FOREVER

Dora García, Joe Scanlan, Isidoro Valcárcel Medina

Del 21 d'octubre a l'11 de desembre de 2011

Inauguració: dijous 20 d'octubre de 2011 a les 19.30h

Comissariada per: Silvia Dauder

Bòlit-La Rambla

 

 
 

El paper d'una galeria d'art contemporani en l'estructura cultural d'una ciutat avui pot ser rellevant, no només per la seva connexió amb el mercat artístic, sinó també per altres raons. Contribuir a construir espais de trobada per la connexió entre artistes, comissaris i col·leccionistes de distintes procedències, n'és una, potser la més evident, però n'hi ha d'altres. En l'oferta cultural d'una ciutat s'hi encadenen cada cop més elements, a més dels museus i centres d'art, com les escoles, els cinemes, les biblioteques i per descomptat, aquelles galeries d'art que treballen per oferir quelcom més que productes a la venda. Desenvolupant un programa rigorós des de la seva fundació el 2003 per Silvia Dauder, la galeria ProjecteSD és un clar exemple d'un model de galeria que participa activament en la vida cultural de la ciutat, en aquest cas Barcelona, hi contribueix amb curoses exposicions, activitats i publicacions que s'adrecen a un públic no restringit ni exclusiu als sectors professionals de l'art. Com demostra l'exposició que presentem ara al Bòlit, les seves són propostes que responen a un sòlid criteri conceptual, amb la presentació de treballs artístics sovint inèdits d'artistes de trajectòria internacional de primer ordre. Oportunitats per assenyalar nous camins.

Rosa Pera

 

 

 
 

L'exposició "Forever" pren el títol d'una obra de Dora García. El 2005 es va instal·lar una càmera web en una de les sales d''exposició del FRAC Lorraine (Metz, França) que permetia a l''artista observar, de manera contínua i per un període de temps indefinit (forever), l'interior de la sala. En la nova versió, New Forever, al New Museum de Nova York, s'aborda el que significa "per sempre" per a un artista, una institució o una obra d'art; i tracta de la possible inversió de la línia tradicional: artista -> obra -> institució -> audiència, en audiència -> obra -> artista. El que esdevé objecte d'anàlisi és la institució i les narratives que genera.

 

La mostra pren la noció de "forever" en el seu sentit més ampli i la utilitza com a nexe a les interpretacions dels artistes Joe Scanlan i Isidoro Valcárcel Medina.

 

La recerca de Joe Scalan revela una reflexió constant sobre els estats transitoris o efímers. A la seva obra, la dimensió poètica es combina sempre amb un sentit crític i independent. A SoLongSolSoLong, homenatge a Sol Lewitt, l'artista utilitza un vocabulari propi per abordar la relació de la seva obra amb el minimalisme. Scanlan defineix la peça com una "pintura" de quinze panells que poden disposar-se de forma diferent i articular diversos missatges; aquí, la disposició és "Sssoollloonngg", com a referència a so long, a la idea de forever i a la seva dimensió infinita.

 
 

Snowflakes (the 10th) és un inventari de vuitanta nous dibuixos de flocs de neu, cadascun realitzat el desè dia de qualsevol mes de qualsevol any. Un conjunt de formes geomètriques intricades i calidoscòpiques, l'ADN de les quals és semblant, però que sorgeix de l'aleatorietat. Flocs de neu geomètricament perfectes, fascinadors i infinitament expansibles en el temps i l'espai.

 

 

Des dels anys setanta l'obra d'Isidoro Valcárcel Medina ha evolucionat des de la realització d'objectes que podrien convertir-se en mercaderia artística fins a la desmaterialització que fomenta l'aparició d'una actitud, transformada en experiència d'art. Una actitud per relacionar vida amb art, i art amb una reflexió crítica i provocadora de la realitat. A partir de la idea de forever, Valcárcel Medina ha creat una nova obra: Cuándo, dónde... y si es preciso, cómo, basada en un text propi sobre les nocions d'espai i temps. El text es presenta com un objecte, imprès amb tinta damunt una taula i amb una sèrie de disset dibuixos dobles tot requerint la interacció dels visitants: cada dibuix ha de ser desenrotllat per ser vist i llegit. Per poder llegir el text damunt la taula cal desplaçar, a la vegada, cadascun dels dibuixos.

 

A "Forever" els artistes comparteixen la referència al llenguatge, la idea de temporalitat, el desig d'estendre els límits de l'objecte de l'art i de subvertir la pràctica artística, així com un aspecte performatiu. En totes les obres hi ha un sentit de cercle, de repetició. Tanmateix, s'evidencien un cert caràcter d'evasió i de final obert.

 

Silvia Dauder

www.projectesd.com

 

 

 

Imatges de l'exposició

Recorregut audiovisual per l'exposició  "Forever"

 
 

Entrevista a Silvia Dauder

 
 

Entrevista a Dora García

 
 

Més informació

diptic-forever-cat.pdf (275,38 KB)