Bòlit Mentor 2019/2020

 
 

Art en construcció

 

Amb Azucena Moya, Mireia Ferron i Ingrid Riera

A cura de Maria Soler

 

L'eix vertebral del projecte "Art en construcció" gira entorn el concepte d'identitat. La pregunta "qui som?" implica començar un camí per a definir-nos. Quina part mostrem de nosaltres mateixos/es i com ens veuen els altres? En l'etapa de l'adolescència, totes aquestes preguntes estan en plena ebullició. 

 

Durant el treball a les aules es pretén indagar en aquesta recerca constant de la identitat, creant un espai per a la reflexió, l'experimentació, la creativitat i la cooperació. Aquesta línia és la que treballaran Azucena Moya, Mireia Ferron i Ingrid Riera, cada una d'elles des d'una disciplina diferent. El material sorgit durant el procés creatiu serà un arxiu important i una gran font de documentació. El tema de la identitat es treballarà d'una manera transversal, com un cub que està format per diferents cares, però que sense una d'elles no estaria complet. La recerca del tema, la proves, els errors... tenen cabuda en el nostre projecte i de fet, tenen molt de sentit com a eina que ens serveix per a trobar el que ens interessa agafar i el que no. Jugar amb el buit i el ple, el dins i el fora, el ser o no ser (que diria Hamlet). 

 

L'alumnat també serà una peça clau a l'hora de definir el muntatge expositiu. Com volen donar a conèixer tot allò que han creat a les aules? La forma com exposem una obra d'art condiciona la manera com serà rebuda, mirada, analitzada. En conseqüència, "art en construcció" és un projecte que pretén generar un espai de diàleg, un punt de trobada on poder ser crítics, compartir idees i expressar-nos mitjançant canals artístics que encara estan per descobrir.

 
 

Azucena Moya

Institut Josep Brugulat

 

Les pràctiques corporals i les imatges del cos que es generen en una societat o una cultura determinada són bàsiques per entendre des d'on construïm el nostre jo i com ens percebem en relació als altres. A més d'aquest cos social també tenim un cos polític a través del qual expressem opinions i lluites. És a través de la reflexió sobre el nostre cos en la seva dimensió política i social quan podem crear debat i qüestionar la disciplina, la domesticació i els cànons de bellesa que ens són imposats. Es tracta de trobar els espais a on la identitat no sigui sotmesa i regulada, sinó que pugui descobrir una manera lliure i genuïna d'expressar-se. 

 

Per tal d'abordar els temes de la identitat i del gènere des de l'experiència i la relació que els i les adolescents tenen amb el seu cos, treballarem amb exercicis pràctics les possibilitats del cos a nivell expressiu: les seves mesures, el moviment, els elements que el composen, els objectes que li pertanyen, allò que li atribuïm o que creiem indispensable per sentir-lo nostre i propi, allò que no ens agrada o que socialment considerem que és lleig o pejoratiu. Per tal d'obrir un espai de debat i expressió artística a on s'utilitzaran principalment tècniques de collage i poesia- objecte.

 
 

Mireia Ferron

Institut Santiago Sobrequés

 

"Converso con el hombre que siempre va conmigo" - Machado, A. Poema Retrato (1906)

 

La intimitat personal ha deixat de ser una situació estrictament privada. Amb l'eclosió de les xarxes socials i, especialment, en aquelles on la imatge pren el paper protagonista, l'exposició de la nostra quotidianitat ha passat a tenir un paper rellevant dins l'imaginari col·lectiu. El silenci dona pas a una intimitat compartida constantment: grup de persones a les que decidim mostrar i exposar públicament la nostra vida, estat i pensament. A mode de màrqueting personal, publiquem o mirem en diferents ‘apps' buscant un eco o empatia tangible que es tradueix en likes, comentaris i followers; sempre de domini públic. Sotmesos a un bombardeig incessant d'estímuls.

 

Utilitzant la fotografia com a eina d'investigació i des de la intimitat personal, focalitzarem en interessos i curiositats per tal de construir una constel·lació d'imatges que en el seu conjunt respirin la personalitat de l'individu. Indagar l'interior a partir de l'observació externa d'esdeveniments, objectes o escenaris sense pretendre mercantilitzar els resultats a xarxes socials. Dit d'altra manera, interessa veure quin tipus d'imatge prendríem si no tinguéssim la pressió de buscar ni trobar més enllà que la nostra mirada i connexió interna.

 

Les noves generacions neixen amb una educació visual que podríem considerar genètica de l'actualitat: el món és imatge. En conseqüència, el poder de la comunicació visual avui en dia no entra a debat, és implícit en el nostre llenguatge: smileys, gif, selfies i un seguit de derivats de la matriu imatge. La constància de documentar i exposar la realitat en present (el ‘aquí i ara'), la cosificació de la quotidianitat en contraposició a la definició d'identitat mitjançant selfies, comporta i evidencia el que ja en el seu degut moment Juhani Pallasmaa ens comentava: pensem amb imatges i després hi posem paraula.

 

Però, la pregunta seria: pensem en imatges? o Mitjançant la imatge creem una realitat sobre nosaltres? La finalitat d'aquest seguit de sessions busca una presa de consciència de les diferents formes de mostrar-se: directa o indirectament. Retrat o paisatge personal. Es busca investigar conjuntament sobre com un determinat ús d'aquestes imatges poden alterar el procés i producte inicialment perseguit.

 

Silenci - "Momento encontrado" - Identitat - Imatge

 
 

Ingrid Riera

Institut Carles Rahola

 

L'adolescència és una idea creada artificialment pel món occidental modern on es tendeixen a allargar cada vegada més les activitats infantils, la dependència i la irresponsabilitat fins a edats més avançades. Per altra banda, també és una etapa evolutiva amb molts canvis físics i emocionals, a vegades difícils de gestionar depenent del context. Aquest projecte vol esdevenir una eina de creixement oferint als joves un espai d'expressió, reflexió i creació des d'on indagar en la recerca del jo personal i la identitat col·lectiva a través de la creativitat.

 

Agafant de referència moviments artístics com l'art feminista, estudiarem com l'art pot esdevenir una eina de transformació social. Analitzarem les característiques que l'identifiquen com la utilització de l'emoció vertadera i l'experiència personal en el moment de crear, farem una recerca en la iconografia utilitzada i el significat d'aquesta com podria ser la utilització del cos d'una dona (objecte actiu o objecte sexual) i estudiarem diferents formes de construir la nostra identitat apropant-nos al moviment queer. Analitzarem i treballarem diversos processos de creació i ens endinsarem al món de les arts visuals partint de tècniques manuals digitalitzades, combinant analògic amb digital. Serà important atendre i escoltar la capacitat d'innovació i creació dels mateixos joves i Ies seves necessitats d'expressió o reivindicació.