Altres artistes residents han trobat la font d'inspiració a la perifèria de la ciutat o a les rodalies de Girona, com és el cas de Tomás Pizá que ha recorregut els paisatges més "de postal" de la Costa Brava i David Crespo, que ha creat una obra que té els barris gironins de Sant Narcís i de Domeny com a rerefons.
En canvi, dos artistes gironins presenten treballs inèdits sobre Alaró (Mallorca) i La Haia (Holanda) com a resultat de la beca de residència d'intercanvi del Bòlit amb aquestes localitats. Pere Bellés, ens porta d'Alaró un recull d'obres que rastregen el recorreguts derunning fets amb la participació de diversos corredors i recull l'experiència del coneixement d'un lloc nou. Per la seva part, Azahara Cerezo va tenir l'oportunitat d'investigar a La Haia el protagonista del seu projecte, un esportista espanyol que va triomfar patinant a Holanda als anys 70. Finalment, veurem com l'obra de Javier Chozas no es circumscriu a un marc territorial ja que, en el seu cas, el seu treball és la materialització física d'una reflexió.
Els artistes que participen en el projecte de residències ho fan a partir d'un programa que prèviament han presentat al Centre d'Art. El projecte és la seva hipòtesi de treball, però in situ, com si d'un treball de laboratori es tractés, els artistes investiguen, fan recerca, elaboren, confirmen, alteren, modifiquen o rebutgen la seva idea inicial. L'espai de residència esdevé el laboratori de creació i, la ciutat mateixa, l'objecte d'estudi o l'ambient que influeix en la recerca, com un cultiu que propicia els processos de serendipia. És, en la confrontació de l'artista amb el nou ambient que l'acull, que s'estimula la creació i es motiva la recerca.
En l'artista resident no hi ha una mirada neutra, ni vaga, ni flâneur. La seva és la mirada de l'investigador, de qui fa recerca, pausadament o fins a l'esgotament de les possibilitats que tenen al seu abast. Tal com remarca Andrés Siri quan ens parla del procés de creació de la seva obra Parpelleig: "Esgotar uns espais de la ciutat, redescobrir noves mirades, nous enfocaments. Destruir la relació amb el lloc, construir-ho novament. Apartar la imatge del seu contingut, explorar les virtuts, possibilitats i limitacions, assajar moviments, trobar zones intermèdies al blanc i negre, desdibuixar les ombres, detenir, accelerar o retrocedir en el temps. "
Per a un artista, disposar d'una motivació, d'un espai de creació, d'una nova ciutat per descobrir, són molts recursos en un temps en què el treball artístic es caracteritza per la precarietat de mitjans que tenen a l'abast. Facilitar el treball creatiu dels artistes és una de les principals funcions del centre d'art. El projecte de residències és un dels recursos que té el Bòlit per fomentar la recerca i la creació contemporània. L'aposta del centre d'art no és el treball amb l'obra material, la ja creada i exposada en un museu, sinó que és un treball que es fa en previsió, abans de la creació de l'obra, per afavorir-ne la seva aparició. No hi ha medicament sense treball de laboratori i no hi ha obra d'art sense procés creatiu. Per això, en aquest projecte expositiu fem èmfasi en la importància del procés creatiu, i ensenyem un resultat final, si hi és, o un treball en procés, si s'escau. Promovent l'acte creatiu, posem el test i la llavor perquè es cultivi una obra d'art. En el programa de residències no busquem que els artistes creïn obres espectaculars ni que ens entretinguin amb elles, busquen que creïn obres que deixen rastre i que es relacionin amb el context, és dir, que prenguin significat i intenció, en el sentit que indicava Hans Haacke en les seves converses amb Bourdieu (*). Per això ens interessa resseguir el rastre que els artistes residents han deixat sobre el lloc de residència, però també l'empremta que aquest lloc ha deixat sobre els artistes. Solatge mutu.
Carme Sais