Wireless: f(r)iccions d'adolescència

Bòlit Mentor

Laura Llaneli,  Laura Torres i Irena Visa

Del 6 de maig al 4 de juny

Comissària: Alicia Kopf

Inauguració dissabte 6 de maig a les 12 h.

Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar

 
 

SHUT UP, STAND UP, 2017

Laura Llaneli

 

Varen començar a escoltar el seu entorn i ens vàrem adonar com de diferents es podien intuir els modes de vida de cadascú només fent atenció als sons.

 

Vàrem acordar que el soroll és quelcom subjectiu, que només és possible en comparació amb una altra cosa i que nosaltres ho decidim en funció de l'atenció que hi posem.

 

Arribem a la conclusió que la paràlisi corporal podia ser equivalent en certa manera al silenci en l'escolta.

 

Sobre el mateix tema, la Marta va relacionar el silenci i la tecnologia amb el fet de no escoltar els altres quan estàs totalment enganxat al teu telèfon, a la qual cosa l'Ona va afegir posteriorment:

 

"Així com el silenci no existeix, llavors la quietud tampoc". Es va generar el debat.

 

-I si estàs mort? -va dir l'Ibi.

-Llavors sí que estàs quiet del tot. -va dir l'Arnau.

-És impossible, ja que la terra se segueix movent... -va concloure l'Ona.

 

L'Ona deia que igual que havíem dit que aquesta era una visió molt antropocèntrica, pensar que la quietud existeix sabent que el moviment global de l'univers no, també ho era.

#shutupstandup, Laura Llaneli, 2017

 

De totes les accions la que més els va cridar l'atenció va ser The Artist is Present, l'acció de Marina al Moma el 2010. Sent realistes, el que més els va agradar va ser el moment gossip en què apareix Ulay [...]

 

Així, sense adonar-me'n varen començar a desafiar-se a mirades entre parelles. Vaig aprofitar això i els vaig proposar fer un mannequin challenge entre tots però reptant-se entre dos. I algú va dir:

-Però millor fes tu les parelles per tal que no sigui entre amics.

No ho havia pensat, però allò sonava interessant.

 

Tenir adolescents incomodats per haver de mirar-se als ulls fixament una estona llarga...

#shutupstandup, Laura Llaneli, 2017

 

Després els vaig preguntar com podrien lligar la idea d'addició  emocional i tecnològica amb la proposta de l'Helena, per tal que fos una mica més evident i l'Ibi va dir que podríem fer les mateixes coses però sense corda. Fingir que estirem una corda invisible! Ens va semblar una molt bona idea a tots!

 

Wireless, els vaig dir, sense cables.

#shutupstandup, Laura Llaneli, 2017

 
 

A314, 2017

Laura Torres Bauzá

 

El projecte A314 es vincula directament amb les sèries de televisió de temàtica postapocalíptica, investigació que treballo des de fa un temps tant des de la tesina del màster com des de la producció de l'obra que estic duent a terme en el marc dels projectes de creació Sala d'Art Jove 2016.

 

Les dues sèries de televisió en les quals baso aquesta recerca són The Walking Dead i The 100 (actualment, les dues ambientades en la fi del món amb major audiència). El que m'interessa d'aquestes sèries és veure precisament quin és el tipus de missatge de reconstrucció ètica que es projecta en l'imaginari de ficció, entenent que el concepte apocalipsis té a veure amb la renovació d'un món que ha esdevingut insostenible, on la ficció podria tenir com a funció ser el territori per a l'experimentació de les possibilitats resolutives. En un context de canvi que ens ubica en un món totalment altre, cobra gran importància una cultura basada en el pacte per la supervivència.

 
 

ACTE DE FE, 2017

Irene Visa

 

Ens agrada compartir el que hem viscut, ensenyar-ho als nostres amics i fins i tot a gent desconeguda. D'alguna manera, si no ho compartim és com si no hagués passat. O com si no fos veritat. Quan ho pengem a les xarxes socials, llavors existeix. I si subvertim aquesta relació? I si ensenyem i documentem precisament allò que no hem fet?

 

Durant els quatre mesos de classe hem pensat molt sobre tot això. Hem vist que els diferents suports que tenim per ensenyar la nostra realitat tenen escletxes per on es cola la ficció i n'hi hem afegit una mica més. Amb aquests treballs volem oferir-vos una falsa sensació de realitat. Perquè sapigueu qui no som i què no hem fet.