Bòlit Residencia Girona Creativa  

 
 

Residència Mònica Campdepadrós (setembre 2020)

 

DE LA TERRA A LA TERRA? [HUMANITAT EN TRANSICIÓ], és un projecte d'investigació i creació plàstica amb ceràmica i al voltant de la ceràmica com a mitjà expressiu, que voldria respondre a la pregunta: Com crear un discurs específicament contemporani des d'una tècnica que ens remet a quelcom manual i ancestral, en una era tecnològica i trans -o ja pròpiament- post humana?

 

Sorgeix en el context de noves realitats deshumanitzants, sense referents ni direccions clares com a espècie; amb un col·lapse climàtic, de salut i de sistema sociopolític i econòmic presents; vivint vides virtuals i immersos en les postveritats. Des d'aquest punt de partida, què pot aportar la creació contemporània amb la tècnica de la ceràmica?

 

Mitjançant l'experimentació i la creació, vol esbossar possibles vies de resposta i potser de reconnexió. Des de la posada en evidència de les derives, contradiccions i crisis com a espècie, i potser també des de la cerca d'un camí de tornada a quelcom ancestral que s'esvaeix, deixant-nos orfes. DE LA TERRA A LA TERRA? [HUMANITAT EN TRANSICIÓ], pretén alçar un pont amb la ciutadania, amb obres i propostes d'activitats on siguin presents tant preguntes i reflexions sobre aquestes noves realitats, com l'obertura d'un pas per tornar a ‘arrelar' no des del retrocés, sinó avançant des d'uns valors ètics i amb consciència.

 

Mònica Campdepadrós, creu que la ceràmica, on opera un procés de transformació alquímica i on intervenen les mans -el cos físic- i els quatre elements amb la terra com a base, pot esdevenir una via certament òptima per aquest propòsit dialèctic, transcendint l'objecte utilitari o ornamental i interpel·lant sobre l'immaterial des de la matèria.

 

Mònica Campdepadrós  (Barcelona el 1968) és artista multidisciplinària i viu a l'Alt Empordà. Polièdrica, treballa des línies conceptuals i especulatives, fins a altres treballs a partir d'objecte trobat. Els seus projectes van abordant diverses arestes de la realitat, cercant aprofundir en el coneixement del món i l'autoconeixement, la consciència i l'espiritualitat. Alhora ens interpel·la sobre diversos aspectes socials i estructurals, la relació amb l'entorn, la natura i els altres. Tot i que empra diverses disciplines, està centrada en el volum, l'escultura i la instal·lació a la natura i a l'espai públic, explorant les possibilitats expressives de cada material emprat. Ha sigut becada per Transefímers, obtingut una beca Agita a la creació pel projecte ‘Cadiretes', una beca Baldiri Reixach pel projecte ‘Re/animar' i seleccionada als Premis ArtsFAD. Des de 2011 ha comissariat exposicions col·lectives, realitzat diverses exposicions individuals i exposat en diversos certàmens, galeries i museus. És cofundadora del grup Vibra.

 

Campdepadrós és la guanyadora de l'edició 2020 de la Beca en Ceràmica Contemporània, que es porta a terme en col·laboració amb l'Escola Municipal d'Art de Girona.

 

Residència Alberto Martínez (setembre 2020)

 

"Vivim a l'era del ‘torrent mediàtic' (Gitlin, 2005), una nova configuració històrica en la qual les tecnologies de la informació han provocat una acceleració sense precedents de la percepció del temps, amb profundes conseqüències sobre els processos de producció i consum, l'organització del treball, o el propi pensament i els estils de vida." 

Barranquero-Carretero, A. Slow media. Comunicación, cambio social y sostenibilidad en la era del torrente mediático. Agost de 2013.

 

La peça que presenta a l'aparador del Bòlit_PouRodó "Temps Moderns" correspon a la participació de l'artista al III Festival Internacional de LandArt Art i Gavarres 2020 i consta d'una sèrie d'escultures exemptes realitzades en calcària i alabastre que representen a escala una sèrie de medicaments utilitzats actualment per a combatre dolències com problemes cardíacs, depressió, ansietat o úlceres. Malalties cada cop més presents en l'anomenat primer món segons la OMS i que l'autor presenta como el preu d'aquesta societat moderna.

 

Com a resposta a aquesta critica, l'artista realitza la seva intervenció durant el festival, esculpint un banc de calcària nummulitica característica de la zona de Girona, on es tallen dos elements, un display digital i la frase "No hi ha temps?" des d'on l'artista convida als passejants a descansar-hi i a reflexionar sobre el ritme de vida i la velocitat de les nostres vides.

 

Alberto Martínez neix a Saragossa el 1978.  La seva passió per la cal·ligrafia l'empeny a estudiar disseny gràfic a l'Escuela de Arte de Huesca, on resideix actualment. El seu interès per extrapolar el llenguatge escrit i el seu interès pels materials naturals com la pedra i la fusta l'impel·leixen  a portar els seus escrits cada cop més lluny del paper i el llapis, cercant una tridimensionalitat amagada.. El seu darrera any d'estudis realitza una beca Erasmus als Westfjords, Islàndia, on fa cursos de cal·ligrafia amb els habitants de la zona i allí entra en contacte amb un mode de vida allunyat del soroll de les grans ciutats. Posteriorment es trasllada a un petit poble d'Osca des d'on porta a terme el seu treball com a dissenyador a més de tenir un taller per a les seves escultures. Ha obtingut una Beca expositiva a l'Espacio Portalet 2018, i  una Residencia Artística al Valle de Hecho "LoMon Contemporaneo" l'any 2019 i ha realitzat exposicions a Saragossa i Hecho.

 

Presentació residencia d'Anna Vilamú i Albert Gironès (2019)

 

ACTE AJORNAT!

Presentació del projecte en residència Un inganno tira l'altro 

Divendres 20 de març de 2020

19h

Bòlit_PouRodó

Entrada lliure

 

Tres tanques publicitàries abandonades, set misteriosos cercles apareguts en el camp d'alfals del Matteo, i diversos artefactes autoconstruits a partir d'ampolles de plàstic en l'hort de la Marissa i el Paolo. Elements des d'on és possible construir -o des d'on s'han construït ja- imaginaris actualment. Una investigació col·lectiva en el petit poble de San Romano. La creació d'un entorn favorable per l'especulació i la imaginació en el context rural contemporani.

 

El projecte Un inganno tira l'altro, pretén fer un símil entre la figura arquetípica del monstre mitològic de muntanya, i els cartells publicitaris que se situen també a les muntanyes i turons vora la carretera, fent un paral·lelisme entre la construcció d'imaginaris que proposen un i altre sistema en el context del món rural.

 

D'aquesta manera, es proposa la construcció d'un artefacte en format de "dispositiu publicitari", que instal·lat en una ubicació per determinar del context rural de San Romano de Mercato Saraceno canviï dràsticament d'aspecte entre el dia (cartell publicitari) i la nit (monstre).

 

Aquest projecte va ser el guanyador de la convocatòria 2019 d'intercanvi amb el projecte RAD'ART de l'Associazione Artéco (Itàlia).

 

Presentació residència de Roc Parés (2019)

 

Presentació del projecte en residència BHDD

Dijous 5 de març de 2020

19h

Bòlit_PouRodó

Entrada lliure

 

Presentació dels resultats de la residència que Roc Parés va portar a terme a La Chambre Blanche del Quebec (Canadà) de setembre a novembre de 2019.

 

BHDD és una experiència d'art immersiva basada en una instal·lació interactiva que permet als participants viure la seva pròpia decapitació. Més enllà de la violència d'aquest enunciat, BHDD és un projecte de recerca experimental que té com a objectiu investigar la desconstrucció de la subjectivitat virtual i la seva funció mediadora de l'experiència humana en entorns audiovisuals interactius.

 

La confluència del punt de vista del personatge, la càmera i el públic que va donar lloc a la crítica del POV en el llenguatge cinematogràfic des d'una perspectiva de gènere (Laura Mulvey, Visual Pleasure i Narrative Cinema, Screen, 1975) torna a prendre una importància enorme en aquesta etapa en què l'art immersiu i interactiu busca la seva pròpia sintaxi, però roman ancorat en les fórmules representatives del cinema i la televisió.

 

Durant la seva residència a La Chambre Blanche, va desenvolupar BHDD en una instal·lació autònoma totalment funcional, que permet interactuar sense assistència. Per a fer-ho possible, va incorporar un programador informàtic que automatizés tot el procés, permetent un flux raonable de públic.

 


 

Roc Parés (nascut a Ciutat de Mèxic, Mèxic el 1968. Viu i treballa a ​​Catalunya) és artista i investigador en comunicació interactiva. L'obra de Parés es caracteritza per l'experimentació poètica i crítica amb les tecnologies digitals i ha estat presentada i exposada en festivals, centres d'art i museus d'Europa, Amèrica i Àsia.

 

El seu compromís amb una cultura interdisciplinària (que defensa pel seu potencial antidogmàtic i pel seu poder civilitzador), l'ha portat a explorar les interseccions entre art, ciència, tecnologia i societat. Parés és doctor en Comunicació Audiovisual i llicenciat en Belles Arts. És professor i investigador al departament de comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i els seus projectes de recerca han estat publicats per la British Computer Society, Academic Press, FECYT, Macba i MIT Press, entre d'altres.

 

Ha llançat plataformes pioneres en art electrònic, com, per exemple, "Galeria Virtual" (1993-2000), dedicada al desenvolupament de la realitat virtual com a mitjà d'art; 'Macba En Línea' (1995-1997), una plataforma pionera per a net.art; i M.A.L. (2011-2013), un laboratori d'art amb telèfons intel·ligents. Del 2010 al 2015 va ser codirector del màster en Arts Digitals, UPF.

 

El 2017 va comissariar juntament amb Mery Cuesta la participació catalana a la 57a Exposició d'Art de la Biennal de Venècia amb el projecte "La Venezia che non si vede. Unveiling the Unsee", d'Antoni Abad. Des del 2018, Roc és membre del Sistema Nacional de Creadors d'Art de Mèxic (SNCA).

 

http://roc-pares.net/

 

Residència Fede Montornés (febrer 2020)

 

Quan Frederic Montornés (Sitges, 1963) obté la seva llicenciatura en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona el 1988, l'únic que té clar és el seu desig de centrar-se activament en l'anàlisi de les pràctiques artístiques que li permeten apropar-se a l'art des de la pròpia experiència.

 

En conseqüència, després d'ampliar la seva formació a Grenoble (França) entre 1989 i 1991 en el que llavors es donava a conèixer com a mediador en art contemporani i que, amb el temps, ara es coneix com comissariat, comença a qüestionar i a qüestionar-se l'art des d'una pràctica que, des de llavors, es mou entre el camp del comissariat d'exposicions, la crítica d'art i qualsevol tipus de plataformes creatives des de les quals algú tingui alguna cosa a dir.

 

https://montornes.net/

 

Residència José Iglesias Gª-Arenal (gener 2020)

 

Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Sevilla, MA en curadoria per la Whitechapel Gallery i London Metropolitan University gràcies a una beca de la Fundació Botín. Actualment cursant el Dutch Art Institute Roaming Academy.

 

Ha treballat com a investigador en el Departament d'Exposicions de la Whitechapel Gallery (Londres 2016-2017) i com a coordinador de seminaris i projectes d'investigació independents.

 

Com a curador ha desenvolupat projectes centrats en residències i processos col·laboratius. Entre 2013 i 2016 dirigeix ​​el programa de residències artístiques RESIDENTS, ubicat a la Sala Guirigai, Badajoz. En 2017 és co-curador de la X edició de ARTifariti, Trobada d'Art i Drets Humans del Sàhara Occidental, campaments de refugiats sahrauís de Tindouf (Alger).

 

Ha estat curador de les exposicions col·lectives Melfas. Línia orgànica (Museu d'Art Contemporani de al Sud, Buenos Aires, Argentina, 2017), La guerra desaparece (CICUS i El Butrón, Sevilla, 2016) i Arquitecturas de soledad (Fundació FIART, Madrid, 2015). Des de 2019 dirigeix ​​la plataforma curatorial MAL (www.nosomosMAL.com), dedicada a treballar amb artistes i altrxs agents culturals en projectes de llarg recorregut.

 

A Sevilla ha coordinat la primera edició de Territori crític, cicle de trobades i tallers per al màster Art: Idea i producció de la Universitat de Sevilla (2018), i el cicle NO NECESITAMOS EDUCACIÓN pel festival CONTENEDORES. Altres comportaments artístics (2018).

 

De forma individual o en col·laboració amb altres artistes ha exposat en institucions com el Complex Cultural de Río Gallegos (Campament, Santa Creu, Argentina, 2019), Museu Nivola (Peekaboo. Looking askance at issues of childhood in connection with nation, Sardenya, Itàlia , 2019), CDAN (Província 53, Osca, 2018), CASA (Μετά το μέλλον: Eccentric movements, Atenes, Grècia, 2017), MUSAC (Província 53, Lleó, 2017), CAAC (¿Qué sienten, qué piensan los artistas andaluces de ahora?, Sevilla, 2016) o Palazzo Lucarini (Facebook 's Pavilion, Umbria, Itàlia, 2014) o MuseoLaboratorio (Il grau zero dello sguardo, Pescara, Itàlia, 2013).

 

https://nosomosmal.com/