Bòlit Residencia Girona Creativa  

 
 

Residència Nicolas Daubanes (Desembre 2017 - gener 2018)

 

#SignsOfTheTime

 

El hashtag, una empremta efímera a les parets virtuals.

 

En l'apartat digital del nostre món, les idees dins el vent i els temes en l'aire del temps es troben associats a "paraules clau" precedides d'un coixinet, només per posar-los endavant. Els moviments d'opinió, els escàndols i revelacions, allò inútil, allò pràctic, allò quotidià i banal es retroben recoberts d'aquesta alteració, permetent que els programes informàtics els puguin trobar, classificar-los i examinar-los amb més facilitat.

 

Aquest paisatge digital s'alimenta sense interrupcions per un flux de missatges i hashtags associats.

 

Els hashtags #Catalunya, #Madrid, #Puigdemont, #Rajoy ... actualment composen una inundació de missatges injuriosos i de revolta, animant amb passió les nostres pantalles.

 

Aquest paisatge és global i aquesta onada d'informació és contínua, quasi marejant, si hi penses.

 

Tota aquesta agitació només és visible a través dels nostres dispositius digitals, i la seva influència en la nostra realitat queda limitada a l'ús que d'ells en fem. Per tant, un cop desconnectada o lluny de les pantalles, aquesta excitació digital es fa invisible per nosaltres.

 

« Être dans le vent, c'est avoir le destin des feuilles mortes » ("Estar en el vent és tenir el destí de les fulles mortes") va dir Jean Guitton.

 

Els hashtags passen de moda. Les nostres inquietuds i els nostres temes de debat evolucionen ... I algunes paraules pronunciades acaben desapareixent.

 

Tot això és com l'arbre de Nadal, que viu a les nostres cases per un temps limitat. Comença de manera esclatant, després s'asseca, perdent les seves agulles i la seva bellesa, per acabar a les escombraries o al compost.

 

No hi ha millor moment per parlar sobre l'inexorable marxa del temps que el les festes de celebració del final de l'any.

 

Què ocorre quan etiquetes triades, es retroben amb una existència / manifestació, en la nostra realitat?

 

El dispositiu, presentat de forma simultània a Perpinyà i Girona, permet fer parpellejar les garlandes lluminoses de colors diferents en funció de l'aparició a Twitter de hashtags relacionats amb la independència de Catalunya (unionistes o independentistes).

 

Decorat amb aquestes garlandes, l'avet (presentat a Perpinyà) i la corona (presentada a Girona) es retroben manifestant la seva presència.

 

Nicolas Daubanes (Perpinyà, 1983) és el guanyador de la tercera convocatòria per artistes europeus en residència del projecte The Spur/ETACEC 1618.

 

Residència Varvara & Mar (novembre - desembre 2017)

 

Varvara & Mar és un duo d'artistes format per Varvara Guljajeva i Mar Canet el 2009. Sovint, el treball del duo està inspirat en l'era digital. La seva pràctica afronta els canvis socials i l'impacte de l'era tecnològica. A més, Varvara & Mar estan fascinats per la cinètica i la participació, que són part integral del seu treball.

 

El duo d'artistes ha exhibit les seves peces d'art en diversos espectacles i festivals internacionals. El 2014 Google i Barbican els van encarregar per crear una nova peça d'art per a l'exposició Digital Revolution. Han exposat a MAD a Nova York, FACT a Liverpool, Santa Mònica a Barcelona, ​​Barbican a Londres, Centre Cultural Onassis a Atenes, Museu Ars Electronica a Linz, Galeria de la Ciutat de Maribor a Eslovènia, etc.

 

Durant la seva residència al Bòlit de Girona investigaran sobre les nostres dades personals en aquesta època del capitalisme vigilant. Per ser més exactes, l'objectiu és ampliar el seu treball en el projecte artístic de Data Shop, que tracta de recollir, arxivar i comercialitzar les nostres dades personals. De fet, amb anterioritat ja han conservat en llaunes les seves dades  i, per tant, ara, durant la residència, exploraran altres fonts de dades personals i faran més llaunes amb dades. A més, els agradaria explorar i crear un discurs sobre el cos de dades contemporani i la seva "complexitat".

 

Varvara Guljajeva (Estònia, 1984) i Mar Canet (Barcelona, 1981) són els guanyadors de la segona convocatòria per artistes europeus en residència del projecte The Spur/ETACEC 1618.

 

www.var-mar.info

 
 

Data Shop

Un taller a càrrec de Varvara & Mar

Dimecres 3 de gener de 2018, 18-20 h

Dijous 4 de gener de 2018, 17-20 h

Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona

(Plaça del Pou Rodó 7-9, Girona)

 

Inscripció gratuïta prèvia a info@bolit.cat o 972427627

Places limitades

 

Durant aquest taller presentaran el projecte que estan desenvolupant a Girona:  la continuació de Data Shop, una iniciativa que reflexiona sobre el tema del mercat de dades que creix exponencialment i on aquestes són recollides, utilitzades, venudes, robades i transmeses constantment.

 

Data Shop (la botiga de dades) és un projecte que especula amb la idea de tenir una botiga que ven i, alhora, emmagatzema dades personals. Els artistes han penjat les seves dades personals extretes de Facebook, Google Takeout, Visa i Mastercard en pen drives acuradament enllaunats i etiquetats, com si fossin productes reals. Les llaunes remeten a la sopa Campbell d'Andy Warhol, que va ser un intent de convertir un producte en obra d'art i les dades personals es poden veure com productes residuals dels cossos de dades de l'època contemporània.

 

Dimecres 3 de gener. Sessió de presentació i conferència oberta:

Aquesta conferència servirà com a presentació del projecte en residència a mode d'open studio i del taller que es farà el dia següent. Està oberta al públic en general, sigui participant del taller o no.

 

Dijous 4 de gener. Sessió de taller:

Varvara & Mar convidaran els participants a mapejar les seves dades personals i a debatre sobre l'estat de vigilància constant al qual estem sotmesos en l'era de la informació. Apart del mapatge i la discussió, cada participant tindrà l'oportunitat de fer les seves llaunes de dades durant el taller.

 

Material:

Ordinador portàtil, pen drive o un altre dispositiu d'emmagatzematge de dades, que s'adaptarà a una llauna (que té 9 cm de diàmetre i 5 cm d'alçada). Si és possible, els participants hauran de portar les dades que hauran estat recopilant i / o arxivant prèviament.

 

Residència Daniela Ardiri (agost - desembre 2017)

 

 

Daniela Ardiri va néixer el 1984, viu i treballa a Milà. Es va graduar en pintura a l'Acadèmia de Belles Arts de Milà . Ha exposat en diverses galeries a Itàlia i Europa i ha participat en diversos premis i residències artístiques nacionals i internacionals.

 

La seva recerca indaga en els records i les experiències personals a través de diversos instruments, incloent la fotografia, el dibuix i l'escriptura.

 

El seu projecte és el guanyador de la beca d'intercanvi amb Rad'Art Project.

 

Projecte de residència - Ucronia

 

Cada història està plena d'esdeveniments, molts dels quals es ressalten com a significatius i determinants, i és des d'aquest esdeveniments d'on partirà  la seva investigació.

 

Durant el període de residència crearà una narrativa del que podria haver estat si un esdeveniment en particular hagués anat d'una altra manera.

 

En base a aquesta premissa general, a través de la detecció de dades històriques del país o dels seus habitants, donarà forma a una ucronia. Una història alternativa que seguirà una ruta alternativa en comparació amb aquella real.

 

Seran útils per a la seva investigació, l'intercanvi amb la gent de Girona, la consulta d'arxius fotogràfics o no, i la capacitat d'identificar i intervenir en espais assenyalats com a possible punt de partida de la nova narració.

 
 

Open Studio: Daniela Ardiri Ucronia

Dimarts 5 de desembre de 2017, 19h

Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona

(Plaça de Pou Rodó 7-9, Girona)

Entrada lliure

 

El primer període de residència va tenir com a objectiu recollir la major part de les dades històriques de la ciutat de Girona i dels seus habitants per poder donar forma a una ucronia: una història alternativa que segueix un camí diferent al real.

 

La recopilació d'informació ha estat útil per identificar el punt d'accés (o els diferents punts) a l'ucronia, desenvolupant la investigació en dos nivells diferents.

 

El primer és sobre la història de la ciutat, identificant com a primer punt l'espai que ocupava la muralla fins a principis del segle XIX. L'estructura de la ciutat ha canviat molt al llarg dels segles així com la muralla, que s'ha anat construint en diverses etapes i des de 1835 se'n va autoritzar l'eliminació de la primera part. Aquesta intervenció va donar lloc al creixement de la ciutat moderna, començant a assumir la seva forma actual.

 

El segon nivell prové de la trobada amb quinze persones que viuen o han viscut a Girona. Gràcies a aquestes reunions Ardiri ha pogut conèixer llocs de la ciutat que no són accessibles per a un visitant fugaç, però sobretot ha descobert esdeveniments, notícies íntimes o quotidianes que van tenir lloc en aquests espais. Cadascun d'aquests punts és un possible accés a històries paral·leles, convertint, al mateix temps, aquest estadi de la recerca en una ucronia.

 

En aquest darrer període en residència (de l' 1 al 10 de desembre)  Ardiri continuarà la seva reflexió sobre la història de la ciutat i durant l'open studio mostrarà els primers resultats obtinguts en aquestes reunions i intercanvis mantinguts amb gironins i gironines durant l'estiu passat.

 

Residència María del Carmen Díez Muñoz (setembre 2017)

 

Las Horas - Projecte de Creació Artística vinculat a la tècnica del gravat

 

El projecte de gravat Las Horas, proposa un acostament a la creació dels mitjans gràfics i com aquests han actuat directament en la reproducció, propagació i herència del procés cultural que va estendre certes característiques fisonòmiques i psicològiques del gènere femení.

 

Las Horas recupera l'imatgeria pròpia dels segles d'esplendor de la tècnica de gravat a burí i contrafibra (XVI-XVII), que denota una problemàtica pel que fa a la representació de la dona, mostrant-la com un esser delicat ple de bellesa i pudor, al·legoritzant la seva representació amb arquetips mitològics o amb la pròpia natura.

 

Aquest projecte vol recuperar aquest llenguatge visual tan característic amb l'intenció de reescriure l'iconografía femenina, allunyant les imatges del seu pretès llegat canonitzat a través de diversos mitjans gràfics. 

 

María del Carmen Díez Muñoz (Valladolid, 1989) és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Salamanca, especialitzada en obra gràfica tant durant la carrera com en el Màster Oficial en Producció Artística a la Universitat de Belles Arts de San Carlos a València. Ha obtingut diverses beques entre elles la de realització del Màster en Mitjans d'Impressió Gràfica, Il·lustració i Encunyació Artística de la Real Casa de la Moneda de Madrid. Dins de la seva especialitat compta amb  varis premis i exposicions nacionals e internacionals.

 

La seva obra aborda aspectes referents al gènere, en concret al devenir de la dona i la seva  representació normalitzada per l'herència patriarcal. Se centra en els estereotips nocius que es repeteixen al llarg dels segles i que promouen una posició negativa amb respecte a la dona.

 

Les seves obres de caràcter clàssic generen diverses representacions alternatives al cos híbrid de les dones, realitzant diverses composicions que reivindiquen la importància de qüestionar el paper femení en el nostre imaginari visual.

 

 

www.deldiezmugnoz.com

 
 

En una relació complicada: comissaris vs públics

Conversa entre Adonay Bermúdez i Rita Andreu

 

Dimecres 26 de juliol de 2017 19h

Bòlit_StNicolau

Entrada lliure

 

 

En plena evolució del comissariat emergeixen noves formes de relació amb els públics. A través d'una conversa oberta entre Adonay Bermúdez i Rita Andreu s'intentarà abordar aquest tema a partir de les seves experiències personals.

 

Adonay Bermúdez (Lanzarote, 1985) és comissari independent. Ha comissariat exposicions per al Centre de Cultura Digital (Mèxic), TEA Tenerife Espacio de las Artes, Centro de Arte Contemporáneo de Quito (Equador), ExTeresa Arte Actual (Mèxic), Museu das Comunicações de la Fundação Portuguesa das Comunicações de Lisboa (Portugal) o Centre del Carme, entre d'altres. És director del Festival Internacional de Videoart "Entre islas", comissari convidat de PlanoLisboa 2016, autor del llibre "Los Dictadores (el poder subversiu de l'art)" (Editorial Vortex. Xile, 2015) i "Penumbra" (Editorial Micromegas. Espanya, 2017).

 

Rita Andreu (Barcelona, 1986) és llicenciada en Història de l'Art i realitzadora audiovisual. Els projectes que desenvolupa es materialitzen en formalitzacions diverses entre les quals destaquen el comissariat, l'edició de llibres i els assajos audiovisuals. Al llarg de la seva trajectòria ha col·laborat amb diversos artistes i institucions culturals i actualment coordina juntament amb Olga Taravilla l'Espai 3er Esquerra. És membre fundadora de la cooperativa de serveis culturals Cultural rizoma, que centra el seu marc d'actuació en la difusió de les pràctiques artístiques contemporànies a través de la creació de recursos creatius.

 

 

 

Residència Virginia García del Pino (juliol 2017)

 

PROJECTE Quien canta su mal espanta

 

"Quien canta su mal espanta" és una obra col·laborativa de l'artista Virginia García del Pino amb els músics Don Simón i Telefunken, Mariona Aupí i Elsa de Alfonso i que convida a la participació ciutadana.

 

El projecte vol indagar sobre la capacitat humana de guarir l'ànima a través del cant, convertint la Capella de Santa Llúcia en un refugi per alleujar malestars. 

 

Aquesta proposta s'emmarca dins Polititzacions del malestar, un projecte interdisciplinari en el qual es recullen diverses iniciatives artístiques que s'aproximen a la creació des de la seva potencialitat de donar forma al malestar, individual i sistèmic, en un context econòmic, polític i social on s'imposa la dependència als psicofàrmacs i la medicalització.

 

El projecte busca gestionar i polititzar el desassossec des dels processos creatius i a partir de diverses perspectives, utilitzant l'art com a via efectiva per buscar noves maneres de relacionar-se amb la inquietud, assumint un rol actiu i responsable envers la pròpia realitat.

 

Aquests processos, treballats mitjançant una dimensió individual i col·lectiva, participativa i política, mostren com l'art és un instrument eficaç per canalitzar i donar visibilitat a certs conflictes alhora que evidencien que la relació entre allò íntim i allò públic es pot vincular amb una clara voluntat de transformació social.

 

Al llarg de 2017, el col·lectiu Enmedio, Virginia García del Pino i Rufino Mesa desenvoluparan tres projectes en diversos espais públics que, juntament a la celebració d'una jornada i una publicació seran el primer pas cap a un arxiu que vol recollir diverses experiències de gestió del malestar des de la perspectiva de la creació.

 

Politizacions del malestar és un projecte dirigit per Nora Ancarola, Daniel Gasol i Laia Manonelles amb la col·laboració de l'Arts Santa Mònica i el Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona.

 

Virginia García del Pino (Barcelona, 1966) forma part del "nou cinema d'autor espanyol" i compagina la seva carrera com a directora amb la docència al Màster de documental de la Universitat Autònoma de Barcelona. Llicenciada en Belles Arts, la seva producció com a videoartista s'acosta al gènere documental amb obres que sorgeixen d'una temptativa de comprendre el món des d'una òptica menys dolorosa i en els quals sol optar per una contundent senzillesa formal.

 

Concert i activitat participativa

 

PROJECTE Quien canta su mal espanta

Virginia García del Pino

Capella de Santa Llúcia

(Jardins de John Lennon s/n)

 

Diumenge 16 de juliol de 2017, 21h

Concert de ‘Don Simón i Telefunken' i Mariona Aupí

Entrada lliure

 

Del 17 al 21 de juliol de 2017,  de 17 a 21h

Activitat participativa: micro obert per cantar. Amb Elsa de Alfonso

Entrada lliure

 

Durant una setmana l'artista muntarà un equip de so a la Capella de Santa Llúcia amb dos micròfons encarats per tal que qualsevol persona ho vulgui pugui cantar. En un dels micròfons es cantaran les cançons que ens fan feliços o que ens porten bons records i, en l'altre, cançons que ens posin melancòlics o tristos. Els micròfons alteraran les veus de diferents maneres i els usuaris podran experimentar mitjançant un ordinador diferents tons i veus per triar quin és el que prefereixen per a la seva cançó.

 

Tothom està convidat a cantar i no és necessari fer-ho bé, com tampoc cal saber-se la lletra de memòria, es tracta de passar-ho bé cantant i de viure l'experiència de cantar com si fossis un professional.

 

Més informació info@bolit.cat o 972 427 627

 

Residència Guillaume Adjutor Provost (maig - juny 2017)

 

PROJECTE Fatiga

A través d'una certa indeterminació de les formes, la pràctica de Guillaume Adjutor Provost explora les manifestacions de l'inconscient, la noció d'ús i la construcció dels ideals. Més específicament, està interessat en allò que està a la perifèria de la història: la contracultura, els arxius personals, la llengua vernacla, l'anècdota i la ciència ficció. La pràctica artística continua sent un espai d'investigació, un lloc per qüestionar la nostra relació amb la contemporaneïtat i per on navegar a través de les seves decepcions i expectatives.

 

El projecte que Guillaume Adjutor Provost està desenvolupant durant la seva residència al Bòlit es divideix en dues parts. En primer lloc, portarà a terme una investigació fotogràfica sobre la història LGBTQ a Catalunya, que li serà d'utilitat per a un projecte posterior. En segon lloc, crearà un nou corpus de treball entorn de la tristesa, el caos i les representacions demoníaques durant l'època medieval; que es mostrarà al públic al final de la seva estada a Girona. Per al seu projecte, a l'artista li agradaria conèixer a persones de Girona que estiguin interessades en la història (LGBTQ), l'activisme i la bruixeria.

 

Guillaume Adjutor Provost neix a Gatineau (Canadà) el 1987. És doctor en l'estudi i la pràctica de les arts per la UQAM. La seva recerca se centra en el concepte d'art curatorial, entenent la curadoria com a pràctica creativa. El treball de Guillaume Adjutor Provost s'ha presentat en exposicions individuals i col·lectives a Canadà, França, Alemanya, Àustria, Bèlgica, i Suïssa. Adjutor és el guanyador d'una residència de producció en arts visuals en col·laboració amb La Chambre Blanche del Quebec.

 

www.guillaumeadjutorprovost.com  

 

Open Studio Guillaume Adjutor Provost

 

Projecte Fatiga

Dijous 29 de juny de 2017, 19h

Espai torre del Centre Cultural la Mercè

Entrada lliure

 

Guillaume Adjutor Provost és una artista canadenc que actualment està en residència al Bòlit gràcies a l'intercanvi amb La Chambre Blanche del Quebec. En aquest open studio convida al públic a una presentació informal dels resultats de la recerca que ha dut a terme les darreres setmanes: una investigació fotogràfica sobre la història del col·lectiu LGTBI a Catalunya i la creació d'un nou cos de treball sobre la idea de confusió.

 

Interessat en allò que es troba a la perifèria de la història: contracultura, arxius personals, referències vernaculars, l'anècdota i la ciència ficció, la pràctica artística d'Adjutor continua sent un espai de recerca, un lloc per qüestionar la nostra relació amb la contemporaneïtat.

 

Residència Ben Pointeker (febrer - març 2017)

 

Impressionat pel paisatge fosc i medieval de Girona, a la seva arribada Ben Pointeker va veure Girona com l'escenari perfecte per a una pel·lícula gòtica i va començar a enfocar la seva investigació cap al gènere gòtic.

 

Durant el procés de descobriment i la presa de fotografies de la ciutat va començar a investigar sobre el gènere amb alguns textos sobre teoria gòtica, sent Josafat i algunes escenes de la pel·lícula 'El Monjo', que s'ha rodat parcialment, a Girona, les dues fonts principals d'inspiració.

 

Pointeker està interessat en el "conflicte intern", el contrast entre la llum (escenes molt brillant llum del migdia) i la foscor (l'estreta i fosca ermita), esquivant el conflicte religiós subjacent.

 

La seva recerca visual / artística consisteix, d'una banda, en buscar llocs de la ciutat com a possibles localitzacions (escales, places, carrers, cantonades interiors esglésies, vistes a través de columnes de pedra, animals ...)i sons de camp, imaginant possibles escenes en aquests llocs. També intenta combinar elements gòtics en escena amb elements contemporanis i simultaniejar les diferents línies de temps (com les rutines de monges que semblen que no han canviat durant segles),  mentre busca una manera de visualitzar-ho.

 

Amb tota aquesta informació, fa esbossos, pensant en possibles escenaris i desenvolupant el guió d'un vídeo o almenys algunes escenes que li agradaria filmar aquí.

 

Ben Pointeker (Àustria, 1975) és el guanyador de la primera convocatòria per artistes europeus en residència del projecte The Spur/ETACEC 1618. Ha viscut diversos anys als Països Baixos, on va estar nominat als prestigiosos premis Tiger de Curtmetratge en el Festival Internacional de Cinema de Rotterdam i guardonat amb el Premi de Roma d'Arts visuals. Després d'una estada a Brussel·les, actualment torna a viure a Viena.

 

https://pointeks.hotglue.me     

 

Open Studio Ben Pointeker

 

Dijous 16 de març de 2017, 19h

Espai torre del Centre Cultural la Mercè

Entrada lliure

 

La residència de Pointeker, amb el mentoratge del cineasta gironí, Pere Vilà s'està portant a terme des durant els mesos de febrer i març i aquest open studio pot ser una molt bona oportunitat per acostar-nos a la seva investigació.

 

Residència Martine Viale (gener 2017)

 

Nascuda a Montreal, Canadà, Martine Viale viu i treballa a Perpinyà, França.

 

Ancorada en la pràctica de la presència, la seva obra pretén crear instal·lacions basades en la performance. Darrerament, s'ha centrat en la creació d'obres en l'espai públic i en llocs inusuals que poden facilitar trobades imprevisibles amb els transeünts. Durant aquest procés, prioritza la pèrdua momentània de les bones maneres, utilitzant les accions com a eines d'investigació per a diferents condicionaments socials i personals. 

 

La seva obra s'ha presentat al Canadà i als Estats Units, així com a Israel, Brasil, Xipre, Sèrbia, Polònia, Escòcia, Espanya, Filipines, França, Bèlgica i Dinamarca.

 

Treballant principalment en un format duracional, se sent inspirada per l'espai entre art, la quotidianitat i els múltiples punts de convergència entre aquests dos. Utilitza la resistència i el temps per investigar  el potencial de diàleg entre el seu cos, el cos de l'espectador, els objectes i l'arquitectura.

 

https://martineviale.wordpress.com/

 

FEM_16

 
 

Martine Viale - Still Parallel

Piròmana d'Argos - Bestiario Oracular

Sabado 28 de enero de 2017 a las 19h 

Centre Cultural la Mercè

Entrada libre

 

Dentro de la estada en Girona de Marine Viale, el sábado 28 de enero a las 19h en el Centro Cultural La Mercè, la artista canadiense llevara a cargo la acción "Still Parallel".

 

La actividad se completara con la performance "Bestiario Oracular" de Piròmana d'Argos, alter ego de Núria Iglesias. Ambas acciones quedan enmarcadas dentro del FEM_16, en encuentro internacional de mujeres artistas de arte y acción, organizada por la Asociación Gresol, con la colaboración del Bòlit, Centre d'Art Contemporani, Girona. 

 

En "Still Parallel" Viale experimentara y propondrá diferentes estrategias respecto el "intermedio" y la idea de intercambio. Por otra parte, "Bestiari Oracular" es una acción basada en la interpretación subjetiva de una practica colectiva realizada durante la residencia de investigación de FEM_16.

 
 

Descarrega el flyer

flyer-fem-viale-argos.pdf (160,57 KB)