Del 21 de març a l'1 de setembre de 2013

Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar, Hotels de Girona, Bòlit_StNicolau i museuEmpordà, espai casaEmpordà

 
 

Roser Bover (Girona, 1961)

Amb la precisió d'una alquimista Roser Bover tria i mesura els elements i mots que li permetran comunicar la seva reflexió sobre un entorn que sent que la interpel·la.

Llicenciada en Belles Arts, Roser Bover s'ha dedicat a la docència, a la creació artística en el camp del disseny industrial i al desenvolupament d'una obra subtil i poètica feta amb textures, materials, imatges digitals i composicions fotomecàniques de petit format.

Les obres que ens presenta parlen de l'existència d'una realitat social que estructura i assigna als espais un significat i una funció, però remarca al mateix temps que hi ha una població que es troba en una altra situació i en estat de fragilitat. El diàleg de contraris -interior-exterior, dins-fora, construcció-desconstrucció o temporal-fix- articulen l'obra feta amb paper, objectes, pigment i poemes de Víctor Sunyol del llibre Des d'ara amb la voluntat de contrastar el pensament en un nou espai poètic.

www.igac.org/?roser_bover

Obra al Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar i a l'Hotel Peninsular. Girona

Entrevista a Roser Bover

 
 

Rosa Brugat (La Jonquera, 1956)

Els estudis d'arquitectura d'interiors, arts visuals i guió de cinema fan de Rosa Brugat una artista que es desenvolupa còmoda en la fotografia, les instal·lacions i el vídeoperformance, amb treballs que conjuguen intimisme, crítica social i ironia.

Gironina d'adopció i oriünda de la frontera, Rosa Brugat troba familiar el trànsit viatger, una activitat que la fascina i preocupa alhora pels efectes devaluadors que el turisme de masses comporta sobre el patrimoni cultural. Les obres de l'exposició critiquen el turisme low cost tot prenent com a pretext l'entorn Gaudí, un veritable imant per al turisme que es transforma en una icona kitsch. Segons Brugat, "si per raons econòmiques és pràcticament impossible renunciar al turisme, hauríem d'aspirar a fer-lo més entès i més crític, tal com diu Daniel Giralt-Miracle: cal elevar el nivell de l'homo turisticus. Com poder fer-ho? potser des de l'art, debatent...".

www.rosabrugat.com

Obra al Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar i a l'Hotel Ciutat de Girona. Girona

Entrevista a Rosa Brugat

 
 

Pep Camps (Girona, 1962)

En part per motius estrictament generacionals i, sobretot, a causa d'una mirada que transita per la història de l'art sense tenir en compte jerarquies ni filiacions, Pep Camps ha prioritzat sempre la formació autodidacta fins al punt que han estat els seus viatges -en especial al sud-est asiàtic- l'autèntica universitat on ha madurat la seva pintura.

Posicionat sempre a favor d'un art compromès amb el seu moment històric, ha sabut compaginar la seva fidelitat a la pintura amb un discurs coherent centrat en la negociació del patrimoni visual. En aquest sentit, els treballs que presenta al Bòlit subratllen l'ambivalència del mateix concepte de viatge: un d'exterior, que s'expandeix de manera deliberada i que correspondria a allò que entenem per turisme massificat i, a l'extrem oposat, un periple interior que, per Camps, vindria a ser sinònim d'autèntic coneixement.

www.pepcamps.net

Obra al Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar i a l'Hotel Gran Ultònia. Girona

Entrevista a Pep Camps

 
 

Hannah Collins (Londres, 1956)

Artista i fotògrafa que fa pel·lícules, fotografies i escriu, que treballa i resideix entre Londres i Barcelona.

En la seva primera exposició a Girona presenta 12 fotografies i un mapa que contextualitza geogràficament l'obra que recull el llibre El festí fràgil, extens i delicat llibre que ha escrit l'artista, que ens endinsa en la procedència, tractament i degustació dels ingredients culinaris utilitzats per Ferran Adrià. Hannah Collins es va embarcar en un viatge a la recerca dels orígens i de la part oculta i essencial de determinats productes a través d'Europa, l'Amèrica Llatina i el Japó, un recorregut en el qual va fotografiar i indagar en la memòria identificativa d'elements culinaris molt singulars de la cuina del xef d'elBulli. Un projecte que uneix fotografia, ecologia i gastronomia i que s'ha realitzat en estreta col·laboració amb Ferran Adrià. Collins aborda també el debat sobre les tècniques de cultiu i la moda dels productes exòtics.

www.hannahcollins.net

Obra al Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar i al Bòlit_StNicolau. Girona

Entrevista a Hannah Collins

 
 

Marcel Dalmau (les Planes d'Hostoles, 1961)

És un artista que, des d'una perspectiva crítica, ha fet treballs visuals que posen de manifest la mistificació del territori i de la cultura al servei de la indústria turística. Els seus treballs sobre el món del turisme defugen, però, el maniqueisme i alhora recullen una gran heterogeneïtat de referències, ja que aquest fenomen té diferents models d'implantació i creixement i afecta de diferent manera als diferents sectors socials.

A Girona presenta l'edició d'una postal lenticular (aquelles postals que en inclinar-les canvien d'imatge), que és una versió d'una obra realitzada el 2001: Catedral. La postal es posarà a la venda com una postal turística més. En aquesta peça ens proposa una al·legoria que ens remet al canvi de percepció que genera la mirada mistificadora del turisme i als nous déus de l'economia imperant.

A Figueres recull una selecció dels seus millors treballs sobre el turisme.

www.igac.org/?marcel_dalmau_brunet

Obres al Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar. Girona i al museuEmpordà, espai casaEmpordà. Figueres

Entrevista a Marcel Dalmau

 
 

Jordi Isern (Barcelona, 1962)

Essent doctor en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, Jordi Isern viu i treballa a Sant Iscle d'Empordà, mantenint-se fidel a un tipus de pràctica artística que troba en el replegament introspectiu la seva matèria primera més genuïna. Justament per això, el cos humà és per a l'artista un espai que pot ser "cartografiat" a la recerca dels mons i de les veus que conté. O, com diria J. A. Valente, de la mateixa manera que "tota poesia [...] busca sempre en el més obscur del seu si el seu element corpori", la pintura d'Isern, alliberada de tendències o modes, sap buscar en el seu si més profund la seva poesia.

Amb tot, és important destacar l'obertura cap a nous formats que implica la realització de projectes com Travessia: obra en vídeo que té tant d'acció com de documentació, on Isern opta pel discurs metalingüístic i converteix les seves pròpies pintures en subjectes d'un viatge aquàtic que suposa una denúncia de la situació d'invisibilitat que pateixen molts autors.

www.jordiisern.net

Obra al Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar i a l'Hotel AC Palau de Bellavista. Girona

Entrevista a Jordi Isern

 
 

Rogelio López Cuenca (Nerja, Màlaga, 1959)

Sempre ha treballat temes polítics i econòmics d'actualitat des d'una posició de compromís social i aportant el seu posicionament crític. Comunica de forma oberta i directa, a través d'imatges apropiades, eslògans i citacions, per impel·lir-nos a interrogar situacions que semblen acceptar-se gràcies al conformisme de la societat.

A Opening Picasso (2011), fa un retrat del dia en què es va inaugurar el Museu Picasso de Màlaga a través de l'enregistrament dels telenotícies del dia. La majoria de les notícies corresponen a la inauguració, però també apareix el naufragi d'una embarcació procedent del Marroc amb el resultat de la mort de 34 joves.

A Casi todo Picasso (2011), parla de l'impacte del turisme com a element transformador de les regions i ciutats. Un cas emblemàtic és Màlaga, que ha fet de Picasso un motor turístic fins al punt de banalitzar la figura d'aquest artista que, en l'àmbit popular, ha passat a ser un gran souvenir.

www.lopezcuenca.com

Obra al Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar. Girona i al museuEmpordà, espai casaEmpordà. Figueres

Entrevista a Rogelio López Cuenca

 
 

Kenneth Russo (Llambilles, 1976)

Artista, investigador i navegant que explora incansable les possibilitats creatives dels recursos digitals, multimèdia i computacionals. Llicenciat en Belles Arts i professor de la Universitat de Girona, el seu món és tant el del núvol com el de l'aula. Ha transitat artísticament la videoinstal·lació, l'entorn virtual de Second Life i les aplicacions per a dispositius mòbils, trobant sempre la forma de fer que la música tingui protagonisme en els seus treballs.

Per a aquesta exposició ha desenvolupat unes aplicacions gratuïtes pensades per ser utilitzades a la ciutat de Girona: GRpop, amb continguts del grup musical Pulpopop, i GRmp3 amb altres registres sonors. Es tracta d'una nova forma de consumir àudio, una experiència de diàleg entre lloc específic i continguts. Un itinerari que transforma la relació entre el paisatge i el "turista cultural" a partir de la idea de continguts d'àudio geolocalitzats en temps real.

www.kennethrusso.net

Obra al Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar i itinerari de ciutat. Girona

Entrevista a Kenneth Russo

 
 

Llorenç Ugas Dubreuil (Sabadell, 1976)

Des del campament base de Sabadell, Llorenç Ugas busca nous indrets i situacions que li interessen per posar en evidència el món. La seva obra és un documental silent, en què la parada tossuda de l'observació fotogràfica el fa guanyar poètica en cada imatge. El veiem especialment interessat en temes d'urbanisme i paisatge i en la petja que deixa la societat sobre la natura.

En aquesta exposició presenta treballs que assenyalen els efectes de l'especulació urbanística fruit del cicle econòmic del turisme sobre el paisatge idíl·lic d'Es Trenc, a Mallorca. Es Trenc és un paratge típic de somni: sorra blanca, aigua transparent i pins que es perden entre dunes de sorra. L'obra reflexiona sobre com el paisatge s'altera amb el trànsit del turistes i com transformem els nostres paisatges per adaptar-los a un turisme que, moltes vegades, és la principal font d'ingressos del territori.

www.llorensugasdubreuil.com

Obra al Bòlit-Rambla, Sala Fidel Aguilar i a l'Hotel Nord 1901. Girona

Entrevista a Llorenç Ugas

 
 
 

El contrapunt

La bandera en la cima

Rafel G. Bianchi (Olot, 1967) posa contra les cordes la figura mitificada de l'artista amb la breu pel·lícula La bandera en la cima, dirigida per Andrés Hispano, que es projectarà al Cinema Truffaut. En paraules de David G. Torres, la pel·lícula "mostra l'artista com un antiheroi embarcat en una empresa absurda".

www.rgbianchi.net

Projeccions al Cinema Truffaut. Girona

Entrevista a Rafael G. Bianchi

 
 

Llibres d'artista vs urban sketching

La necessitat que tenim d'aturar-nos i repensar allò que veiem pot adoptar moltes formes, tot i que és en el llibre d'artista fruit del viatge on troba el seu territori més genuí. La seva tipologia és tan vasta com les subjectivitats que hi ha al darrere. Amb tot, i contraposada en molts aspectes a la primera, els darrers anys ha guanyat adeptes una tendència, l'urban sketching, que aposta per "capturar directament allò observat" i, al mateix temps, substituir el clàssic individualisme associat a l'artista per una forma de treball col·lectiu. Els llibres d'artista tenen sentit en tant que objectes, mentre que els treballs dels sketchers es difonen per Internet.

Swasky (Víctor Martínez): www.swasky.net

Freekhand (Miguel Herranz): www.freekhand.blogspot.com.es

Lapin (Julien Fassel): www.les-calepins-de-lapin.blogspot.com.es

Sagar (Sagar Forniés): www.sagarfornies.blogspot.com.es

www.spain.urbansketchers.org

Obra al Bòlit_StNicolau. Girona (fins a l'1 de maig)

Entrevistes

 
 

Pep Camps (Girona, 1962)

Quasi tres dècades després de la seva realització, Pep Camps retroba als seus quaderns elements que, d'aleshores ençà, han estat recurrents en la seva pintura: és com si tot, absolutament tot, existís de forma embrionària en els dibuixos realitzats al llarg dels seus viatges.

www.pepcamps.net

 

Quim Corominas (Sarrià de Ter, 1951)

La llibreta d'artista entesa com un contenidor on va a parar tota la informació visual que el viatge subministra: no hi ha jerarquies, només la voluntat de capturar retalls de món per tal de conservar-los.

www.fundaciovilacasas.com/ca/la-col-leccio/quim-corominas/_a:327/

Entrevista a Quim Corominas

 

Mim Juncà (Banyoles, 1959)

La seva història és la història d'un "ninotaire" -com ell s'anomena irònicament- que s'ha vist empès a la pràctica de l'art de manera "no totalment voluntària": els seus quaderns de dibuix en són l'expressió més immediata.

www.girona.cat/sgdap/artalcarrer/autor_fitxa.php?id=79

Entrevista a Mim Juncà

 

Àlex Nogué (Hostalets d'en Bas, 1953)

L'artista recupera "un farcell de sis llibretes de l'any 1994 fetes a l'Àfrica, concretament a Zimbàbue, que, com totes les altres, les tenia ben oblidades". Que no sigui mostrat el seu interior forma part del projecte.

www.alexnogue.com

Entrevista a Àlex Nogué

 

Manolo Sierra (Cadis, 1973)

El lloc on s'expressa "naturalment" aquest pintor gadità instal·lat, des de fa anys, a l'Empordà, és el quadern de viatge: llibres que cal entendre com portes d'entrada cap a la seva singular iconografia.

www.manolosierra.com

Entrevista a Manolo Sierra

 

Xevi Solà (Santa Coloma de Farners, 1969)

"El que m'interessa és un tipus de dibuix ràpid, gairebé automàtic [...]. No sempre s'aconsegueix, però de totes maneres dibuixar en els viatges és una manera d'exercitar l'ull i la mà i, al mateix temps, és una forma diferent de contemplar".

www.xevisola.com

Entrevista a Xevi Solà