-lo dins una classificació a l'ús.


A nivell temàtic hi ha dos grans eixos que vertebren aquests treballs: la música i la pràctica artística, però sempre com un recurs argumental per obrir portes cap a d'altres aspectes més universals tot evitant la literalitat i les veritats incontestables. En essència, aquesta proposta aprofundeix en la capacitat que tenen aquests treballs de sorprendre'ns, de confrontar-nos com a espectadors, de descobrir coses que no es creuen possibles en primera instància...En la capacitat de meravellar-se (A sense of wonder).


Carles Congost té una sòlida trajectòria que inclou nombroses distincions com la Beca de Artes Plásticas de la Fundación Botín (2014), el segon Premi de Videocreació impulsat per LOOP Barcelona, la Xarxa de Centres d'Arts Visuals de Catalunya i l'Arts Santa Mònica (2015), el Premi de Videoart de la Fundación BBVA (2015) i el Premi Ciutat de Palma (2016). El 2016 va participar en la biennal internacional Manifesta 11 a Zuric (Suïssa) amb l'obra Simply The best que va assolir un gran reconeixement. Aquesta exposició suposa la presentació al nostre país d'aquesta obra.



Comissari: David Santaeulària    

 
 

Epigènesi

Guillermo Basagoiti Brown

Del 13 al 21 de maig de 2017

Dins ‘Temps de Flors' 2017 (Número 102 del recorregut)

Una proposta del Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona al Bòlit_StNicolau

Entrada lliure

 

 

Per primera vegada, el Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona participa a Temps de Flors i ho fa presentant el projecte escultòric Epigènesi de l'artista Guillermo Basagoiti Brown al Bòlit_StNicolau.

 

Les escultures de Basagoiti són poètiques i contundents alhora, i estan fetes a partir d'estructures d'origen orgànic que es vinculen amb l'ornamentació floral i vegetal, fusionant la tradició i l'art contemporani.

 

Aquestes obres de formes geomètriques realitzades amb fusta de les Gavarres es complementen, pel seu origen natural, amb la decoració estrictament floral creant un interessant col·loqui estètic.

 

La finalitat de l'obra, com apunta l'autor en el catàleg editat per a l'ocasió, es situa en l'anhel i la temptativa de reproduir o retrobar una sensació perduda: "Entenc Epigènesi com una sèrie d'autoretrats psíquics. He emprat materials que m'eren molt familiars com la fusta, certes formes geomètriques, el color blau cobalt... i l'esforç titànic que m'impulsa a crear aquestes obres, tot això em remet amb molta força al meu origen. Reconec en cada peça significats que condicionen la meva particular realitat. Les obres surten a l'exterior des de l'impuls creatiu, elles componen el llenguatge amb el qual m'expresso"

 

Tots els elements d'aquesta proposta tindran un gran impacte dins d'un edifici tan emblemàtic de la ciutat com és la capella de Sant Nicolau. L'ornamentació floral, d'una manera subtil però contundent, ens conduirà i traçarà el recorregut. Seran les pròpies flors, les que ens portaran a descobrir un espai dissenyat a partir de 9 circumferències de 6 cm d'alçada i que cobreixen una superfície total de 10 metres quadrats.

 

Guillermo Basagoiti és un autor autodidacte resident a les comarques de Girona que

actualment forma part del Centre d'Investigació Artística | Espai Tònic de Vulpellac (Girona) on també ha exposat aquest conjunt d'obra. L'artista reconeix les seves arrels de manera fulminant. Les sent, mira i observa, compara i expressa. Tot i això, en el seu procés creatiu es deixa endur per la passió, traient, tallant i acoblant en una obra que és fi reflex d'aquella Astúries que el veié créixer, boscs i humitats que inspiren la seva contundència, el seu cromatisme i uns talls directes, sincers i nets.

 

Amb la col·laboració dels voluntaris: Carles Alonso, Rosa Capdevila, Laia Cormenzana, Albert Gisalló, Meritxell Jiménez, Anna López Ramió, Maica Rubinat, Mariona Salvadó, Laura Servent, Olga Solà i Oriol Terrats.

 

Visita comentada

Amb Guillermo Basagoiti Brown

Dimarts 16 de maig de 2017 a les 20h

Accés lliure

 

Catàleg

Amb motiu de l'exposició "Epigènesi" a Girona, Torroella de Montgrí (Museu de la Mediterrània) i Vulpellac (Espai Tònic), s'ha editat un catàleg que es posarà a la venda properament.

 
 

Caminar sobre el gel
Èpica i disfuncionalitat en la pràctica artística


17.01.201 - 02.04.2017
Nivell 1

Arts Santa Mònica, Barcelona

 

 

Pauline Bastard, Lúa Coderch, Rafel G. Bianchi, Lluís Hortalà, Fermín Jiménez Landa, Pere Llobera, Mercedes Mangrané, Àngels Ribé i Irena Visa 

 

L'hivern de 1974, un jove Werner Herzog decideix anar caminant de Munich a París per visitar a la seva amiga i crítica de cinema Lotte Eisner, que es troba molt malalta a l'hospital. En lloc de viatjar ràpidament a la capital francesa per reunir-se amb Eisner, Herzog inicia un viatge solitari a peu que, segons ell, mantindrà a la seva amiga amb vida mentre camina. La seva aventura va durar del 23 de novembre al 14 de desembre de 1974. Quatre anys després, aquesta gesta va donar peu a la publicació d'un petit assaig: Del caminar sobre hielo.

 

Caminar sobre el gel és una exposició col·lectiva que situa el seu punt de partida en aquest relat. El cineasta alemany descriu de manera minuciosa els paisatges, situacions i pensaments que li acompanyen durant el viatge. Una traducció a l'àmbit de les arts visuals on l'absència de practicitat del seu viatge obre dues possibles interpretacions: d'una banda, l'activació del paisatge a través de la performance i l'experiència directa; per l'altre, una anàlisi sobre la disfuncionalitat de l'art, un context capaç de destinar un gran esforç i energia a empreses alienes a les convencions que configuren el nostre entorn social.

 

El romanticisme individualista de Herzog i la seva fascinació per allò o aquell que se situa en el límit (del geogràfic, de l'humà, del possible, del necessari...), ens suggereix a la vegada una manera específica d'entendre la pràctica artística des del present. Una lectura particular en la qual, ja sigui per necessitat individual o per progressiva desil·lusió o desencantament d'allò col·lectiu, la condició de l'artista es mesura mitjançant la perseverança eufòrica del repte.

 

Després d'una primera vida a Bòlit Centre d'Art Contemporani de Girona, l'exposició s'adapta ara al Nivell 1 de l'Arts Santa Mónica de Barcelona. Degut a les característiques de la sala - un passadís ampli situat en el primer pis - aquest segon capítol potencia les connexions d'espai i temps que defineixen la gesta de Herzog: la seva caminada en línia recta de Munic a París i l'avanç cronològic del seu relat. El plantejament expositiu converteix la visita en una seqüència de temps condicionada per la linealitat estricta d'un recorregut. D'esquerra a dreta, les obres s'exhibeixen davant nostre amb autonomia pròpia. No existeix diàleg a l'espai, però sí en el temps.

 

En definitiva, Caminar sobre el gel analitza la fragilitat i la intensitat de l'acció de Herzog - la d'avançar per un lloc inestable, incert - mitjançant una trobada entre artistes de diverses generacions i procedències. Artistes que comparteixen el seu gest simbòlic i inútil. En aquest sentit, l'exposició és un homenatge a la condició disfuncional i poderosa de l'artista. Per cert, Lotte Eisner va vèncer la seva malaltia i no va morir fins el 1983.

 

Coproduït per: Arts Santa Mònica, Barcelona i Bòlit Centre d'Art Contemporani de Girona.

Comissari: David Armengol

Disseny de l'exposició: Xavi Torrent

Disseny Gràfic: Vellut

Col·laboradors: Transversal-Xarxa d'Activitats Culturals, Ajuntament de Mataró, MAC, Ajuntament de Sant Cugat i Centre d'Art Maristany