MANUEL SAIZ - A new chance for symbolic dimension

Videoinstal·lació basada en la projecció d'un fragment de la pel·lícula d'Ingmar Bergman Ansiktet (The Magician) del 1958. En un exercici d'apropiació fílmica, Saiz reconstrueix una escena en la qual l'espectador és introduït activament en una discussió mantinguda per dos homes de ciència sobre la possibilitat de veure visions, fet que un d'ells afirma haver patit. Establint clares connotacions religioses, en la instal·lació queda "provada" la hipòtesi de la discussió, en experimentar, el mateix espectador, una visió.

Manuel Saiz
És un artista visual i comissari independent resident a Londres. Des de mitjan anys vuitanta ha exhibit les seves escultures, reproduccions fotogràfiques i treballs en vídeo tant en galeries d'art com en museus de tot el món. Des del 1995 el seu treball s'ha concentrat entorn del vídeo i les videoinstal·lacions. Les seves obres han estat projectades en nombrosos festivals de cinema i vídeo, com Impakt (Utrecht), VideoLisboa (Lisboa), Videoex (Zuric), Int. Kurz Film Fest (Hamburg), Transmediale (Berlín), etc. Recentment, les seves videoinstal·lacions han estat exhibides en exposicions com Specialized Technicians Required (Galería Moriarty, Madrid), Nominal Politics (T1+2, Londres), East End Academy (Whitechapel, Londres) i Save the Day (Kuntsbuero, Viena).

Membre fundador de TheVideoArtFundation, l'any 2003 ha dirigit el festival 25hrs (www.25hrs.org), amb una selecció de 300 videoartistes internacionals, tot generant un recorregut pel panorama del vídeo des dels anys noranta. Altres projectes desenvolupats en aquests moments són videoDictionary (www.videodictionary.org) i artDVDbook (www.artdvdbook.com).

Entrevista amb Manuel Saiz

www.saiz.co.uk

TONI SERRA - Istishara Archives

Videoinstal·lació arxiu que permet l'accés a una selecció de documents i vídeos realitzats i compilats entre el 1994 i el 2007. Mitjançant una projecció de tres canals, cada pantalla ens introdueix en distintes visions que bé coincideixen, col·lideixen o evoquen relacions poètiques i intangibles. En l'espai central, petits documentals i poemes que giren al voltant del món dels somnis i d'allò quotidià, una visió sobre l'efímer, en un context de ciutats i paisatges del món islàmic. En els laterals, imatges de conflicte amb aquesta cultura, des de dues òptiques diferenciades: d'una banda, els videojocs militars ambientats en el món àrab, i d'una altra, desfilades de la Victòria en el marc de la Guerra del Golf. Itishara Archives proposa una reflexió sobre aquest diàleg extrem, més enllà del conflicte polític o cultural. Una reflexió sobre la realitat i la irrealitat d'allò quotidià, sobre la visió interior que els il·lumina, i el seu contrast amb els estereotips i la propaganda de xoc. Obra guardonada amb el prestigiós premi Nam June Paik Award 2006.

Toni Serra

Autor de vídeos, interactius, textos i altres submèdia.

És membre fundador dels Arxius OVNI on fa treballs de programació i recerca des del 1993.

A través dels seus vídeos ha explorat diferents visions, dins una terra de ningú entre el documental i la poesia, amb una constant presència de la noció de "trance" i de les realitats del somni. El seus primers treballs, a Barcelona, Nova York i Tànger, es qüestionaven sobre la bellesa, el misteri d'allò efímer i marginal. A partir del 1994, de retorn a Barcelona, va iniciar la sèrie de vídeos TV Code, una immersió personal en la crítica als mecanismes d'alienació dels mass media, cercant de parodiar la seva seducció espectacular i desconstruir la capacitat hipnòtica de crear models socials i estereotips identitaris. La progressiva constatació que la crítica és una eina que ha d'ajudar a fer brollar i conèixer altres mons el va portar a reflexionar i experimentar sobre la relació del vídeo amb allò visionari, amb l'experiència interior i les visions que transiten entre mons, espais i temps, entre allò real i allò irreal, el somni i la vigília, la poesia i la profecia... com un vaixell que en viatjar, no sols creués sinó esborrés també aquests límits i fronteres. A aquesta voluntat responen les sèries de treballs El Hamdulil·lah Tapes i Dream Archives... que va iniciar des que el 1998 viu entre la ciutat marroquina Duar Msuar i Barcelona.

Entrevista amb Toni Serra

www.desorg.org

BILL VIOLA - The Messenger

Videoinstal·lació creada el 1996 que respongué a un encàrrec per tal de desenvolupar una videoprojecció de grans dimensions per a la Durham Cathedral, al nord d'Anglaterra. Una figura masculina nua emergeix de manera gradual de l'aigua i pren una profunda i ressonant inspiració d'aire abans de submergir-se lentament a l'aigua de nou. L'atmosfera religiosa i recollida de l'arquitectura medieval subratlla l'aspecte eteri de les imatges. L'espiritual i alhora físic circuit de naixement, vida i mort -un tema que Viola explora contínuament en el seu treball- esdevé en una visió molt particular, amb claredat auràtica.

Bill Viola

Considerat un pioner en el món del videoart, està internacionalment reconegut com un dels millors artistes en l'especialitat.

Ha estat essencial en la institucionalització del vídeo com una de les formes vitals de l'art contemporani i, en fer-ho, ha contribuït a ampliar-ne l'univers en termes de tecnologia, contingut i dimensió històrica. Durant més de 35 anys ha anat fent creacions en vídeo, videoinstal·lacions arquitectòniques, paisatges sonors, performances de música electrònica, composicions de vídeo de pantalla plana i obres per a televisió. Les videoinstal·lacions de Viola, paisatges totals que embolcallen l'espectador amb la imatge i el so, utilitzen les més avançades tecnologies i es distingeixen per la seva precisió i directa simplicitat. Aquestes videoinstal·lacions s'exhibeixen en museus i galeries de tot el món i es poden trobar en les més importants col·leccions públiques i privades. Els seus vídeos monocanal han estat àmpliament emesos, així com presentats cinematogràficament, mentre que els seus escrits han estat extensament publicats i traduïts a multitud de llengües. Viola utilitza el vídeo per explorar els fenòmens provocats per la percepció, com una via d'autoconeixement. Les seves obres se centren en experiències humanes universals -el naixement, la mort, l'evolució de la consciència- i tenen les seves arrels tant en l'art oriental i occidental com en distintes tradicions espirituals, incloent el budisme zen, el sufisme islàmic i la mística cristiana. Utilitzant el llenguatge intern dels pensaments subjectius i la memòria col·lectiva, els seus vídeos van dirigits a una gran audiència, i possibiliten un treball directe i a la seva pròpia manera.

www.billviola.com