CURS DE COMISSARIAT

 

Desaprendre a ser comissari

A càrrec de Fede Montornès

Divendres 7 de febrer de 15.30 a 18.30 h.

Dissabtes 8 i 15 de febrer de 9.30 a 14 h.

Preu: 45 € (36 € per a alumnes de l'EMA i Carnet Club Girona Cultura)

Places limitades.

Inscripció prèvia obligatòria aquí

 

Arreu del món i des de la dècada dels anys 80 del s. XX han proliferat, per una necessitat que ja és qüestionada, els cursos, programes, estudis, graus i postgraus que, com aquest, giren o han girat al voltant de la pràctica curatorial. Bona part dels aspectes que més s'han vist alterats arrel de la "normalització" d'aquesta pràctica és la que té a veure amb la presa de decisions implicades en cada acció "curatorial" i amb el grau en que aquestes decisions afecten al públic que visita les exposicions i, sobre tot, al propòsit que les justifica.

 

Desaprendre a ser comissari, el títol de la nostra proposta, proposa fer un pas enrere, un viatge al passat, a fi de dur a data d'avui la gosadia dels moments en que la pràctica curatorial només s'aprenia amb el temps i el treball. És a dir, no a través d'estudis consagrats a l'homogeneïtzació d'aquesta professió sinó cercant la singularitat en les maneres d'observar i dibuixar el nostre món.

 

En la primera sessió ens preguntarem sobre la figura del comissari: d'on surt, què fa, quina és la seva funció. I a través d'exemples paradigmàtics ens capbussarem en un seguit de mirades personals que, a través de la història, han configurat les exposicions tal i com avui les entenem.  

 

La segona sessió la dedicarem a abordar alguns exemples del que s'entén per "pràctica curatorial" a través de quatre cassos pràctics explicats en primera persona.

 

I per la tercera i última sessió ens reservem un "bonus track", un exemple del que, lluny d'una exposició en el seu sentit més ortodoxa, no només també es pot fer sinó que, entre tots, intentarem donar-li cos. 

 


 

Quan Frederic Montornés (Sitges, 1963) obté la seva llicenciatura en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona el 1988, l'únic que té clar és el seu desig de centrar-se activament en l'anàlisi de les pràctiques artístiques que li permeten apropar-se a l'art des de la pròpia experiència.

 

En conseqüència, després d'ampliar la seva formació a Grenoble (França) entre 1989 i 1991 en el que llavors es donava a conèixer com a mediador en art contemporani i que, amb el temps, ara es coneix com comissariat, comença a qüestionar i a qüestionar-se l'art des d'una pràctica que, des de llavors, es mou entre el camp del comissariat d'exposicions, la crítica d'art i qualsevol tipus de plataformes creatives des de les quals algú tingui alguna cosa a dir.