Les imatges eco

Isaki Lacuesta

A cura de Carme Sais

Del 25 de gener al 28 d'abril de 2019

Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar, Bòlit_PouRodó i Bòlit_StNicolau

Inauguració, divendres 25 de gener a les 18.30 h

 
 

Les imatges eco

Isaki Lacuesta, 2018

 

8 projeccions digitals HD sincronitzades, 23', b/n i color, sonora

Producció Centre Pompidou, Institut Ramon Llull, Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona i Arts Santa Mònica

 

"Un llibre sagrat diu que Déu pronuncia una paraula, però que n'escoltem dues, i que mai no són les mateixes. A la cantonada del meu carrer hi ha un monestir romànic amb un claustre on els capitells representen notes musicals. El meu capitell preferit és una sirena amb dues cues simètriques, entre les quals hi ha un ull vertical. Pot ser que aquesta doble cua representi les dues notes que percebem alhora, però que volien fer-nos escoltar una altra cosa?

 

 La sirena, de tota manera, no apareix en aquesta instal·lació.

 

No crec en Déu, però, per contra, crec en aquesta doble paraula, en tot allò que es dissocia, barreja i canvia de sentit. D'una manera senzilla i natural, el cinema sempre produeix aquesta duplicitat : estem al mateix temps en dos llocs i en dos temps diferents.

 

 Aquesta instal·lació parteix d'imatges filmades a Sud-àfrica, Rússia, Cuba, Qatar, Espanya, al costat de casa meva i intenta respondre la pregunta que el Centre Pompidou em va formular: "Où en êtes-vous? ". Vaig contestar "Sóc aquí i allà al mateix temps". D'aquí "Les imatges eco": imatges que he vist i filmat, que em recorden d'altres imatges, que mai no he vist ni filmat."

 

Isaki Lacuesta, 2018

 
 

 Els films dobles

Isaki Lacuesta, 2018

 

18 vídeos en HD en 9 pantalles LCD, b/n i color, mudes i sonores

Producció: Centre Pompidou, Institut Ramon Llull, Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona i Arts Santa Mònica

 

"El desdoblament i la dualitat són al centre de la creació d'Isaki Lacuesta. Des de les seves primeres pel·lícules, s'interessa per les figures, els llocs i les històries que es fan eco entre elles. Veure i reveure, des de diferents perspectives: el treball de recerca i d'estudi que duu a terme Isaki Lacuesta imposa el fet de revisar, de retornar d'una altra manera.

 

Més que un mètode, es dibuixa una política, i les pel·lícules es desdoblen. Un curt inclou un llargmetratge. Un documental precedeix una ficció sobre el mateix tema. Un projecte dóna naixement a dues obres. Un retrat es desdobla en dos films que tenen entre ells un interval de dotze anys. Un llargmetratge té dues versions amb finals diferents. Un país s'aborda des de dues vessats, la individual i la col·lectiva.

 

Per introduir-nos a la seva instal·lació, "Les imatges eco", i conduir-nos cap a ella, el cineasta exposa un seguit de retorns, simetries, oposicions i jocs de mirall, replicant de dues en dues les imatges de les seves pel·lícules."

 

Judith Revault D'Allones

Comissària de la retrospectiva d'Isaki Lacuesta al Centre Pompidou, 2018

 
 

Més informació sobre Els Films Dobles 

16.1-films_dobles_cat.pdf (112,57 KB)

 
 

Lunaby

Isaki Lacuesta, 2015

 

35", extracte 4', DCP, b/n i color, sense diàlegs

Realitzada pel projecte d'Eiga Ongaku, a Kioto i Nagoya, amb música original de Daniel Fígols Cuevas, i inclosa a pel·lícula col·lectiva The Darkness Collection.

 

Finalment, a la sala de projeccions de l'espai expositiu es projectarà Lunaby.

 

Es tracta d'una cançó de bressol, dedicada a la Luna, filla d'Isaki Lacuesta i Isa Campo, filmada amb l'única llum de la lluna, que intenta imaginar els pensaments d'un bebè les hores abans de néixer.

 

 
 

La tercera cara de la lluna

Isaki Lacuesta i Pep Admetlla

Girona, 2019

 

Videoinstal·lació, 7 projeccions digitals HD i escultura transitable de fusta pintada

Fusteria: Pep Aymerich

Direcció tècnica audiovisual: Albert Coma

Producció: Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona i Arts Santa Mònica

 

 

"Un hombre exclusivamente racional es una mera abstracción; jamás se encuentra en la realidad"

Mircea Eliade, 2018 (Lo sagrado y lo profano. Barcelona: Paidós, 2018)

 

Explica Isaki Lacuesta que les projeccions de "La tercera cara de la lluna" juguen amb l'anamorfosi, seguint amb la tradició del quadre de Hans Holbein Els ambaixadors. En aquesta obra, Isaki Lacuesta es desmarca de la presència realista dels seus personatges per crear unes imatges secretes que s'instal·len al límit entre l'abstracció geomètrica i la figuració. Cadascuna de les imatges que trobarem en les seqüències i en el nostre recorregut per l'espai i l'obra, són ambaixadores de països misteriosos, xiuxiuejats a cau d'orella.

 

Per la seva banda, l'escultor Pep Admetlla explica l'obra amb aquest text: "La potència del lloc ens ha permès crear una arquitectura que pren l'atmosfera de l'espai com un element més dins el cos anatòmic del projecte. El tot transitable. Aquí, la "forma" es un intrús que parla i que demana, que muta entre les nostres mans fins a esdevenir volum contundent, que no fa concessions, ni té intenció d'amagar res de les seves pells - ni taques, ni ferides - però que en canvi fractura la mirada, crea tensions amb el preexistent, tensiona l'atmosfera i la desplaça."

 

L'obra és un diàleg entre disciplines, entre el cinema i l'arquitectura, entre l'art visual i l'escultura. És fruit del diàleg entre dos creadors que es troben i s'engresquen mútuament per anar més enllà, més a fons i més amunt, per crear un món creatiu ampli a través dels sentits. És, en definitiva, un punt de trobada i d'interacció entre la creació visual d'Isaki Lacuesta i l'arquitectura transitable de Pep Admetlla.

 

*L'efecte de fum que acompanya les obres funcionarà cada dia a les 12h i els dissabtes també a les 18h

 
 

Més informació sobre La tercera cara de la lluna

3.-full-de-sala-la-tercera-cara-de-la-lluna_cat.pdf (117,67 KB)