FOOD. La utopia de la proximitat

Del 20 de febrer al 30 de maig de 2021

Obertura, dissabte 20 de febrer a les 17h

Comissariat: Harold Berg, Eudald Camps i Carme Sais

Amb obres de Tina Girouard, Carol Goodden, Gordon Matta-Clark, Miralda, Fina Miralles, Antoni Muntadas, Pere Noguera, Àngels Ribé, Benet Rossell, Mar Serinyà, Francesc Torres, Marta Vergonyós i Jaume Xifra

Amb la participació dels col·lectius Ocells al Cap i nyamnyam

Bòlit_PouRodó, Bòlit_LaRambla i Bòlit_StNicolau

 
 
 

FOOD

La utopia de la proximitat

 

El fil conductor de l'exposició FOOD. La utopia de la proximitat és l'art vinculat amb el menjar, la cuina i l'experiència col·lectiva que pot ser la gastronomia en relació amb tres enclavaments culturals del món occidental: París, Nova York i Catalunya. El nexe entre l'art contemporani i la gastronomia lliga situacions de la història de l'art distants entre si que s'esdevenien, gairebé simultàniament, als anys setanta. Tanmateix, hem estirat aquest fil fins a l'actualitat, amb el desig de connectar amb artistes de generacions més joves i del territori gironí que s'identifiquen amb pràctiques artístiques relacionals i performàtiques de caire conceptual similars als precedents abans descrits.

 

El primer enclavament se situa al Soho de Nova York, a l'entorn del restaurant FOOD, creat per Gordon Matta-Clark i Carol Goodden amb la col·laboració de Tina Girouard (els dos primers van ser parella entre 1971 i 1974) i es descriu a partir de fotografies, vídeos, dibuixos, escultures i documentació diversa (cartes i postals manuscrites, llistes de clients i de costos del restaurant, revistes emblemàtiques com Avalanche, catàlegs i monografies de l'època, etc.).

 

L'exposició presenta un conjunt significatiu d'obres de Gordon Matta-Clark (Nova York, 1943-1978) i de Carol Goodden (Londres, 1940), realitzades separadament o de manera conjunta, fins al punt que, en aquest segon cas, gairebé gosaria parlar de coautoria. En aquest sentit, cal destacar les performances protagonitzades per Matta-Clark que van ser fotografiades per Goodden (Hair Play, 1972, i Valley Curtain: Christo Spoof, 1971). Especialment significativa per la relació directa amb el projecte de restaurant és la llibreta original de 28 pàgines amb dibuixos dels estris que Matta-Clark va dissenyar per al restaurant (Notebook, 1971). També hi són presents alguns testimonis de la relació sentimental entre els dos artistes, com ara el dibuix Carol Darling (1974), l'escultura Ballentine Baby (1973), una llauna de beguda intervinguda per Matta-Clark que va regalar a Goodden, així com les fotografies que Matta-Clark va fer a Goodden posant davant d'unes obres d'ell a la Galleriaforma de Gènova (1974) o amb ella ballant entre les parts intervingudes en un edifici per Matta-Clark, Bronx Floors (1971).

 

Continuant el recorregut per l'exposició, trobarem la icònica fotografia realitzada per l'arquitecte Richard Landry (Cecilia, Louisiana, 1938), una imatge de la façana del restaurant FOOD -intervinguda per Gordon Matta-Clark- en la qual apareixen Matta-Clark, Goodden, Gaza (el gos de la parella) i Tina Girouard (DeQuincy, Lousiana, 1946-2020), l'artista, amiga i especialista en cuina cajun que es va posar als fogons del restaurant. Finalment, cal destacar la presència de la pel·lícula de Gordon Matta-Clark FOOD (1972), que recull, minut a minut, tot el que succeïa al restaurant i que constitueix, més enllà del documental que és, una peça artística que testimonia com la creació i el desenvolupament d'aquest restaurant era entesos pels artistes com una obra d'art en si mateix.

 

La segona part de l'exposició presenta un conjunt d'obra relacionada amb les activitats artístiques que, durant la dècada de 1970, es van dur a terme al número 112 de Greene Street, a Nova York. Aquest espai va esdevenir un pol d'atracció artística i de creació participativa en el qual es produïen exposicions, accions, concerts, dansa contemporània i activitats diverses, en la seva majoria creades i executades de forma col·lectiva. Carol Goodden i Gordon Matta-Clark van tenir una forta vinculació amb aquest espai i van dur a terme projectes artístics de dansa i performance que a l'exposició queden representats per les fotografies i la filmació que Matta-Clark va realitzar de la seva acció Tree Dance (1971), les fotografies que Goodden va fer de Trisha Brown (Aberdeen, Washington, 1936 - San Antonio, Texas, 2017), amb qui treballava Goodden com a ballarina i fotògrafa, ballant sobre un automòbil -Trisha Brown on Top of a Car (1970)- o la fotografia anònima de l'acció Raindrop Dance que Carol Goodden va crear i realitzar al 112 de Greene Street el 29 de juny de 1971, amb la participació de molts dels artistes vinculats a aquest emblemàtic espai. Efectivament, el 112 de Greene Street va ser un node creatiu que atreia allò més alternatiu, innovador i arriscat de la vida artística novaiorquesa del moment i que també va captivar els artistes catalans Francesc Torres (Barcelona, 1948) i Àngels Ribé (Barcelona, 1943), establerts aleshores a Nova York i que hi van exposar algunes de les obres més emblemàtiques de la seva «etapa americana». Per això era indispensable incorporar a l'exposició l'obra Accident (1977) de Francesc Torres, una instal·lació de gran format i complexitat presentada al 112 de Greene Street. Es tracta d'una obra que combina la instal·lació escultòrica, la performance i una doble projecció que sobrevola el conjunt, amb la qual l'artista volia transmetre la seva crítica a la situació sociopolítica dels setanta i el seu desencant per la modernitat. Pel que fa a Àngels Ribé, hi ha diverses peces representatives del moment que enllacen amb les tesis de l'exposició, com ara la instal·lació Can't Go Home (1977), a través de la qual l'artista vol transmetre la sensació de la impossibilitat de tornar enrere que es produeix en paral·lel a l'anhel de tirar endavant, o Work is the Effort Against Resistance (1976), representada a l'exposició per una fotografia d'època que resumeix una instal·lació realitzada al Fine Arts Building de Chicago i que presentava, amb la imatge de l'artista corrent d'esma, l'impuls vital que ens porta a tirar endavant malgrat les dificultats que trobem al món real, enfront del món utòpic que s'idealitzava als EUA als anys setanta. De fet, aquesta obra forma part d'un projecte artístic d'Àngels Ribé que va donar com a fruit diverses peces, algunes de les quals van ser instal·lacions que, amb el mateix títol, van ser exposades al 112 de Greene Street i que reflexionaven sobre el treball i l'energia, en definitiva sobre l'esforç per avançar. Finalment, per tancar l'apartat dedicat a aquest espai, cal destacar la recerca que sobre aquest indret va dur a terme l'associació cultural 112LAB a l'espai Estrany - De la Mota Art Advisors de Barcelona i que va culminar amb la mostra Ny112GREENEst al febrer de 2020, on es van exposar la peça referida de Francesc Torres i una de les instal·lacions d'Àngels Ribé exposades a Greene Street el 1976, de la sèrie esmentada anteriorment.

 

Seguint el fil conductor de l'exposició, trobem també obres d'altres artistes catalans establerts a Nova York a la mateixa època, com Antoni Miralda (Terrassa, 1942) i Antoni Muntadas (Barcelona, 1942), que van treballar plegats en una acció performàtica que va tenir el menjar com a protagonista i que aquí es recupera amb format de projecció de diapositives: Sangría 228 West B'Way, realitzada el 27 i 28 d'octubre de 1972 a Nova York. No puc deixar de comentar que la coincidència de Torres, Ribé, Muntadas i Miralda en un mateix espai, temps i moment artístic ha fet parlar, sempre entre línies, del grup «catalans a Nova York», malgrat que, segons sembla, cap d'ells ha acceptat tal denominació.

 

La presència de Miralda a Nova York fa de pont per relacionar l'activitat artística d'aquesta ciutat amb el que havia succeït a París de la mà del mateix artista. De fet, els artistes catalans més avantguardistes del moment es desplaçaven a París o a Nova York, i a voltes al dos indrets successivament. Així doncs, l'exposició obre una escletxa sobre l'univers gastronòmic i els plantejaments artístics que van formar part de l'avantguarda parisenca dels anys setanta, on s'identifiquen les pràctiques relacionals protagonitzades pels anomenats «catalans de París» (en aquest cas, sí que hi ha més consens en la denominació de grup): Benet Rossell (Àger, 1937 - Barcelona, 2016), Antoni Miralda, Joan Rabascall (Barcelona, 1935) i Jaume Xifra (Salt, 1934 - París, 2014). Es presenta la seva obra col·lectiva, tot i que filmada per Benet Rossell, Cerimonials (1973), i com a complement les màscares de quatre colors bàsics emprades en la performance ritual i l'àlbum del projecte. De fet, a l'exposició no podíem deixar de destacar el treball sobre art i menjar dut a terme per Miralda, l'artista català per excel·lència en aquest camp, i per això hem inclòs una petita selecció d'obres de l'artista, com ara el vídeo Eat Art with Miralda (1973), d'autoria compartida amb l'artista Dorothée Selz (París, 1946), i les litografies i el collage Salade Josephine i Ensalada Rusa, de la sèrie Gare d'Austerlitz (1977).

 

Finalment, l'exposició pretén mostrar com tota aquesta genealogia basada en una història de l'art físicament allunyada entra en contacte amb el Baix Empordà en termes culinaris, mentre que artísticament entronca amb els artistes conceptuals de Catalunya dels setanta i vuitanta com Fina Miralles (Sabadell, 1950) i Pere Noguera (La Bisbal, 1941), i per això els hem convidat a participar en la mostra amb diverses obres. De Fina Miralles hem reeditat quatre fotografies de la sèrie Relacions del cos en accions quotidianes (1975), en les quals es veu l'artista manipulant un tros de carn i menjant, i la instal·lació Fases de la lluna, l'oli i el pa (2018), una instal·lació consistent en taula parada per a vuit comensals que va fer amb motiu de la seva exposició al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí, comissariada per Mar Serinyà. Pel que fa a les obres de Pere Noguera, s'han seleccionat dos vídeos relacionats amb el menjar, entre d'altres obres que ha dedicat a aquest tema. Es tracta de Repàs flotant, de 1985, una pel·lícula produïda per TV3 per documentar l'acció nadalenca realitzada al paratge de Vacamorta de les Gavarres, en què es veu un grup de persones compartint el dinar de Nadal sobre una plataforma flotant de color taronja, creada per Noguera per reivindicar la conservació de l'espai natural abans de la seva transformació en un abocador. També hi veurem La llum no ocupa lloc (1992), un vídeo realitzat amb motiu de la sèrie de performances dedicades a Cravan i que recull la performance duta a terme per Noguera, en la qual fa pa amb tomata sobre un quadrilàter de boxa utilitzant un estri d'aplanar rajols abans de coure. De Pere Noguera també es confronta l'escultura Ralador (1992), un fragment de l'obra instal·lació escultòrica Presentação de viagem (5 estrellas radio taxi), amb l'escultura Ballentine Baby (1973) de Gordon Matta-Clark, totes dues fetes amb llaunes de beguda intervingudes i esculturalitzades.

 

Així mateix, hem volgut desllorigar el fil conceptual relacionat amb el menjar fins als nostres dies, la qual cosa ens ha portat a encarregar produccions específicament creades per a aquesta exposició a les artistes empordaneses Mar Serinyà (Torroella de Montgrí, 1986) i Marta Vergonyós (Esclanyà, 1975), les quals tenen una relació personal i artística amb Fina Miralles, a banda de línies de treball comunes a l'entorn del feminisme, la vida quotidiana i el paisatge. De Mar Serinyà hem seleccionat l'obra Pelant verdures (2020) per la vinculació de les seves línies de recerca actuals amb el menjar i l'aprenentatge de la cuina a través de l'experiència familiar i en relació amb el territori més immediat. De Marta Vergonyós ens ha semblat remarcable i pertinent la videoperformance Transmissions (2010), que amb l'anterior té en comú el tema de l'aprenentatge de transmissió -per línia femenina- del coneixement relatiu a algunes tasques tradicionalment assumides per les dones. A més a més, les dues artistes han respost a la invitació de crear i produir una obra expressament per a aquesta exposició, i el resultat és la videoperformance conjunta Taula viva (2021), realitzada al tros de terra que les uneix, familiarment i emocional, per generar una obra sobre el paisatge, la paraula i la memòria a l'entorn de la nutrició i de l'aprenentatge de la cuina transmès per mares, àvies i besàvies.

 

En darrer terme, per nodrir el programa d'activitats, hem demanat dues col·laboracions a dos col·lectius artístics del territori per posar en relleu la vigència del treball relacional i els paral·lelismes que es produeixen entre les modalitats de treball actuals amb altres que es remunten a dècades. En primer lloc es va donar carta blanca al col·lectiu nyamnyam, un grup artístic establert recentment a Mieres que té com a leitmotiv el menjar i les accions participatives. El resultat ha estat una proposta que es deplegarà en diversos restaurants del territori i que consistirà a enregistrar la descripció de la cuina dels restaurants per ser emesa per ràdio i al menjador del restaurant. D'altra banda, es va proposar a l'artista i performer empordanesa Denys Blacker (Londres, 1961) la recreació de la performance Raindrop Dance de Carol Goodden, realitzada a l'espai del 112 de Greene Street ara fa 50 anys, el 1971. El treball serà una recreació a càrrec del col·lectiu Ocells al Cap, del qual ella forma part, que es va articular com a grup de treball fortament arrelat al territori gironí el 2014 amb motiu de l'acció col·lectiva Bird, realitzada a les Gavarres en el marc de l'exposició Allan Kaprow. Altres maneres de la Fundació Antoni Tàpies.

 

Per acabar, vull explicar que l'origen de la proposta expositiva és una doble coincidència. D'una banda, el desig de Carol Goodden de celebrar els seu vuitantè aniversari a Mont-ras (Baix Empordà) va destapar la seva relació adolescent i de joventut amb l'Empordà, on ella situa l'origen de la seva passió per la gastronomia i on es va enamorar del paisatge, en companyia del seu pare. Aquest vincle primigeni queda testimoniat en les delicioses descripcions del paisatge empordanès i de la cuina pagesa que trobem en determinats passatges de la seva autobiografia inèdita, i amb la fotografia que Carol Goodden va fer de Richard Nonas (Nova York, 1936) a Cadaqués. Aquest fet singular, tot i que aparentment anecdòtic, va ser assenyalat pel col·leccionista d'art Harold Berg, especialista en l'obra de Gordon Matta-Clark. A més, la relació de Berg amb l'activitat de l'art contemporani en general, i amb el Bòlit en concret, va afavorir que suggerís la possibilitat de presentar una exposició amb una part del seu fons per tal d'explicar el remot origen empordanès del mític restaurant FOOD. La guspira del col·leccionista va encendre el foc, i així es va començar a cuinar, a foc lent i a tres mans, com va succeir amb FOOD, una exposició en la qual, a més a més, es va voler posar en relació tot aquest patrimoni cultural amb la creació contemporània. Així doncs, col·leccionisme, historia de l'art i art contemporani s'han maridat al Bòlit a mode de triple comissariat a càrrec de la direcció del centre d'art, del col·leccionista Harold Berg i de l'historiador de l'art Eudald Camps, i el resultat és l'exposició que us presentem: FOOD. La utopia de la proximitat.

 

Carme Sais

Directora del Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona

Gener de 2021