Entre d'altres

Bòlit Mentor 2020/2021

Job Ramos, Alba Sanmartí i els col·lectius nyamnyam i Estampa

Comissaries: Rita Andreu i Azahara Cerezo

Del 3 al 26 de setembre de 2021

Inauguració divendres 3 de setembre a les 19h

Bòlit_PouRodó

 
 

Entre d'altres, el projecte formulat pel programa Bòlit Mentor 2020-2021, es proposava abordar les relacions que s'estableixen entre aquells cossos que participen de l'ecosistema educatiu i el conformen. Dins d'aquest context específic, trobem uns cossos que es mouen, es desplacen i es relacionen amb altres cossos d'unes maneres concretes; unes formes de relació que venen condicionades i mediades per una arquitectura específica que és, al mateix temps, física i, cada cop més, digital.

 

El cos és, sens dubte, un dels protagonistes de l'adolescència, on es fan més visibles els canvis d'aquesta etapa vital, font d'identitats diverses, de diferències, experimentació i comparatives. És també senzill constatar la normativitat que opera als centres educatius: files, mirades dirigides, professorat dret, alumnat assegut en una coreografia d'espais assignats. 

 

Alhora no es pot obviar que la pandèmia ha accentuat el control social i ha resituat la corporalitat com allò que emmalalteix, que cal aïllar i de la qual cal aïllar-se per protegir el nostre propi cos. Les xarxes i les interfícies prenen força com a escenaris on hem entregat les nostres relacions i hem configurat identitats, però es tracta d'entorns amb els seus propis valors i lògiques que, sota l'aparença de connectivitat, dificulten les experiències compartides. Darrere de les pantalles brillants som soledats connectades, cosa que naturalitza l'entrega de dades personals de forma continuada a grans empreses.

 

El col·lectius Estampa i nyamnyam, i els artistes Job Ramos i Alba Sanmartí partien, doncs, d'interrogar-se a través dels seus propis plantejaments sobre les dinàmiques dels cossos en l'àmbit educatiu, entenent que aquestes relacions no són quelcom fix, sinó que s'escriuen i es reescriuen en múltiples direccions, assumint el repte d'aquesta complexitat i l'ambivalència de la materialitat al nostre context.

 

Aquest marc comú era una invitació oberta als i a les artistes participants per tal que poguessin treballar mobilitzant aspectes de les seves respectives pràctiques. Més que predeterminar uns continguts, ens interessava identificar alguns punts d'interès per possibilitar la introducció d'unes maneres de fer en el context d'unes aules que es defineixen també per unes maneres de fer pròpies.

 

Què passa quan s'introdueix la possibilitat de treballar conjuntament sense una finalitat del tot definida, borrosa? I si preval l'anar fent? I, fins i tot, si aquest anar fent no apareix acompanyat d'un horitzó avaluable? Què passa quan ens preguntem pel sentit del que fem? Quin espai queda per al desig i com els desitjos individuals poden harmonitzar-se?

 

Desenvolupar una proposta amb aquest esperit implica conjugar interessos i adaptar propòsits, assumint que les persones que tenim a davant o al voltant, a l'aula, potser no sempre volen treballar amb nosaltres, ja que tenen les seves pròpies dinàmiques i formes de relacionar-se.

 

Els i les artistes participants assumeixen amb diferents graus aquestes resistències i possibilitats i han donat forma a quatre projectes que repensen els moviments i postures corporals quotidianes a l'aula, desvelant allò que hi ha al darrere de les relacions digitals, explorant les implicacions de l'entorn concret des del qual es treballa o mirant cap a formes de relació i domini que s'estableixen entre diverses espècies.