Sortir-se de la línia

Del 17 de març al 20 de maig de 2018

M|A|C Mataró Art Contemporani. Sales d'exposicions de Can Palauet

 

Irene Bou, Azahara Cerezo, Anna Dot, Enric Farrés Duran, Mireia Ferron, Francesc Ruiz Abad, Irene Solà i Damià Vives

A cura de Rita Andreu

 

«(...) lo que para él es fracaso a nosotros nos parece un camino,

por lo menos una señal en el camino»

El perseguidor, Julio Cortázar

 

"Sortir-se de la línia" és una proposta expositiva que reuneix vuit projectes articulats a partir de la idea d'errar. Etimològicament, el verb errar prové del mot llatí errare, i en el seu significat primigeni remet a la idea de vagar, d'anar a l'atzar, sense un rumb fix. D'aquesta primera accepció, se'n deriva la idea d'anar errat, en el sentit de desviar-se o perdre la bona orientació intel·lectual o moral i, finalment, d'aquesta última en sorgeix la idea d'errar com a sinònim d'equivocar-se, de no encertar o d'apartar-se de la veritat.

 

Permetre's perdre un cert control sobre la pròpia pràctica, acceptar el desenvolupament no lineal en el si del procés creatiu d'una obra, són elements que comparteixen alguns d'aquests projectes. Vagar, anar a l'atzar sense un rumb fix, són accions que defineixen el procés de creació d'aquestes propostes, permeables al fet que l'imprevist, el que s'escapa del nostre control, hi intervingui, les condicioni o les conformi. En aquest sentit, la deriva, el desplaçament incontrolat, ja sigui a través d'un espai físic o damunt la superfície d'un suport material, emergeix com a pràctica central.

 

D'altra banda, l'error o l'equívoc -propis o externs- apareixen com a epicentres d'una altra sèrie de projectes. En aquests, l'estranyesa i el desconcert que provoca l'error motiven l'activació d'altres discursos i relats. D'aquesta manera, l'equívoc esdevé una espècie de fissura, una escletxa que trenca amb les expectatives i els consensos, al mateix temps que obre tot un altre ventall de possibilitats. No estigmatitzar el fracàs, no descartar l'error sinó més aviat el contrari, treballar a partir de la perplexitat que genera, per incorporar-lo, apropiar-se'l, pensar-lo i així aproximar-se al real des d'una altra perspectiva.

 

Rita Andreu, comissària

 
 

Carles Congost. A sense of Wonder


Del 26 d'abril al 22 de juliol de 2018
Fabra i Coats. Fàbrica de Creació de Barcelona



"A sense of wonder" (un sentit de la meravella o la capacitat de meravellar-se) és una proposta expositiva que reuneix els treballs més recents de l'artista Carles Congost. Es tracta d'una coproducció entre el Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona i el Centre d'Art la Panera, Lleida.   



Són treballs que s'han vist molt poc a casa nostra (en algun cas, són inèdits) i venen avalats per diversos premis i distincions. Com és habitual en ell, no deixa de banda la desinhibició a l'hora de fer servir referents del món del pop o de la cultura de masses, ni el recurs cap a mitologies personals, ni molts d'altres aspectes que han caracteritzat la seva obra i, sovint, han fet difícil posar-lo dins una classificació a l'ús.


A nivell temàtic hi ha dos grans eixos que vertebren aquests treballs: la música i la pràctica artística, però sempre com un recurs argumental per obrir portes cap a d'altres aspectes més universals tot evitant la literalitat i les veritats incontestables. En essència, aquesta proposta aprofundeix en la capacitat que tenen aquests treballs de sorprendre'ns, de confrontar-nos com a espectadors, de descobrir coses que no es creuen possibles en primera instància...En la capacitat de meravellar-se (A sense of wonder).


Carles Congost té una sòlida trajectòria que inclou nombroses distincions com la Beca de Artes Plásticas de la Fundación Botín (2014), el segon Premi de Videocreació impulsat per LOOP Barcelona, la Xarxa de Centres d'Arts Visuals de Catalunya i l'Arts Santa Mònica (2015), el Premi de Videoart de la Fundación BBVA (2015) i el Premi Ciutat de Palma (2016). El 2016 va participar en la biennal internacional Manifesta 11 a Zuric (Suïssa) amb l'obra Simply The best que va assolir un gran reconeixement. Aquesta exposició suposa la presentació al nostre país d'aquesta obra.



David Santaeulària, Comissari