Ascension

Bill Viola

Comissariada per Victor Garcia de Gomar i Carme Sais

Del 4 d'octubre de 2019 al 5 de gener del 2020

Inauguració, divendres 4 d'octubre a les 12 h del migdia

Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar

 
 

Bill Viola, l'espiritualitat de l'aigua

 

La representació de l'ascensió i de la crucifixió són dos dels temes característics de l'art cristià des de l'edat mitjana. Al llarg de la seva trajectòria, Bill Viola utilitza aquests motius iconogràfics inspirant-se en els mestres de la pintura medieval i renaixentista des d'una posada en escena subtil i contemporània, tal com succeeix en l'obra que presentem.

 

La instal·lació visual i sonora Ascension va ser creada l'any 2000, el mateix any que Bill Viola va començar a plantejar obres per a pantalles digitals planes i de plasma. Es tracta d'una videoinstal·lació en la qual la foscor total, la qualitat i la lentitud de la imatge i del so són fonamentals. Es tracta d'un format de videoinstal·lació per a "habitació" en el qual l'espai receptor forma part de la configuració d'un tipus d'obra que va desenvolupar a partir de 1985 i amb el qual va començar a participar en esdeveniments i exposicions en museus d'art contemporani, i assolí aviat una gran reputació internacional.

 

En aquesta obra holística que és Ascension, la immersió en la foscor de la sala d'exposicions i l'alentiment de la imatge i el so ens preparen per copsar la transcendència de l'obra que contemplarem. Integrant-nos en l'espai i aturant-nos, sincronitzem el nostre ritme vital amb el d'una obra que captiva la nostra atenció i ens fa esperar la revelació d'un significat que intuïm que ens ateny. Una dimensió espiritual ressorgeix inesperadament i ens embarga dins la fosca, mentre que el temps ampliat ens posa en situació de contemplació-meditació, per sentir quelcom etern o simplement una emoció humana.

 

Quan Bill Viola tenia sis anys va estar a punt de morir ofegat en un llac. L'artista diu que des de llavors té la sensació que hi ha quelcom més profund que la comprensió humana. Per això ha dedicat la vida a transmetre les coses més abismals i invisibles a través del videoart, un mitjà que li permet oferir al món experiències espirituals.

 

Com a Ascension, en la seva obra l'aigua té un protagonisme fonamental. Com a element simbòlic i ritual l'aigua és el marc a través del qual explora i projecta el que és immens, desconegut, net i immaterial. És un element de mediació, entre el cos i el cosmos. Al vídeo el cos humà en forma de creu transita la immensitat del medi aquàtic, ascendint vers la llum i l'aire exterior, descendint vers la fosca i el silenci interior. Percebrem que no hi ha neguit sinó calma.

 

Carme Sais Gruart

Directora. Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona

 
 

De subtils (re)visions

 

Reconegut com un gran mestre, Bill Viola fa servir la mística com a material artístic i utilitza la tecnologia més avançada per llevar el vel que hi ha entre la naturalesa i l'home, i crea un art que vibra i es fa ressò del coneixement dels primers artistes i xamans.

 

El so de les obres de Bill Viola respon a un estudi de les ressonàncies en l'espai, però també conté reminiscències d'un món aquàtic (a partir de sons enregistrats amb micròfons submarins). L'aigua és una imatge primària i una constant que recorre tot el seu treball. Hi apareix com a riu, corrent, cascada, llac, bassa, conca, càntir i got, i hi parla amb moltes veus diferents: pot murmurar i cantar amb calma, però també pot amenaçar-nos amb cascades explosives de so. L'efecte és dramàtic i poètic al mateix temps. L'aigua és un mirall de realitat i il·lusió, però també una metàfora del líquid amniòtic o de la mort -el pas de la llacuna Estígia. Així, quan entrem en una exposició de Bill Viola ens trobem amb una invitació a submergir-nos en aquest so intrauterí; un so electrònic, però que remet a un so natural: el que sentim quan ens posem un caragol a l'orella.

 

La repetició de símbols, actes, imatges i sons en el conjunt de l'obra de Viola constitueix una metareverberació que crea ressonàncies riques i profundes en l'espectador. En això consisteix el seu art: un art del nivell més elevat, que ens restaura l'equilibri psíquic i espiritual perdut, que ens retorna les nostres vides, ara encara més profundes i més plenament nostres.

 

Exploracions al més íntim de nosaltres mateixos, una investigació sobre la transcendència, un viatge per obres que tenen correspondències formals i un esperit en comú: la creació d'una atmosfera a mig camí entre el gabinet de meravelles i un lloc ple de descobriments estètics inesperats. Un temps que queda suspès entre la llum i la foscor, una connexió amb l'invisible, amb l'inexplicable, amb el desconegut. Una il·luminació espiritual a través d'un art que aborda els grans temes: la vida, la mort, per què som aquí.

 

Víctor Garcia de Gomar

Director artístic del Gran Teatre del Liceu i assessor de l'exposició «Bill Viola. Miralls de l'invisible»

 

(Fragments del text "Subtils (re)visions"  creat a partir de múltiples converses de l'autor amb Bill Viola i Kira Perov des de l'any 2009 fins a l'actualitat. Publicat a les pàgines 167-175 del catàleg "Miralls de l'invisible", Fundació Catalunya La Pedrera, 2019)

 
 

Biografia

 

Bill Viola (Nova York, 1951) és un dels artistes més importants de l'actualitat a nivell global i un pioner del videoart. Al llarg de la seva dilatada carrera ha creat instal·lacions, vídeos, entorns sonors, obres per a concerts, òperes i espais sacres arreu del món. Des de l'any 1978 compta amb la col·laboració de la seva companya, Kira Perov, en el procés creatiu i de producció de les seves obres.


En les seves obres, Viola fa servir les tecnologies audiovisuals més avançades per endinsar-se en l'espiritualitat humana. Els seus treballs busquen com fer arribar una experiència visual i sonora que transmet una reflexió transcendental a l'entorn de temes universals i intemporals com són el cicle de la vida i la mort, el despertar de la consciència i l'espiritualitat.


Les fonts de l'artista són d'arreu del món i de cultures diferents, però sobretot de les tradicions espirituals del budisme zen, el sufisme islàmic i el misticisme cristià.
En els vídeos de Bill Viola el temps queda suspès en seqüències de llum i de foscor, de cossos i d'aigua que interactuen en un lent moviment, que permet observar i captar la profunda significació de la transfiguració.