Un món paral·lel

A cura de Joan Fontcuberta

Artistes: Andrés Galeano, Albert Gusi, Roberto Feijoo, David Mayo, Alberto Salván, Txema Salvans, Rubén Torras, Bárbara Traver i Azahara Cerezo

Del 16 de juny al 23 de setembre de 2018

Inauguració, dissabte 16 de juny a les 12 h al Bòlit_LaRambla

Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar

 

 

Azahara Cerezo

 

Paisatges digitals d’una guerra

Paisatges digitals d’una guerra explora els missatges polítics en murs i superfícies captats per Google Street View en diferents escenaris  rellevants de la Guerra Civil Espanyola. Els grafits esdevenen  visibles, visitables i capturables a través de la pantalla. Les tensions i conflictes s’expressen atropelladament: les consignes apareixen pintades, esborrades, reescrites i corregides; un joc de capes que recorda la forma d’operar de Google, ja que les panoràmiques resultants de la plataforma es formen a partir de múltiples imatges preses a diferents moments que són sobreposades. En aquest cas, els escenaris que es mostren són Ciutat Universitària (Madrid), línia defensiva republicana durant el conflicte espanyol, la zona del port de Cartagena (Múrcia), des d’on va fugir la flota republicana, i part del casc antic de Pamplona (Navarra), ràpidament controlat pel bàndol sublevat.

 

Roberto Feijoo

 

Berlin Alexanderplatz

Berlin Alexanderplatz és un recorregut visual des del sofà de casa. Passejar pel teixit urbà de Berlín des de Barcelona. Són captures de pantalla Google Street View amagades sota una estratègia fotogràfica dissenyada per pertorbar, a primera vista, la percepció de l’espectador. Berlin Alexanderplatz és un exercici de simulació amb el qual es pretén reflexionar sobre conceptes com: veracitat, propietat, autoria o control social.

La torre de telecomunicacions Fernsehturm ubicada a l’Alexanderplatz, s’erigeix, per la seva càrrega sociopolítica i morfologia arquitectònica, com a hipotètic centre del meu recorregut visual. És el teló de fons en cada imatge i l’excusa que posa ordre a un caos d’infinitat de possibilitats que ens proporciona Google Street View com a eina visual. 

 

Andrés Galeano

 

Google in View

Google pretén convertir-se en una mena de déu (Godgle) omnipresent, omnipotent i omniscient. Una de les manifestacions d’omnipresència és a través del seu Google Street View, és a dir, de fotos panoràmiques de 360 graus que capten llocs i que ens permeten transitar-hi virtualment i fer-nos una imatge dels més diversos paratges de la terra. Utilitzant aquesta tecnologia, Galeano va passejar pel mapamundi a la recerca de curiositats dins d’aquest sistema de re-presentació. Dirigeix el cursor preferentment a regions remotes on algun particular col·laborador de Google -i no el cotxe de Google equipat amb les seves infal·libles nou càmeres- va prendre una panoràmica que delata cert defecte. Documenta aquestes imperfeccions amb una captura d’imatge de l’ordinador, i les col·lecciona i classifica atenent bàsicament a tres grans categories: cels i sols, geometries negres al cel i a la terra, i, finalment, fotògrafs fotografiats.

D’aquesta manera, Google in View (Google a la vista) es torna una reflexió sobre el mateix dispositiu Google. És un projecte (post) fotogràfic que des de Google Street View mira amunt i avall, revelant-ne l’eix, les càmeres, trípodes i fotògrafs, la perspectiva, els punts de fuga, les cegueses o fores de camp, les màgiques fantasmagories i, en definitiva, els expressius errors que en delaten la virtualitat a l’hora de representar-nos la Terra tridimensionalment.

 

Albert Gusi

 

ID

ID és un treball de recerca a la manera de Street Photography Virtual dut a terme damunt de la imatge panoràmica més gran del món mai construïda: la Google Street View. Un projecte fotogràfic que es basa a capturar imatges de campanyes publicitàries –no necessàriament comercials- exhibides en l’espai públic de Barcelona (i rodalies), on l’essència del missatge recau en la projecció pública d’uns protagonistes amb rols de models publicitaris, actors i actrius, esportistes d’elit o fins i tot, en alguns casos, personatges anònims...

ID cerca, però, la paradoxa efervescent i alhora perversa de trobar totalment desfigurats, desconeguts i difusos aquests individus publicitats. Famosos i superestrelles que han cobrat milers d’euros per exhibir-se. Equips i agències de comunicació i màrqueting que han destinat milers d’euros en campanyes publicitàries basades en la projecció de personatges amb vides reeixides per seduir nous públics. Personatges de renom que projecten el rostre al servei d’una marca, d’una empresa, d’un festival, d’un club esportiu... I en paral·lel, fotògrafs entusiastes que han hagut de treballar de valent per extreure d’aquell rostre famós la millor simpatia comunicativa. Fotògrafs que han aconseguit una imatge publicitària exquisida, capaç de transmetre un missatge a través de la complicitat d’aquell somriure, d’aquella mirada, d’aquells llavis, d’aquella pell.

I què passa quan un robot fotogràfic sense ànima de fotògraf, fotografia per a l’aparador mundial de Google Street View la fotografia publicitària del magnífic fotògraf? Doncs que el resultat és una aniquilació de rostres indiscriminada; identitats desconegudes (ID) que converteix en estèril, en imatge difusa (ID), la proposta visual de totes les campanyes multimilionàries. I no només això, sinó que aquells rostres contractats per lluir-se davant de milers de persones des dels millors aparadors es tornen individus desfigurats (ID) i són desposseïts de la categoria d’excels a fi de ser retornats a l’òrbita anònima, talment com tot el conjunt de la població fotografiada pel mateix robot.

 

David Mayo

 

Reality Bites

Reality Bites es construeix sobre la manera en què les noves formes de visibilitat de les imatges condicionen la mirada de l’espectador tal com ho feia la fotografia quan era sinònim de document.

El que Google Street ofereix a l’internauta (més enllà de poder accedir a determinats llocs i fotografiar-los des de casa), és un espai en el qual les imatges encara abracen la veracitat, un espai del qual no es qüestiona la correspondència amb la realitat. Aquest espai es va oferir com a ideal per realitzar els fotomuntatges, que sempre parlen de la contaminació recíproca entre ficció i realitat i que al·ludeixen imaginaris més o menys universals.

Cada fotomuntatge intenta explicar una història en què la realitat de l’escenografia es disloca amb el surrealisme dels esdeveniments aprofitant una doble identificació: la de l’espectador amb les narratives associades als personatges i la que el submergeix en l’espai de la realitat a través de la referència a Google Street View.

 

Alberto Salván

 

Uncommon Places

[Uncommon Places] sorgeix de la interpretació del llibre homònim de Stephen Shore (1982). Un viatge a la recerca dels punts emblemàtics fotografiats per Shore, amb la peculiaritat de realitzar-los a través de l’entorn virtual Google Street View. Mitjançant d’aquesta metodologia, l’artista proposa una paradoxa d’experiències entre entorns virtuals (en essència preestablerts i acotats) i entorns reals (lliures).

 

Txema Salvans

 

The Waiting Game

Aquesta col·lecció d’imatges no respon preguntes. El concepte d’espera obliga al lector de les fotografies a qüestionar-se el que ha passat, està passant o ha de passar. En aquesta sèrie, la distància, la llum i el moment han estat acuradament escollits i recorden clarament l’estètica que ens ofereix la fotografia de Google Street View.

Com un mal alumne, Salvans escull el pitjor moment del dia per retratar el paisatge i decideix eliminar qualsevol body llenguatge (mostra de llenguatge corporal) que pugui transmetre la idea de prostitució.

No obstant això, l’espera també té el seu moment; en les fotografies desapareix tot gest sexual per mostrar-nos simplement una dona que espera. La distància protegeix la identitat i ens ensenya un paratge que pateix tant com aquells que l’habiten. I finalment, la llum, la llum del migdia, una llum que cau sense pietat i que descobreix cada racó i cada accident del paisatge.

The Waiting Game té un segon llibre, que repeteix títol i copia el disseny del primer. Aquest segon treball repeteix les tres premisses fonamentals: distància, moment i llum, però canvia el personatge de la prostituta pel del pescador. I, tot i que l’estat dels personatges, el paisatge i la llum són els mateixos, el que ha passat, està passant o passarà és molt diferent.

Aquest segon llibre ajuda a reforçar la idea subjacent del projecte: en aquest precís moment tot el que pot passar a una persona, algú que espera que li passi alguna cosa. Algú està esperant veure néixer el seu fill i algú està esperant que li lliurin el cos sense vida del seu fill. Algú està esperant ser torturat i algú està esperant rebre el primer petó.

 

Ruben Torras Llorca

 

Road Moview

Road Moview és un viatge transtemporal que uneix l’aparent realitat captada per Google amb ficcions extretes del passat cinematogràfic.

Es tracta d’un treball que pretén testimoniar un procés de descomposició d’un passat i present reversible de la imatge digital; una mutabilitat infinita d’allò que esdevé virtual i una recerca d’experiències estètiques que plantegin lectures obertes i certa humanitat a partir de la variabilitat de les coses.

La sèrie Road Moview està conformada de diversos remakes integrats en els platós que ens ofereix Google Street View, que s’acompanyen d’un mapa de localitzacions cinematogràfiques, de les quals es generen diverses trames que afirmen un treball de postproducció i narratives amb certa dosi d’ironia sobre el desordre de l’imaginari col·lectiu.

És una ruta per carreteres que passen entre camps de píxels, on apareixen imatges guardades en el fonsde la retina i, alhora, flueixen codificades sense destí per la geografia virtual esperant noves experiències.

 

Bárbara Traver

 

Fake Trip

El desenvolupament de la tecnologia, el fàcil accés a totes les capes de la societat combinat amb la cultura de masses, l’ha convertit en un element indispensable en les nostres vides. L’ús d’internet és de vegades obsessiu fins a tal punt que hi ha la necessitat de compartir tot allò que estàs vivint, alguna cosa efímera que s’oblida a l’instant i alhora etern, perquè queda permanentment registrada. La velocitat del flux d’informació a què estem sotmesos fa que no arribem a qüestionar tot allò que veiem, a verificar si és real o no, sent-ne tots còmplices.

En aquest treball, l’artista ha utilitzat Google Street View per fer un recorregut fictici pels Estats Units i mostrar el seu viatge per Facebook mitjançant captures de pantalles. El projecte té una intenció humorística i s’expressa com a crítica de quina manera creiem el que veiem en les xarxes socials i el fàcil que és enganyar les persones fent-les servir.