L'estil indirecte és aquella modalitat narrativa en la qual el narrador s'apropia de la veu dels personatges, per editar-la de manera subordinada a la seva pròpia posició. Amb aquesta mena de gest, la cultura contemporània intenta pal·liar una deficiència molt concreta: la urgència de futurs.

En efecte, mitjançant un estil indirecte, diferents episodis passats, carregats encara d'esperança i possibilitats per projectar-los cap al demà, són revisats i reformatats a la manera de recordacions capaces d'assaltar el present, sacsejar la linealitat de la història i obrir estats de somni futurs.

El mitjà fotogràfic, mitjançant la utilització del collage que recompon retalls de materials, de narracions i de geografies, s'ha convertit en un eficaç instrument per assajar aquesta impacient (re)construcció política de nous horitzons. L'exposició "Estil indirecte" reuneix diferents treballs resolts en aquesta tensió entre la memòria i la predicció.