Nacionalismes d'un mateix

Alba Mayol Curci, Irma Marco, Clara Pelegrin i Iris Torruella

Comissariada per Núria Güell

Del 5 de maig al 10 de juny de 2018

Inauguració, dissabte 5 de maig a les 12 h al Bòlit_PouRodó

Pou Rodó, 7-9

 

 

Parlament Tòtem

 

Artista: Alba Mayol Curci
Institut Carles Rahola
Professor: Vicenç Casassas
Alumnes: Eva Albern; Natalia Batista; Marian Borrego; José Manuel Casillas; Rafael Ciorraga; Alex Coronel; Albert Delgado; Marta-Huayang Fanyanàs; Gabriela Fernández; Paula Martínez; Sandra Martínez; Alex Müller; Sugita Puig; Sara Ridao; Alícia Simon; Joana Valverde; Mar Velasco; Carla Ventura; Júlia Vilà; Isaac Viso

 

El discurs antropocèntric del capital ha portat a una mercantilització de la identitat, en la que l’individu crea una marca pròpia a través de les selfies, perfils en xarxes socials i l’ús de codis tancats per expressar i quantificar emocions. A més a més, la utilització de la denominada “crisi dels refugiats” a Europa reforça la polarització antagonista d’un “ells” i un “nosaltres” dins de la ideologia essencialista de l’estat-nació.

 

En aquest marc, construir un tòtem d’un/a mateix/a amb materials pobres, permet generar una auto-representació que trenca el binarisme occidental societat-natura i permet pensar una comunitat híbrida que posa en qüestió la retòrica dels discursos totalitaris. Crear els postres tòtems i escriure els nostres discursos per inaugurar un parlament latent

 

 

Imatges recurrents

 

Artistes: Clara Pelegrin i Iris Torruella
Institut Brugulat
Professors: Josep Masdevall i Imma Trias
Alumnes: Sara Ahiayouch; Eva Almirante; Abril Batlles; Lia Cáceres; Mina Cansiz; Aina Casasaltas; Jan Jankiewicz ; Iman L. Masoliver; Ferran Mateos; Marina Parera; Ainoha Pintor; Sara Ramos; Cristina Rojo; Laura Segura; Esteve Tarradas

 

La contemporaneïtat que construïm està feta d’imatges. Ens reconeixem gràcies a projeccions constants en el nostre entorn. Vivim rodejats d’imaginaris compartits que es donen com a vàlids i, que de manera inconscient, ens porten cap a idees predeterminades, produint classificacions, distincions i generant exclusions.

 

Quin poder tenen les imatges a l’hora de definir un individu? Què suposa la foto que vam compartir ahir a l’Instagram? És obvi que no es poden evitar les imatges, però sí aprendre

a llegir, desconstruir i relacionar-les des d’una perspectiva crítica. En l’era digital, en la que cada dia consumim i reproduïm múltiples imatges, la pregunta “què veiem?” ha quedat desfasada. És el moment d’afrontar el “com ho veiem?” i el “des d’on ho veiem?”.

 

Amb el projecte “Imatges recurrents” s’ha treballat amb els estudiants la necessitat de posar atenció a la mirada, plantejar a on es situa l’individu i, conseqüentment, en quina posició col·loquem a “l’altre”.

 

------ El velo de anonimato que nos constituye y que desborda nuestra intermitente vida personal no es, por tanto, ningún margen de indefinición sinó el campo de relaciones en las que un sujeto encarnado se encuentra siempre implicado. Marina Garcés

 

Xarxa Temporalment Autònoma

 

Artista: Irma Marco
Institut Santiago Sobrequès
Professor: Glòria Rigau
Alumnes: Estel Gras; Mar Cutrinas; Ariadna Gamell; Fiona Palahí; Alba Calderon; Marta Manzanares; Nil Meca; Martí Puigderajols; Guillem Vilardell; Marta Lagares; Nerea Rosa; Sonia Singh; Paula Trebucchelli; Maria Nogué; Raquel Pagès; Marc Pardillo; Meritxell Prat; Clàudia Rebujent; Mariona Ribas; Carla Ruiz; Carla Vila; Ernest Molina; Alexandra Nicolescu

 

XTA és un projecte obert, en procés, centrat en la construcció d’identitats a través de les xarxes socials i les noves tecnologies. Durant les sessions a l’aula sorgeix la idea d’obrir una bretxa per la que colar-se i trobar altres maneres de relacionar-se amb la tecnologia i les seves aplicacions, un espai construït en funció de la voluntat dels usuaris i no de les imposicions del mercat o dels mecanismes de control. En sintonia amb la Zona temporalment autònoma de Hakim Bey, portada a les nostres realitats digitals contemporànies, es proposa construir una xarxa social pròpia, una xarxa temporalment autònoma.

 

Amb una metodologia en la que la creació col·lectiva i els processos combinats cobren protagonisme, s’opera des de la refl exió, però també des de l’espontaneïtat i des d’allò més lúdic. Es treballa amb eines com l’enregistrament d’àudio, el collage sonor, l’apropiacionisme o la festa, i també amb dispositius mòbils, acceptant tant les seves possibilitats com les limitacions tècniques. A través de la unió de diferents perspectives es construeix un relat sense autor defi nit, parlant de tots i, alhora, de ningú en particular.