Esprit de Corps
17 octubre de 2009 - 10 gener de 2010
Bòlit-LaRambla, Bòlit - St. Nicolau i Dadespai
Esprit de Corps
VAD al Bòlit
Del 16 al 25 d´octubre de 2009
Inauguració: Dijous 15 de octubre, a les 20.30 h
Bòlit-LaRambla, Dadespai i Niu
Arriba la setena edició del VAD i la presentació de les obres seleccionades a través del seu concurs internacional. La crida d'enguany convocava la participació d'artistes amb obres que giressin entorn del lema IMAGINA UN FUTUR (IM)POSSIBLE. Entre un gran nombre d'obres inscrites a concurs s'han seleccionat aquelles peces que, tot i que sovint de forma tangencial, especulen, observen i analitzen el món d'avui, sotragat per una crisi financera que posa de relleu una crisi humanitària i del sistema que regeix la societat.El VAD és sobretot un observatori de la creació audiovisual més recent, una creació fortament vinculada a avenços tecnològics i a les noves formes de comunicació en un moment en el què les imatges han passat a formar part del nostre món quotidià d'una forma quasi obsessiva però que tanmateix són sobretot una eina poderosa per a l'experimentació i la creació.Les obres de la selecció del VAD d'enguany es presenten en el seus formats originals: instal.lacions, peces interactives, projeccions per a la pantalla, i es disseminen en els tres espais del festival a la ciutat de Girona: Bòlit-LaRambla, la sala d'exposicions de la Casa de Cultura i el Centre Cultural la Mercè.
Al Bòlit es presenten les següents obres i activitats:
BÒLIT-LA RAMBLA
Giada Ghiringhelli, Body without organs
Mariella Greil & Synes Elischka & Christian Schröder, PID machine (Private Investigators Dream Machine)
Beatriz Sánchez, Coro para 50 Cabezas
Pablo Useros, El Descenso
DADESPAI
Acull una mostra comissariada, una mirada que sota el lema que aquest any dirigeix el contingut del festival, rescata algunes de les obres dels fons audiovisual del VAD.
NIU
Espai de trobada del VAD, lloc de reunió dels artistes participants
amb l'escena cultural gironina. Presentacions de petit format i aforament limitat (20 persones màxim).
ACTIVITATS
15 d'octubre de 200919.30h
Inauguració del festival a la Casa de Cultura de Girona. 21h Acció performativa: PID machine (Private Investigators Dream Machine) de Mariella Greil & Synes Elischka & Christian Schröder al Bòlit-LaRambla.
17 d'octubre de 2009 a les 12h
Visita comentada pel VAD a l'exposició Refugi de Mal Pelo (Bòlit-SantNicolau).
Organitzada per: Garba, Associació per a la Recerca i la Creació
Amb la col.laboració de: Casa de Cultura de Girona, Centro Cultural La Mercè, Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona, Temporada Alta - Festival de Tardor de Catalunya, Fundació Fita, Festival MAPA, programa Metrópolis de TVE
Amb el support de: Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, Diputació de Girona, Ajuntament de Girona.
Refugi
MAL PELO - María Muñoz i Pep Ramis
Del 17 d'octubre de 2009 al 10 de gener 2010
Inauguració: Divendres 16 d'octubre a les 19.30h
BÒLIT - St. Nicolau
REFUGI és una instal·lació que sorgeix d'una nova aproximació als temes i materials que formen part dels espectacles Atrás los ojos (2002), Testimoni de llops (2006) i He visto caballos (2008), creats pel grup de dansa Mal Pelo, María Muñoz i Pep Ramis, en col.laboració amb l'escriptor John Berger.
A REFUGI es proposa un espai de percepció on estar envoltats de so, imatge i llum, un temps dilatat i la possibilitat d'associar el que veieu i sentiu. Un refugi a on trobar racons, paraules a terra, finestres que parlen, finestres on mirar. Una invitació a que el cos pugui percebre allò que veu i també allò que no veu. Un espai reflex de testimonis que parlen de passió, soledat, desplaçament, naixement, mort.
"No mirem l'escena com a destí final, sinó com un lloc de trànsit, provocador d'altres mirades, generador d'altres matèries.Basta mirar el que hem deixat a terra quan arribem a l'estrena d'un espectacle. És ple de deixalles, idees, dibuixos, imatges... el pòsit d'un treball al qual ara donem una altra forma i una altra estructura.
L'escena com un lloc de pensament, uns metres quadrats on neden els cavalls ... i altres coses."
María Muñoz - Pep Ramis
A REFUGI / Bòlit-SantNicolau es presenta la sequència SOTA ELS CAVALLS.
SOTA ELS CAVALLS és una seqüència gestionada informàticament i ideada com una partitura d'il·luminació, so i vídeo. SOTA ELS CAVALLS parla de separació, de resistència, del lloc de l'amor, de l‘absència de cos estimat, un treball fet a partir d'algunes cartes del llibre D'A a X de John Berger i de poemes del poeta palestí Mahmoud Darwish.
"A la cel.la, quan no hi ha gaire res més, les paraules conten.
Escolta:
A l'enemic no el podem atacar de cara. En un atac frontal, l'enemic és inexpugnable. En un atac frontal, l'hem de reconèixer vencedor. Per continuar sent-ho, l'enemic necessita nous enemics frontals. No n'hi ha; per tant, se'ls inventa. Esperem aquest moment per llançar els nostres atacs indirectes. Aquesta és l'estratègia de la resistència."
John Berger
MAL PELO
Fundat el 1989 per María Muñoz i Pep Ramis, el grup de dansa Mal Pelo basa el seu treball en la recerca constant de llenguatges, a partir de la qual i des dels inicis, desenvolupen propostes escèniques arrelades en una transversalitat nítida, senzilla i profunda. Durant els primers anys, el grup realitza nombroses gires (Europa, EUA i Amèrica Llatina), activitat que combina amb períodes de creació en diversos països. Les seves propostes, doncs, es basen en l'intercanvi d'idees, tècniques i mètodes de treball amb d'altres creadors, tot potenciant la seva recerca artística. Des del 2001, Mal Pelo desenvolupa un camí paral.lel a través del projecte L'animal a l'esquena - cos creació pensament, centre de creació i investigació actualment dirigit per Toni Cots, María Muñoz i Pep Ramis. Des del 1989 Mal Pelo ha presentat, entre altres, els espectacles Quarere (1989), Sur-Perros del sur (1992), Dol (1994), La calle del imaginero (1996), Orache (1998), El alma del bicho (1999), L'animal a l'esquena (2001), Atrás los ojos (2002), AN (el silenci) (2003), BACH (2004), ATLAS (o antes de llegar a Barataria) (2005), Testimoni de llops (2006) i He visto caballos (2008).
MAL PELO és una companyia subvencionada pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, INAEM - Ministerio de Cultura, ICUB - Ajuntament de Barcelona, Diputació de Girona. Una companyia en conveni amb l'Ajuntament de Girona.
Organitzada per: Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona.
Una producció de: Mal Pelo, Arts Santa Mònica, Mercat de les Flors i Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona.
Amb la col·laboració de: L'animal a l'esquena - Cos creació pensament.
Fora de joc
Del 29 d'octubre al 22 de novembre de 2009
Inauguració: Dimecres 28 d'octubre a les 19.30h
Bòlit - LaRambla i Dadespai
Exposició organitzada pel GIC (Associació de Galeristes Independents d'Art de Catalunya)
www.martianson.com
www.democracia.com
El món del futbol és molt més complexe que un simple esport, té una gran incidència en la societat i implica molts temes que han estat tractats sovint des del punt de vista de l'art. El tema del futbol respon a la seva vessant propera a la societat; es tracta d'una exposició expandida que tindrà lloc en galeries d'art i institucions públiques i privades. Se n'editarà un catàleg.
MARTÍ ANSON
La por del porter davant el penal, 2001
Fotografia sobre paret de fusta i projecció
Cortesia Galeria Toni Tàpies, Barcelona
"S'anuncià un penal... El porter està pensant cap a quin costat llançarà l'altre la pilota va dir Bloch, si coneix el jugador, sabrà quina és la cantonada que tria normalment. Però generalment, el jugador que llança el penal compta també que el porter està fent aquestes i aquelles conjectures. Així que el porter segueix reflexionant, i arriba a la conclusió que aquesta vegada el tret anirà dirigit a l'altre costat. Però què passa si el jugador continua reflexionant també, i decideix dirigir el xut cap al costat habitual? "
Peter Handke, La por del porter al penal
La por del porter davant el penal es tracta d'un vídeo i diverses fotografies; en ambdós casos ha reproduït el mateix moment en què un jugador es disposa a xutar un penal de futbol. El vídeo és un loop infinit d'escassos segons en el qual el jugador mai no arriba a colpejar la pilota i el porter només fa uns breus moviments per tal d'endevinar cap a on pot anar. Les fotografies de gran format reprodueixen el mateix intent del jugador davant el punt de penal i el porter.
La por del porter davant el penal té dos referents: el llibre de Peter Handke del mateix nom; i el llançament de penals jugant a futbol amb una play-station. El que Martí Anson ha buscat provocar amb aquest treball és una suspensió del temps, de l'instant de decisió en el joc entre porter i jugador en executar un penal. L'esport, i en particular el futbol, adquireix en l'obra de Martí Anson un valor metafòric. Metàfora de lapses de temps infinits, de moments clau, de decisions ajornades... i, sobretot, una pregunta que no ofereix cap solució.
Martí Anson (Barcelona, 1967) ha desenvolupat una obra en què juga amb el temps, provocant bucles i talls temporals així com instants repetits a l'infinit. En les seves obres, Martí Anson no ofereix solucions, sinó que crea una sèrie d'expectatives a l'espectador per a immediatament frustrar-les-hi.
DEMOCRACIA
No os dejéis consolar, 2009
Fotografies, vídeo i merxandatge
Cortesia ADN Galeria, Barcelona
Ne vous laissez pas consoler (No us deixeu consolar) és un projecte de Democracia realitzat en col·laboració amb els Ultramarines, els ultres de l'equip de futbol Girondins de Bordeus. El projecte va consistir en la inserció de sentències de caràcter polític fora de context, en un espectacle esportiu (en aquest cas el partit entre el Girondins de Bordeus i l'Stade Rennes, el 27 de setembre de 2009), que qüestionen la pròpia lògica de l'espectacle.
Aquestes cites van ser exhibides en diverses pancartes mostrades pels ultres i en el merchandising del club (bufandes, banderes, banderoles, camisetes i enganxines) intervingut i posat a la venda en un stand mòbil.
Les màximes utilitzades han estat: No us deixeu consolar; La veritat és sempre revolucionària; Els ídols no existeixen; Ells manen perquè nosaltres obeïm; No tenim res tret del nostre temps; El dolor és l'única noblesa; El principal camp de batalla és la ment de l'enemic.
Des de la crítica debordianda el simple fet de mirar és "dolent", "l'home com més contempla, menys és", diu Debord. Però Jacques Rancière ha volgut qüestionar aquest concepte fonamental en la crítica de la societat de l'espectacle, a través de la seva idea de "l'espectador emancipat": L'efecte de l'idioma no pot ser anticipat. Exigeix espectadors que siguin actius com a intèrprets, que intentin inventar la seva pròpia traducció per tal d'apropiar-se de la història per ells mateixos i fer-ne la seva pròpia història. Una comunitat emancipada és de fet una comunitat d'oradors itraductors. Sóc conscient que tot això pot sonar a meres paraules. Però no ho prendria com un insult. (...) Sabent que les paraules són només paraules i els espectadors són només espectadors és possible que ens ajudi a entendre com les paraules, històries i performances poden ajudar-nos a canviar alguna cosa al món al què vivim.
Rancière es refereix a l'espectador de l'art, al del teatre, al de les performances, però són aquests espectadors millors que els espectadors del futbol? Perquè si estem parlant d'espectadors emancipats, actius, aquests són els ultres, que defensen el seu propi territori, conscients del seu lloc a l'arquitectura de l'expectació, que en el cas del futbol és el fons sud, ells són la trinune populaire (la tribuna popular). Els ultres són organitzacions autogestionades de caràcter popular, la qual cosa és en sí una postura política, oposada al futbol-negoci - a l'expressió més contemporània de l'espectacle alienant?-, que fan presents les seves reivindicacionsde classe i comunitat a través de les banderes, els càntics i les pancartes.
La naturalesa de la col·laboració entre Democracia i els Ultramarines ha estat buscar un llenguatge comú (recuperar paraules) amb el què representar una ideologia compartida.
Democracia és un grup artístic format per Pablo España i Iván López fundat el 2006.Tots dos viuen i treballen a Madrid. Han estat membres i cofundadors del grup "El Perro" (1989-2006).
Més informació: www.tardorart.cat
Una producció de: Associació de Galeristes Independents d'Art de Catalunya (GIC) format per les galeries ADN Galeria, Alejandro Sales, Estrany-De la Mota, Miguel Marcos, Nogueras-Blanchard, Palma Dotze, ProjecteSD, Sebastià Petit i Toni Tàpies.
Amb la col.laboració de: Institut de les Industries Culturals Catalanes.
Institucions que participen: Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona, Fundació Sunyol, La Panera i MACBA.
8 Parells de botes
ÁREAtangent
EXPOSICIÓ SOBRE NOU FORMATS ESCÈNICS I PROPOSTES PARATEATRALS ACTUALS
Del 27 de novembre de 2009 al 10 de gener de 2010
BÒLIT-Rambla, Dadespai i Niu
8 PARELLS DE BOTES és una mirada a la creació emergent, especialment catalana, al voltant de l'obra de creadors que no tenen fronteres entre els diferents llenguatges contemporanis que configuren les arts escèniques actuals.
Una exposició pensada per a un públic jove i no tan jove, amb un alt component d'interactivitat i que pretén ser un recorregut lúdic per les diferents maneres que tenen diversos creadors a l'hora d'aproximar-se a les arts escèniques.
A través del material aportat per cada creador l'espectador visitant de l'exposició podrà fer-se un mapa dels diferents llenguatges que marquen les línies actuals de les arts escèniques.
Marcel·lí Antúnez (Moià, 1959) creador consolidat i pioner en la utilització de tecnologia en el camp del teatre i la performance, presentarà Metamembrana, una instal·lació audiovisual interactiva que consisteix en una gran projecció panoràmica que conté vuit relats interactius controlats per quatre interfícies.
AREAtangent (Barcelona, 2003) presentarà una de les estances que configuren el projecte Abans del món hi havia un món, que combina diferents llenguatges escènics i d'altres pròxims a la instal·lació per configurar un espectacle de teatre familiar.
Xavi Bobés (Barcelona, 1977) des dels seus espectacles de teatre visual i d'objectes i l'experiència en aquest camp, ens oferirà una aproximació a la memòria dels objectes i el seu paper en els nous formats.
Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedés, 1978) farà un recorregut pel teatre de text contemporani i els seus projectes amb la companyia Flyhard.
Iker Gómez (Eibar, 1978) a partir de la seva creació més recent, La danza del cisne, ens mostrarà el treball de vídeo i dansa en escena. Coreògraf i videocreador, el seu treball es desenvolupa en l'àmbit de la vídeo dansa formant part freqüentment d'espectacles de dansa contemporània.
Raquel Tomàs (Barcelona, 1979) presentarà una mostra de dramatúrgia sonora a partir del projecte estrenat el 2007 a Temporada Alta, Apocalipsi Life, una peça que recuperava la tradició de dramatúrgia radiofònica però des dels codis teatrals contemporanis.
Comissariat per: Cristina Martín
Producció: AREAtangent
Coproducció: Bòlit, Centre d'Art Contemporani de Girona i Temporada Alta 2009-Festival de Tardor de Catalunya
Amb el suport de Festival Lola d'Esparreguera, Fabra i Coats, Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona.