Bòlit Residencia Girona Creativa  

 
 

Presentació residencia d'Anna Vilamú i Albert Gironès (2019)

 

ACTE AJORNAT!

Presentació del projecte en residència Un inganno tira l'altro 

Divendres 20 de març de 2020

19h

Bòlit_PouRodó

Entrada lliure

 

Tres tanques publicitàries abandonades, set misteriosos cercles apareguts en el camp d'alfals del Matteo, i diversos artefactes autoconstruits a partir d'ampolles de plàstic en l'hort de la Marissa i el Paolo. Elements des d'on és possible construir -o des d'on s'han construït ja- imaginaris actualment. Una investigació col·lectiva en el petit poble de San Romano. La creació d'un entorn favorable per l'especulació i la imaginació en el context rural contemporani.

 

El projecte Un inganno tira l'altro, pretén fer un símil entre la figura arquetípica del monstre mitològic de muntanya, i els cartells publicitaris que se situen també a les muntanyes i turons vora la carretera, fent un paral·lelisme entre la construcció d'imaginaris que proposen un i altre sistema en el context del món rural.

 

D'aquesta manera, es proposa la construcció d'un artefacte en format de "dispositiu publicitari", que instal·lat en una ubicació per determinar del context rural de San Romano de Mercato Saraceno canviï dràsticament d'aspecte entre el dia (cartell publicitari) i la nit (monstre).

 

Aquest projecte va ser el guanyador de la convocatòria 2019 d'intercanvi amb el projecte RAD'ART de l'Associazione Artéco (Itàlia).

 

Presentació residència de Roc Parés (2019)

 

Presentació del projecte en residència BHDD

Dijous 5 de març de 2020

19h

Bòlit_PouRodó

Entrada lliure

 

Presentació dels resultats de la residència que Roc Parés va portar a terme a La Chambre Blanche del Quebec (Canadà) de setembre a novembre de 2019.

 

BHDD és una experiència d'art immersiva basada en una instal·lació interactiva que permet als participants viure la seva pròpia decapitació. Més enllà de la violència d'aquest enunciat, BHDD és un projecte de recerca experimental que té com a objectiu investigar la desconstrucció de la subjectivitat virtual i la seva funció mediadora de l'experiència humana en entorns audiovisuals interactius.

 

La confluència del punt de vista del personatge, la càmera i el públic que va donar lloc a la crítica del POV en el llenguatge cinematogràfic des d'una perspectiva de gènere (Laura Mulvey, Visual Pleasure i Narrative Cinema, Screen, 1975) torna a prendre una importància enorme en aquesta etapa en què l'art immersiu i interactiu busca la seva pròpia sintaxi, però roman ancorat en les fórmules representatives del cinema i la televisió.

 

Durant la seva residència a La Chambre Blanche, va desenvolupar BHDD en una instal·lació autònoma totalment funcional, que permet interactuar sense assistència. Per a fer-ho possible, va incorporar un programador informàtic que automatizés tot el procés, permetent un flux raonable de públic.

 


 

Roc Parés (nascut a Ciutat de Mèxic, Mèxic el 1968. Viu i treballa a ​​Catalunya) és artista i investigador en comunicació interactiva. L'obra de Parés es caracteritza per l'experimentació poètica i crítica amb les tecnologies digitals i ha estat presentada i exposada en festivals, centres d'art i museus d'Europa, Amèrica i Àsia.

 

El seu compromís amb una cultura interdisciplinària (que defensa pel seu potencial antidogmàtic i pel seu poder civilitzador), l'ha portat a explorar les interseccions entre art, ciència, tecnologia i societat. Parés és doctor en Comunicació Audiovisual i llicenciat en Belles Arts. És professor i investigador al departament de comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i els seus projectes de recerca han estat publicats per la British Computer Society, Academic Press, FECYT, Macba i MIT Press, entre d'altres.

 

Ha llançat plataformes pioneres en art electrònic, com, per exemple, "Galeria Virtual" (1993-2000), dedicada al desenvolupament de la realitat virtual com a mitjà d'art; 'Macba En Línea' (1995-1997), una plataforma pionera per a net.art; i M.A.L. (2011-2013), un laboratori d'art amb telèfons intel·ligents. Del 2010 al 2015 va ser codirector del màster en Arts Digitals, UPF.

 

El 2017 va comissariar juntament amb Mery Cuesta la participació catalana a la 57a Exposició d'Art de la Biennal de Venècia amb el projecte "La Venezia che non si vede. Unveiling the Unsee", d'Antoni Abad. Des del 2018, Roc és membre del Sistema Nacional de Creadors d'Art de Mèxic (SNCA).

 

http://roc-pares.net/

 

Residència Fede Montornés (febrer 2020)

 

Quan Frederic Montornés (Sitges, 1963) obté la seva llicenciatura en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona el 1988, l'únic que té clar és el seu desig de centrar-se activament en l'anàlisi de les pràctiques artístiques que li permeten apropar-se a l'art des de la pròpia experiència.

 

En conseqüència, després d'ampliar la seva formació a Grenoble (França) entre 1989 i 1991 en el que llavors es donava a conèixer com a mediador en art contemporani i que, amb el temps, ara es coneix com comissariat, comença a qüestionar i a qüestionar-se l'art des d'una pràctica que, des de llavors, es mou entre el camp del comissariat d'exposicions, la crítica d'art i qualsevol tipus de plataformes creatives des de les quals algú tingui alguna cosa a dir.

 

https://montornes.net/

 

Residència José Iglesias Gª-Arenal (gener 2020)

 

Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Sevilla, MA en curadoria per la Whitechapel Gallery i London Metropolitan University gràcies a una beca de la Fundació Botín. Actualment cursant el Dutch Art Institute Roaming Academy.

 

Ha treballat com a investigador en el Departament d'Exposicions de la Whitechapel Gallery (Londres 2016-2017) i com a coordinador de seminaris i projectes d'investigació independents.

 

Com a curador ha desenvolupat projectes centrats en residències i processos col·laboratius. Entre 2013 i 2016 dirigeix ​​el programa de residències artístiques RESIDENTS, ubicat a la Sala Guirigai, Badajoz. En 2017 és co-curador de la X edició de ARTifariti, Trobada d'Art i Drets Humans del Sàhara Occidental, campaments de refugiats sahrauís de Tindouf (Alger).

 

Ha estat curador de les exposicions col·lectives Melfas. Línia orgànica (Museu d'Art Contemporani de al Sud, Buenos Aires, Argentina, 2017), La guerra desaparece (CICUS i El Butrón, Sevilla, 2016) i Arquitecturas de soledad (Fundació FIART, Madrid, 2015). Des de 2019 dirigeix ​​la plataforma curatorial MAL (www.nosomosMAL.com), dedicada a treballar amb artistes i altrxs agents culturals en projectes de llarg recorregut.

 

A Sevilla ha coordinat la primera edició de Territori crític, cicle de trobades i tallers per al màster Art: Idea i producció de la Universitat de Sevilla (2018), i el cicle NO NECESITAMOS EDUCACIÓN pel festival CONTENEDORES. Altres comportaments artístics (2018).

 

De forma individual o en col·laboració amb altres artistes ha exposat en institucions com el Complex Cultural de Río Gallegos (Campament, Santa Creu, Argentina, 2019), Museu Nivola (Peekaboo. Looking askance at issues of childhood in connection with nation, Sardenya, Itàlia , 2019), CDAN (Província 53, Osca, 2018), CASA (Μετά το μέλλον: Eccentric movements, Atenes, Grècia, 2017), MUSAC (Província 53, Lleó, 2017), CAAC (¿Qué sienten, qué piensan los artistas andaluces de ahora?, Sevilla, 2016) o Palazzo Lucarini (Facebook 's Pavilion, Umbria, Itàlia, 2014) o MuseoLaboratorio (Il grau zero dello sguardo, Pescara, Itàlia, 2013).

 

https://nosomosmal.com/