Ficció, crítica i imaginació política

 

Aquest cicle es proposa pensar el lloc que ocupa la imaginació en allò polític, reflexionar al voltant dels indicadors i les gestualitats que interrompen les maneres d'organització d'una comunitat sensible. Les revoltes polítiques sempre han obert possibilitats d'imaginar l'inexistent, paraules, imatges, formes, repartiments, noves gramàtiques per a l'acció col·lectiva. Què pot voler dir una imaginació política?

 

No entenem la imaginació com si d'un esdeveniment miraculós es tractés, sinó com una manera de fer des de pràctiques situades en on els mètodes de la ficció tenen un paper decisiu. Proposem un doble eix de problematització: d'una banda, una anàlisi al voltant de la institució imaginària de la societat i les resistències sensibles; de l'altra, abordar la relació entre crítica, ficció i imaginació en les pràctiques polítiques instituents, les que intenten inquirir en els sentits actuals de la crítica com a potència de creació i com a força d'intervenció. En aquest sentit, ens proposem explorar una comprensió de la "crítica" que no sigui entesa com una activitat que jutja idees, pràctiques artístiques o moviments socials, sinó com aquella capacitat de perfilar el món.

 

Aquest cicle és fruit d'una col·laboració entre l'Associació Cultural la Volta i el Bòlit.

 

Imatge: Fotograma del vídeo 'Cuando la fe mueve montañas' de Francis Alÿs en col·laboració amb Cuauhtémoc Medina i Rafael Ortega, 2002, en la III Biennal de Lima, Perú.

 
 
 

La crítica com a força d'intervenció

 

A càrrec d'Andrea Soto Calderón

Divendres 12 de novembre de 2021

18.30h

Bòlit_PouRodó

 

Cornelius Castoriadis sosté que l'imaginari crea les condicions mateixes de la seva possibilitat. Per ell l'imaginari no té a veure amb el fictici tal com ha estat entès habitualment. El món no és una imatge de quelcom previ, "l'imaginari no és imatge de", és creació incessant i indeterminada de figures, formes i imatges. Aquesta qüestió és fonamental per poder situar-: el fer, el pensar i el imaginar s'institueixen històricament. Si el que volem és activar la nostra imaginació creativa necessitem mètodes de contra adaptació, ja que intervenir activament en la superfície sensible de la ideologia implica no recórrer a la figura de l'engany en què es trobarien les persones alienades, sinó disputar el terreny material d'aquell espectral on es puguin imaginar altres formes de vida: no es tracta del que ens enganya sinó del que ens sedueix.

 

Andrea Soto Calderón, és professora d'estètica i teoria de l'art i investigadora. Ha estat professora visitant en diverses universitats (París, Lisboa, Barcelona i Valparaíso). Les seves investigacions se centren en les transformacions de l'experiència estètica en la cultura contemporània, la investigació artística, l'estudi de la imatge i els mitjans, la relació entre estètica i política. Actualment desenvolupa un projecte d'investigació al voltant de les imatges a La Virreina, Centre de la imatge. Entre les seves publicacions, destaquen els seus llibres La performativitat de les imatges (Metalls Pesats, 2020) i Le travail des images amb Jacques Rancière (Les presses du réel, 2019).

 
 
 

La configuració sensible d'allò material

 

A càrrec d'Antonio Gómez Villar

Divendres 19 de novembre de 2021

18.30h    

Bòlit_PouRodó 

 

Un ampli paisatge teòric i polític menysprea les mal anomenades "lluites culturals" (feminisme, antiracisme, LGTBI), precedides sempre dels adverbis modals 'només' o 'merament', per indicar que són "poc materials". Però si volem sortir de l'esterilitat a la qual ens llança la dicotomia cultural / material, hem d'assumir que "allò cultural" no és allò que està situat en un pla inferior o secundari, sinó que constitueix la matriu mateixa que possibilita reconfigurar els marcs de sentit en els quals s'inscriuen els dolors materials.

 

Antonio Gómez Villar, és professor de Filosofia a la Universitat de Barcelona (UB). Les seves principals línies de recerca tenen a veure amb les maneres en què s'ha redefinit el camp conceptual de recomposició de classe atenent a la transformació de les subjectivitats i les noves relacions culturals i polítiques; i amb l'anàlisi dels repertoris d'acció col·lectiva des d'una perspectiva antagonista. Els seus últims llibres són publicats són: "Maradona, un mite plebeu" (Ned, 2021), "I. Laclau i Ch. Mouffe: hegemonia i populisme "(Gedisa, 2021)," Working Dead. Escenaris de l'postrabajo "(La Virreina, 2019). I, properament, "Els oblidats. Ficció d'un proletariat inexistent "(Bellaterra, 2022).