GB (Girona-Brossa) 

1999-2020:Opus incertum

Comptar els esglaons del Barri Vell de Girona com escultura conceptual

A càrrec de Joan Casellas

7, 8, 9 i 10 d'octubre de 2020

Bòlit_StNicolau

 

De 10 a 14 h i de 16 a 19 h acció

De 19 a 20 h presentació dels resultats de l'acció diària

Del 17 a 20h instal·lació oberta

S'oferirà un berenar i vi empordanès

Aforament limitat. Reserves a info@bolit.cat o 972427627

Un projecte en col·laboració amb el MACBA  en el context de l'exposició "ACCIÓ, una història provisional dels 90

 

Els carrers esglaonats caracteritzen el Barri Vell de Girona. L'any 1999, Joan Casellas va comptar els esglaons durant tres dies, com a escultura conceptual de la ciutat i homenatge a Joan Brossa. Vint-i-un anys després, en reprendrà el recompte. Pot haver-hi alguna diferència creativa i d'experiència?     

 

Abans de tot: els dies 15, 16 i 17 de juny de 1999 vaig realitzar en solitari l'acció GB (Girona-Brossa) pels carres de la ciutat vella de Girona, i vaig presentar els resultats de l'esmentada acció el 18 de juny a la Fundació Espais de Girona. Amb motiu de repetir o reprendre aquesta acció vint-i-un anys després, he completat el llibre d'artista que en el seu moment vaig planejar com una extensió material de l'acció i la manufactura del qual va quedar sols embastada.

 

En el procés d'acabar el text d'aquest llibre objecte vaig escapar-me quatre dies comptats a Narbona i vaig visitar l'horreum romà, un immens rebost subterrani degudament explicat en tots els seus detalls. Un d'aquest detalls em va cridar l'atenció; les formes constructives, els opus. Opus espigatum, quadratum, reticulatum i cuasi reticulatum, quan la cosa tenia una certa traça però no del tot, i finalment l'opus incertum, és a dir, allò que no se sap gaire bé com va, però que va i fa opus. La vida mateixa i per extensió aquest llibre.

 

Primer: Joan Brossa mor a causa d'un accident domèstic el 30 de desembre de 1998, a vint dies del seu 80è aniversari. Pocs mesos després Marta Pol Rigau, en homenatge pòstum, comissaria el cicle d'accions Oper-acció Joan Brossa a la Fundació Espais de Girona i em convida a participar-hi.

 

Feia temps que rumiava una idea; una relació urbanística que d'alguna manera em portava a Brossa i les seves vinculacions entre les coses i els mots. La ciutat vella de Girona és un objecte perfectament dibuixat entre la muralla i el riu Onyar, un laberint curull d'escales, i aquí la idea: comptar tots els esglaons de la ciutat vella i presentar la xifra resultant com una escultura conceptual, un retrat numèric de Girona, una aglomeració monumental. A la manera de Brossa; fer de les paraules objectes i dels objectes paraules.

 

Segon: darrere de les escales de la ciutat hi ha les persones que les han fet, així que en una segona capa de l'acció m'entrevisto amb totes les persones de Girona amb les quals tinc relació i els demano que m'indiquin un lloc de la ciutat que per a elles tingui ressonàncies brossianes. És un acte previ de relació personal amb l'espai que després inspeccionaré com un comptable.

 

Tercer: el llibre objecte de l'acció GB va restar enlaire. La immediatesa de l'acció ha dominat el meu fer els darrers trenta anys, però el meu fer ve de les arts plàstiques i visuals i molts cops darrere una acció hi ha un llibre d'artista, que recull i repensa l'acció. Arrossegat per la dinàmica de l'art d'acció amb les seves trobades i festivals nòmades immediatistes, els llibres pensats o fets com un sol exemplar s'han quedat al calaix, per falta d'oportunitat, per mandra de buscar-ne una o perquè sols els vaig embastar... És el cas d'aquesta acció, que en reprendre-la vint-i-un anys després em dona l'ocasió de completar-ne el llibre.

 

3.729 van ser els esglaons que vaig comptar l'any 1999 després d'un metòdic recorregut de tres dies. Durant vint-i-un anys aquesta bella i precisa xifra ha donat "forma" a la meva escultura conceptual de la ciutat vella de Girona, però ara amb el repte d'aquest reactment proposat per Ferran Barenblit en el context de l'exposició "ACCIÓ, una història provisional dels 90" hi ha una incertesa ben clara; amb tota probabilitat la nova xifra resultant serà una altra. Hi ha diversos motius per pensar-ho, ja que encara que l'any 1999 no em descomptés, alguns esglaons poden haver desaparegut i d'altres de nous haver-se construït. També espais esglaonats que l'any 1999 estaven tancats al públic per ser privats o estar en obres, ara poden suposar nous esglaons a comptar.