La mutació comissarial
Conductes i gestos entre allò institucional i allò independent

 

Curs de comissariat a càrrec de Jordi Antas

Dissabtes 4 i 18 de maig de 2019

Bòlit_PouRodó

 

Preu: 45 € (36 € per a alumnes de l'EMA i Carnet Club Girona Cultura)

Places limitades  

Inscripcions aquí

 

La pràctica curatorial considera la sala d'exposicions com un espai de treball i l'exposició com un laboratori. Tot i això, ja fa algun temps que els procediments, la gestió dels projectes, així com les aportacions als significats en la pràctica curatorial, varien i es determinen depenent de la constitució dels espais des dels quals s'activa el projecte curatorial: les relacions institucionals, el seu context, la perifèria o centralitat, els espais alternatius o independents... Situacions variables i intenses, que d'una manera o una altra defineixen el tractament i el fet expositiu del treball en art contemporani més enllà de la seva pròpia mutació o evolució.

 

En contrapartida, en el nostre cas focalitzem l'interès sobre els procediments que s'han desenvolupat per la gestió dels projectes, l'organització dels seus agents, la narració dels processos, així com la producció de significat entorn de la mateixa pràctica curatorial. Es tracta d'uns aspectes que, exclosos igualment del mateix escenari de representació que habitualment s'articula amb les exposicions, així com també escassament desenvolupat entre els estudis més recents sobre comissariat, ens poden informar i permetre el debat entorn a les polítiques i les economies del comissariat, així com enriquir el que fa referència també a la interpretació de la pràctica de l'art.

 

A través d'una visió amplia d'anàlisis i gestió, aprofundirem en la tasca de la mediació entre artistes, institucions, galeries i públic que es requereix al treballar en l'art des d'una aproximació diferenciada: el treball en espais alternatius o independents, i la tasca en espais institucionals.

 

 Podríem afirmar que les obres d'art son les que determinen la pràctica comissarial que les acompanya? Podríem afirmar també el contrari? Que  la pràctica comissarial persegueix certa emancipació amb respecte a les obres d'art a les que suposadament deu la seva raó de ser? És mes, és possible una pràctica comissarial sense obres d'art? En cas afirmatiu, suposa el comissariat un camp de forces independent o contrari als interessos de les obres d'art o dels artistes? És això legítim?

 

Estructura interna del curs:

Sessió 1. Dissabte 4 de maig (16-20h)

-          Breu historia del comisariat

-          La pràctica curatorial. Perfils i posicionaments curatorials

-          Relacions artista-comissari. Simbiosis entre artista i comissari (dependència mútua, en positiu)

-          Complicitats entre Institució-comissari

Sessió 2. Dissabte 18 de maig (10-14h)

-          Conèixer el context

-          Diferències entre treballar en espais alternatius o institucionals

-          Pressupostos o com dur a terme una idea

-          Catàlegs i documentació

Sessió 3. Dissabte 18 de maig (16-20h)

-          Sessió de treball oberta entre comissaris i artistes. Aquesta última sessió implicarà un assaig pràctic on el ritme del taller vindrà marcat per els propis interessos, coneixements i intuïcions dels participants.   

 


 

Jordi Antas (Lleida, 1976), comissari independent i mediador. El seu treball es centra en projectes sobre la relació amb l'entorn, les estratègies de recepció, la narrativa en l'art o la funcionalitat social de l'artista.

 

És fundador de DAFO Projectes (2012-actualitat) i és part de l'equip curatorial d'Orbital Residency, Santander. Forma part de l'equip del Centre d'Art la Panera i combina la seva pràctica curatorial amb la docència a l'escola d'art EAM Leandre Cristòfol de Lleida. Ha comissariat projectes com Los márgenes al Centre d'Art la Panera, Lleida (2018); Notes for a shell en l'Art o Rama, Marsella (2018); el cicle expositiu Un pie fuera. Expediciones y diásporas per Espai 13 Fundació Miró, Barcelona (2016-2017); Hip-Hup a la Supersimétrica, Madrid (2018); Let me die alone, but please film it a la Fundació Arranz Bravo, Barcelona (2017); Pere Llobera: Still life, o dos maneras de jugar a ser dios al Trastero 109, Palma de Mallorca o el cicle expositiu Perturbaciones a la Capella de Sant Roc, Valls (2013-2015). En l'actualitat prepara l'exposició per al Salón, Madrid (2019) i el projecte Sujetando la historia, Centre d'Art Maristany, Sant Cugat (2020).