Solatge
De l '11 de juny al 23 d'agost de 2015
Pere Bellés, Azahara Cerezo, Javier Chozas, David Crespo, Teresa Martín i Carmen Platero, Tomás Pizá, Elvira Santamaría i Brian Patterson, Andrés Senra, Andrés Siri i Jennis Li Cheng Tien.
Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar i Bòlit_StNicolau
Pere Bellés (Terrassa, 1965. Viu i treballa a Cadaqués)
Ideogrames, 2014
Es va instal·lar a Alaró amb el projecte En ruta a la maleta. El projecte consistia a registrar els circuits que generaven grups de corredors locals practicant "running" per l'entorn rural mitjançant un GPS i vídeo. El resultat és Ideogrames, una sèrie de pintures volumètriques que conceptualitzen els recorreguts esquemàticament. A partir de l'acció de córrer, l'artista ha analitzat el territori, n'ha cercat "l'esperit del lloc" i n'ha descobert el paisatge i la seva història, per, finalment, fixar-ne les empremtes a través de la creació d'uns objectes que sintetitzen minimalísticament els nous coneixements adquirits. Els resultats del projecte En ruta es van exposar al Casal Son Tugores d'Alaró el mes de març de 2015.
Azahara Cerezo (Girona, 1988)
When speed skating is brought into the spotlight, 2014-2015
El seu projecte When speed Skating is brougth into the spotlight girava a l'entorn de la història d'Antonio Gómez, un esportista espanyol que va tenir èxit a Holanda participant en les curses de patinatge sobre gel dels anys 70. A la Haia, l'artista va poder investigar la carrera d'aquest patinador que va ser conegut popularment com "Speedy Gómez". Així, va observar la importància del patinatge sobre gel en aquest país on els patinadors són autèntics ídols. A partir d'aquesta història, i prenent els autògrafs dels esportistes com a excusa, l'artista s'interessa per reflexionar sobre els mecanismes de comercialització de l'autenticitat que s'inicien amb la construcció d'identitats "admirables" i que, com a tals, són susceptibles d'interessar un potencial mercat mitòman.
David Crespo (León, 1984. Viu i treballa a Madrid)
Pick-pang, 2015
Dins les línies de treball de l'artista els jocs són un pretext recurrent que li permeten indagar problemàtiques socials o polítiques dels llocs on aquests jocs es duen a terme. No és d'estranyar, que amb motiu de la seva residència a Girona s'hagi interessat pel joc del bòlit que es juga al barri de Sant Narcís. Per altra banda, també es va fixar en les taules de ping-pong que trobava al llarg del trajectes de "running" que practicava a la perifèria de la ciutat. Pick-pang és un mot compost inventat que fon dues onomatopeies que es generen jugant al bòlit i al ping-pong. L'obra es proposa com a metàfora d'un diàleg entre dos barris perifèrics o entre les dues zones urbanes en què el viaducte del tren divideix la ciutat.
Tomás Pizá (Palma de Mallorca, 1983)
Souvenir#1, 2015
Seguint amb la investigació del projecte Cuadernos de viaje sobre el Grand Tour de William Beckford, l'artista ha recopilat informació gràfica sobre els principals paisatges "de postal" de la Costa Brava. Va dedicar el temps de residència a pintar "à plein air" i a l'estudi la seva pròpia visió d'aquests llocs, tot buscant el rastre del paisatge original que va generar i fixar l'imaginari turístic. A través d'un arxiu de postals que ha anat col·leccionant dels llocs, i dels dibuixos i pintures fets en directe, ha creat collages que actuen com a records d'un viatge inventat pel Mediterrani. Apunts de paisatge i collages, configuren en aquesta exposició la instal·lació Souvenir, una peça que es mostra obertament com a treball en procés.
Andrés Senra (Río de Janeiro, 1968. Viu i treballa a Madrid)
Amnèsia, juny 2014
Amnèsia és un treball en vídeo que parteix d'una conversació de l'artista amb una persona que ha perdut la memòria com a conseqüència d'una infecció secundària relacionada amb el VIH. Senra explora amb aquesta obra la fragilitat del concepte d'identitat, més enllà del cas concret de la malaltia. En el seu procés de treball, al voltant d'aquesta identitat difusa, l'artista ha buscat com el seu propi cos es tornava un estrany, com els límits d'aquest cos amb l'entorn quedaven diluïts. Així veiem com el cos de l'artista, com a ésser anònim, es fon amb l'arquitectura de la ciutat, buscant-hi refugi o mimetitzant-s'hi , fins a esdevenir un element més de l'entorn.
Javier Chozas (Madrid, 1972)
La fuite des lucioles [La fugida de les cuques de llum], 2014-2015
És un artista que investiga en el terreny de les noves tecnologies i la construcció de la identitat personal, de vegades molt diferent del que anomena identitat digital, i que es construeix de cara als altres. Les seves obres són de caire conceptual, d'instal·lació i escultòric, i n'és característica l'exploració de les possibilitats plàstiques de la llum i l'experimentació amb els nous mitjans. Javier Chozas va ser artista resident del projecte ETAC al Bòlit de Girona i a La Panacée de Montpeller amb el projecte La fugida de les cuques de llum, el resultat del qual és un conjunt d'instal·lacions que juguen amb la foscor i l'enlluernament per parlar de la pèrdua d'experiència que es pateix a mesura que ens deixem seduir per la nostra identitat digital.
Elvira Santamaría i Brian Patterson (Méxic D. F., 1967 i Regne Unit, 1958)
Sublimation y En la cisterna, 2014
Com a parella artística, van fer una estada d'investigació en el camp de l'art d'acció en el marc del festival FEM 2014. La residència comportava el treball en un espai singular com és l'antiga cisterna del Museu d'Història de la Ciutat, caracteritzat per la sobrietat i l'espectacularitat d'una arquitectura centenària a l'epicentre de la ciutat vella. El resultat va ser una performance colpidora en què el treball corporal i sonor interactuava amb l'arquitectura, la humitat ambiental i el públic. La vivència de l'espai de la cisterna ha deixat en la seva memòria un rastre d'aigua i de taques de colors que, ambdós artistes, han traslladat sobre el paper. El resultat és la sèrie d'aquarel·les Sublimation i En la cisterna, en les quals l'acció de l'aigua, el color i el foc, irrompen sobre el paper per deixar la seva empremta.
Teresa Martín i Carmen Platero (Madrid, 1971 i Vigo, 1976)
Aigües II, 2015
Es van presentar a la beca de creació en videomapping amb un projecte delicat i conceptual i de caire feminista, uns ingredients que resulten singulars en el camp creatiu de la convocatòria. Aigües posa en relleu la relació entre l'aigua i la dona des de la història i el ritual. Es tracta d'un projecte dut a terme amb participació ciutadana amb la voluntat de generar una reflexió sobre l'aigua que recorre la ciutat de Girona i la relació d'aquesta amb la gent en els espais públics i compartits. El procés creatiu s'ha desenvolupat en indrets tan emblemàtics com els Banys Àrabs, el micvé del Museu d'Història dels Jueus i la plaça Lledoners. Les obres resultants d'Aigües es podrà visitar al micvé del Museu d'Història dels Jueus durant el Festival Internacional de Mapping de Girona.
Andrés Siri (Buenos Aires, 1974. Viu i treballa a Girona)
Parpelleig, 2014-2015
Parpelleig és un projecte artístic que investiga els efectes de la llum i l'ombra sobre l'arquitectura de la ciutat. Per l'artista, l'ombra, representa la presència del temps i el seu pas irremeiable sobre els elements visibles a la llum diürna. En aquesta exposició, l'artista presenta una seqüència de fotografies, i la manipulació d'aquestes imatges, en un conjunt d'obra que pretén fer visible el pas del temps a través del pas de les ombres. El resultat és una seqüència fotogràfica en moviment continu de textura irregular i sensible. A través d'un efecte semblant a l'acció de parpellejar podem entreveure les llums i ombres del nostre entorn, el llampec de l'irreal colpejant el que és real.
Jennis Li Cheng Tien (Taiwan, 1983. Viu i treballa a Berlín)
Dissipation [Dissipació], 2015
Durant la seva estada a Girona, la recerca creativa de Jennis Li es va centrar en el projecte Remember the city by the colors a través del qual investigava el programa de rehabilitació de les façanes de les cases de l'Onyar iniciat als anys 80. Paral·lelament, va dur a terme la intervenció artística efímera al riu Dissipation. L'acció va consistir a disposar uns blocs de gel, fets amb aigua de l'Onyar mateix, com a barrera al mig del riu. L'artista va enregistrar com l'aigua gelada es fonia amb el riu, i com el riu esborrava la seva pròpia materialització física, el gel. Amb aquesta obra, que ara presenta en forma de vídeo i dibuixos, l'artista vol representar el desig humà de permanència al món i l'inevitable flux de la natura.