Entre d'altres

Bòlit Mentor 2020/2021

Job Ramos, Alba Sanmartí i els col·lectius nyamnyam i Estampa

Comissaries: Rita Andreu i Azahara Cerezo

Del 3 al 26 de setembre de 2021

Inauguració divendres 3 de setembre a les 19h

Bòlit_PouRodó

 
 

Possibilitats d'estar a la intempèrie, d'oblidar-nos d'un edifici

Job Ramos

 

La proposta de Job Ramos per desenvolupar conjuntament amb l'alumnat de l'Institut Castell d'Estela d'Amer es plantejava des de la idea de construcció d'un projecte coral que partia de l'exploració del context immediat i de les dinàmiques que s'hi estableixen, atenent les maneres com l'arquitectura i la disposició de diversos elements condicionen l'experiència. En aquest sentit, la seva proposta connecta amb alguns eixos centrals de la seva pràctica, com el treball a partir de la noció de site-specific i l'intent de dominar i controlar certs aspectes que, per definició, són impossibles de ser dominats o, si més no, s'hi resisteixen.

 

Possibilitats d'estar a la intempèrie, d'oblidar-nos d'un edifici es concreta en una peça audiovisual resultat de les exploracions conjuntes de l'entorn i de la mateixa idea de construcció fílmica i d'una sèrie de materials que apunten a possibilitats manifestades però no explorades, un conjunt d'angles morts que permeten imaginar les diverses direccions que hauria pogut prendre el projecte davant la dificultat de conjugar interessos i desitjos individuals.

 

 
 

Triangle de sol

nyamnyam

 

La proposta de nyamnyam amb l'alumnat de l'Institut Josep Brugulat de Banyoles posa en joc algunes estratègies habituals de la seva pràctica, com la importància de compartir espais i temps i escoltar les interaccions que sorgeixen en aquestes situacions, prenent com a eix vertebrador les idees de doma i assilvestrament. La matèria primera del treball són diversos exercicis i dinàmiques activades amb l'alumnat, les quals serveixen per donar forma a una peça audiovisual que utilitza la domesticació animal -a partir d'uns enregistraments realitzats a la Marginera de la Bosa, un centre d'equinoteràpia situat a la Vall de Bianya- com a mirall per interrogar-se de quina manera certes formes instaurades i invisibles, però al mateix temps molt presents en l'adolescència, modelen i determinen la nostra forma de ser i estar en el món.

 

A l'exposició, nyamnyam presenta materials complementaris a l'edició final de la pel·lícula, que es desplaça d'aquest context i es projecta en sessions concretes a diversos espais de Girona i Banyoles.

 
 

El núvol no és blanc, sinó que té color de pluja

Estampa

 

Els eixos del treball d'Estampa es desplacen dels cossos i les relacions a l'espai físic cap a la dimensió virtual, dos àmbits que es fonen cada vegada més. En una primera fase, interroguen les infraestructures físiques i el funcionament del mal anomenat "núvol", és a dir, d'Internet, que ens permet, per exemple, relacionar-nos de manera constant i fer públics fragments de la nostra intimitat.

 

La seva proposta es concreta, a més, en una sèrie de vídeos al voltant dels deepfakes* en què l'alumnat barreja la seva veu i els seus rostres amb els de persones famoses i amb dibuixos fets per ells i elles mateixos, i explorar així la veracitat de les imatges que circulen constantment pels nostres dispositius. Per últim, la seva proposta inclou una sèrie d'emoticones generades per eines d'intel·ligència artificial a partir d'il·lustracions realitzades per l'alumnat. El resultat és una mostra de cares que apunta als límits del que es pot expressar amb aquestes petites cares habituals en xats i xarxes socials.

 

(*Nota: aquest concepte es refereix normalment a vídeos, tot i que també pot fer-se extensiu a imatges o sons, processats mitjançant una intel·ligència artificial i que dona com a resultat la creació d'imatges manipulades que volen semblar autèntiques).

 
 

Si un no vol ballar

Alba Sanmartí

 

Si un no vol ballar d'Alba Sanmartí és la materialització d'una impossibilitat. La proposta que l'artista va activar amb l'alumnat de l'Institut Carles Rahola de Girona partia de la voluntat d'explorar de forma conjunta de quines formes un conjunt de cossos es mouen i es relacionen dins d'una arquitectura i en relació amb tots aquells elements que configuren l'entorn educatiu. Posant en joc referències que permetessin assajar altres maneres de moure's per aquests espais i de fer ús d'aquests elements i corresponsabilitzant l'alumnat en la construcció d'aquest espai de possibilitats. Les dinàmiques proposades a l'aula tensionaven uns cossos acostumats a unes maneres de fer concretes per imaginar-ne de noves.

 

Si un no vol ballar es concreta en unes peces de vídeo construïdes a partir de la posada en joc de materials recollits al llarg d'aquestes sessions -uns cossos que impossibiliten que altres operin amb normalitat, les relacions entre el dins i el fora de l'aula, etc.- i d'un fanzín que conjuga fragments de dibuixos resultants d'una dinàmica activada a l'aula i les correccions de l'alumnat a un text que l'artista els va traslladar al final de la seva residència. Dos no es barallen si un no vol; què passa si un no vol ballar?