Bòlit

Durant el mes de setembre l'artista sicilià Vincenzo Luca Picone (Palerm, 1992) ocupa l'espai del Centre Cultural la Mercè dins el programa de cessió d'espais. Interessat en el concepte d'identitat i d'arrelament al territori, Picone vol convertir el taller en un canal de comunicació entre diferents identitats mediterrànies per a promoure la interacció amb altres artistes estrangers.    

Forma Urbis

Les necessitats de l'home es conformen segons el període històrico-cultural, i amb elles la ciutat, lloc de trobada i de vida. L'evolució del pla de la ciutat, la Forma Urbis des de la seva forma original, es desenvolupa segons una construcció ideològica mutant cap al progrés, deixant enrere un residu que ben aviat serà part del substrat. Sovint, a tenor del passat històric les construccions arquitectòniques s'identifiquen com l'òrgan d'una polis, però aquests no són més que l'estructura de l'ós que suporta la vida real que flueix pels seus camins. Llocs plens de gent impetuosa, les artèries que subministren la sàvia vital, per a recolzar als organismes de la comunitat: els carrers, destinats al canvi de flux, sovint canvien, i al mateix temps s'encongeixen fins el tancament i s'obliden, d'altres es dilaten convertint-se en espines dorsals. Tal i com evidencia el pas de la vida, es destaquen els carrers en la seva ramificació en el cos del teixit urbà.

http://vincenzolucapicone.com/

No SETUP, pero yo de Rafael Triana (Cuba, 1988) és el projecte guanyador de la Beca de Videomapping 2015.

El projecte és una paradoxa entre el Sistema Operatiu Windows i el Sistema polític d'una nació. L'estructura d'ambdós és similar en el seu funcionament de conducta, de patrons, de codis i de l'assimilació de programes dictats. L'home actual és percebut com una aplicació dissenyada pel sistema, al qual se li instal·la un model de pensament, un model de funcionament.

No SETUP, pero yo és una obra processual que consisteix en construir una paperera de reciclatge on les persones puguin llençar documents i articles que ja no compleixen la seva funció específica. La paperera de reciclatge funciona com una projecció sobre la façana escollida i mostra una cambra completament blanca que assumeix la forma arquitectònica de l'edifici mitjançant la tècnica del vídeo mapping. El conjunt de la instal·lació seria la projecció de la façana vista com una paperera de reciclatge i una càmera que enregistra i projecta dins l'edifici en temps real els fitxers i documents que el públic vol destruir. L'obra vol donar el poder de decisió d'escollir coses que han perdut la seva funció segons l'opinió del propietari, llibertat que els sistemes obsolets no permeten a mode d'espai virtual de reflexió generat amb objectes físics. La participació del públic pot esborrar o restaurar els models polítics, socials i culturals del passat per a seguir desenvolupant-se com a essers humans.

No SETUP, pero yo és una gran Paperera de Reciclatge virtual en la qual l'espectador és partícip d'aquesta il·lusió espacial que, en desfer-se dels seus fitxers personals, es converteix en un altre usuari esborrat i oblidat del Sistema.

Ferran Cardona (Menorca, 1994) és l'artista resident al Bòlit fins el 24 de juliol gràcies a la beca obtinguda en la modalitat de projectes creatius, de recerca o investigació en arts visuals.

El projecte Revisions parteix de la recerca de béns patrimonials desapareguts per tal de treballar la noció de memòria històrica envers la destrucció que han sofert els béns arquitectònics en els darrers cinquanta anys.

El projecte actualment està en un procés de recerca i elecció dels cinc edificis que el configuraran i hores d'ara s'està debatent entre una vintena d'edificis desapareguts a la ciutat des dels anys seixanta fins principis dels dos mil. La proposta pretén reviure tant edificis d'arquitectura modernista, com noucentista i també mostres d'arquitectura racionalista. Tot i que encara no estan escollits els diferents edificis segurament hi haurà obres d'arquitectes representatius de la ciutat com Rafael Masó, Martí Sureda i Vila, Joan Roca Pinet, Josep Maria Claret o Ignasi Bosch Reitg.

D'aquesta manera el projecte s'emmarca dins una línia basada en fomentar la memòria històrica. Per tant el fet de fer reaparèixer aquestes arquitectures representa la voluntat de ressituar els records d'aquests edificis a l'esfera pública, perquè sense iconografia no hi pot haver consciència històrica. Alhora, el projecte també té la voluntat de tornar a posar sobre la taula la inestabilitat normativa que ha sofert el patrimoni, així com els motius que han dut a la seva desaparició i l'especulació a la qual està sotmès, a causa de la quotidianitat que fa passar inadvertida la fragilitat dels nostres béns culturals.

http://ferrancardona.hotglue.me/ 

 Imatge: Moment de la voladura del cinema coliseu imperial 

Crèdits

Javier Chozas (Madrid, 1972) ocupa l'espai de residència del Bòlit durant els mesos de febrer i març per portar a terme la seva investigació en el marc del projecte ETAC.

LA FUGIDA DE LES LLUERNES

Quan més espai concedim a la nostra identitat digital, més temps convivim amb els nostres dispositius i les nostres pantalles més intens és el bombardeig d'imatges que ens sedueixen i saturen la nostra retina sense descans. Així voletegem com lluernes hipnotitzades al voltant dels focus de llum, abandonant-nos a la seducció dolça i narcòtica del torrent de dades de les xarxes socials d'Internet.

Però, què succeeix quan s'apaguen els  focus? Llavors les lluernes recuperen la seva orientació i, guiant-se per la lluna inicien el seu ritual de comunicació entre elles, teixint xarxes d'intermitències i sincronitzant-se  a milers a mode d'unitat, igual que ens succeeix a nosaltres quan apaguem els nostres dispositius digitals.

Durant la seva residència, Chozas desenvoluparà "La fugida de les lluernes", un projecte que neix de la reflexió entorn aquesta dualitat entre l'èxtasi individual i el teixit emocional, que materialitzarà a través d'un conjunt de geometries espacials, construïdes amb llum hipnòtica, que contindran espais en penombra en els quals seran visibles els teixits d'emocions que la llum intensa oculta i que apareixen quan la llum s'esvaeix, boniques històries publicades a Facebook o Twitter que oblidem tan aviat com n'apareixen d'altres davant els nostres ulls.

Així, enlluernament i foscor són els elements a partir dels quals es construirà aquesta metàfora entorn la pèrdua d'experiència en un estat de seducció narcòtica.

www.javierchozas.com  

Jennis Li Chen Tien (Taiwan, 1983) ocupa l'espai de residència del Bòlit durant els mesos de gener i febrer per a portar a terme la seva investigació en el marc del projecte ETAC.

Com a artista practica diversos llenguatges i una gran part del seu treball són els projectes site-specific la majoria dels quals estan basats en la recerca i que de vegades compten amb la participació dels seus habitants.

Per a aquesta residència en concret, vol seguir utilitzant la mateixa estratègia de treballar de forma específica per a un lloc. La seva proposta segueix amb el tema de la repetició i la diferència mitjançant l'exploració del patró de les zones urbanes i la planificació urbanística de la ciutat. A partir de la investigació que implica l'exploració de la ciutat / barri, la recerca de les característiques i històries específiques del lloc i seguint per la possibilitat de ser capaç de contactar amb els residents i els arquitectes locals.

Ha fet un projecte similar a Trondheim durant la seva residència allà on ha col·laborat amb un artista i fotògraf local i junts han analitzat els esquemes de color utilitzats en els edificis de la ciutat. També ha investigat la planificació urbana de la ciutat, i certes ordenances que influeixen directament en el paisatge urbà.

En la seva breu lectura de la ciutat de Girona, per exemple, ha detectat alguns edificis de color al llarg del riu que li semblen interessants i que seran una àrea d'investigació.  Així mateix està interessada en esbrinar i comparar les diferències entre diverses ciutats amb orígens culturals diversos.

jennislichengtien.de

Finalista de la modalitat: projectes creatius, de recerca o d'investigació en arts visuals (projecte de lliure elecció)

PROJECTE:  PENTATLÓ

El Pentatló és una disciplina que es va originar als Jocs Olímpics de l'antiguitat. Combinació de cinc proves (lluita, cursa, salt de longitud, llançament de disc i javelina), en el moment de més gran apogeu de l'Antiga Grècia era la disciplina que liderava els dits jocs.

Partint d'aquesta base el projecte va consistir en un treball de camp realitzat a Grècia a principis de 2014, en ell es varen buscar exemples d'oci presents en la societat, essent els seleccionats el backgammon, el basquet, el tenis, el ciclisme i la pesca.

L'estada de David Crespo (León, 1984) al Bòlit servirà pel desenvolupament de cinc peces basades en els exemples d'oci trobats. Partint d'elements bàsics de cadascuna de les disciplines i creant formes que plantegin un nou ordre competitiu, fent referència a les disciplines històriques del Pentatló Antic, i a la vegada a accions presents en el context actual grec de crisi.

Prenent el joc com a excusa per parlar de la relació d'allò social amb aquest territori. En el context estudiat sorgeixen nombroses pràctiques relacionades amb l'oci en diferents formes, les quals es creuen amb d'altres accions que donen com a resultat una estructura única per a investigar i repensar la relació d'allò social, allò polític, el context i les interaccions que s'hi produeixen a partir de l'acte lúdic.

Guanyador de la modalitat: Producció i creació d'un projecte en vídeo que suposi una lectura artística contemporània del patrimoni cultural de la ciutat de Girona.

PROJECTE: PARPELLEIG

L'observació detallada i sorprenent de l'usual, el qüestionament del que sembla inqüestionable, són els elements que tracten de veure la realitat amb ulls de nouvingut.

"el que ocorre cada dia i torna cada dia, el trivial, l'evident, el comú, l'ordinari, l'infraordinari, el soroll de fons, l'habitual, com adonar d'això, com interrogar-ho, com descriure-ho?"

Georges Perec- l'infraordinari

L'ombra és la presència del temps, el seu pas irremeiable sobre tots els elements visibles a la llum.

Edificis, persones, carrers, places i escales formen part de la ciutat que habitem. Els murs, sostres i paviments són les superfícies on es fan visibles el registre momentani d'aquest continu canvi - les ombres. Amb elles, la percepció de la ciutat també canvia. Però som conscients de quant?

La fotografia seriada ens permet visualitzar el moviment a partir d'un punt fix d'observació.

La seqüència de les fotografies i dibuixos ensenyaran el pas del temps a través de les ombres. El moviment continu del vídeo a partir d'imatges estàtiques donen com resultat una textura irregular i sensible: el més semblant a obrir i tancar ràpidament els ulls: PARPELLEJAR i entreveure les llums i ombres del món.

L'Ajuntament de Girona, a través del Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona va portar a terme un procés de selecció per escollir un artista visual per desenvolupar una obra que formarà part de la programació del Festival Internacional de Mapping de Girona 2015. L'objectiu de la convocatòria és desenvolupar projectes artístics en residència a l'espai del Bòlit Residència Girona Creativa i promoure la producció i creació contemporània a la ciutat.

El jurat va seleccionar la proposta presentada per Teresa Martín (Madrid, 1971) i Carmen Platero (Vigo, 1976), titulada "Aigües". Aquest projecte vol posar de relleu la relació entre l'aigua i la dona des de la història i el ritual.

A través d'un procés col·laboratiu els participants en les diferents activitats programades reflexionaran sobre la vinculació entre l'aigua que recorre la ciutat i els espais públics i compartits.

La memòria que travessa espais a través de l'aigua com en els Banys Àrabs, utilitzats per monges caputxines com a bugaderia; el micvé com espai ritual de la intimitat femenina; els espais de socialització que són fonts i places; l'aigua de la "dona d'aigua" de la mitologia catalana o els capitells amb motius de sirenes al claustre del monestir de Sant Pere de Galligans, entre d'altres, obrirà un nou diàleg amb la ciutadania.

El dia 30 a les 16'30 les artistes presentaran el projecte en el marc de les Jornades tècniques del FIMG que se celebraran al Centre Cultural la Mercè.

El projecte de Tomás Pizá (Mallorca, 1983) s'emmarca en una investigació més àmplia denominada "Arc Mediterrani" que té com a finalitat crear un arxiu d'imatges derivades del turisme que permeti generar un paisatge general de l'arc mediterrani occidental.

Aprofitant l'estada a Girona s'ha procedit a la producció de l'arxiu corresponent al tram que va de Blanes a Portbou, basat en la recol·lecció de postals, la seva classificació i l'estudi de les tipologies.

Durant molts segles el paisatge mediterrani s'ha anat modelant en funció del sistema econòmic de subsistència rural. Aquest mitjà de producció autàrquic va passar entre les dècades dels cinquanta i els seixanta de l'entorn rural a l'explotació massiva de la costa. Els nous mitjans de producció, basats en l'oci, varen connectar el Mediterrani a un entorn global, però mantenint els trets característics del seu passat rural com un dels seus elements característics i són aquests trets els que varen començar un procés d'alienació per tal de satisfer les lleis del mercat.

L'objecte de l'estudi, doncs, és entendre millor quines són les regles que regeixen la imatge derivada del turisme, entenent-la com a objecte "hiperconstruit".

Aquesta residència ha tingut lloc gràcies al conveni amb Addaya Centre d'Art Contemporani, co-productor de l'exposició "Corrent continu. Lectures de paisatges", que es pot veure aquests dies al Bòlit_StNicolau i en la qual participa Tomás Pizá.

El projecte en el que treballa Andrés Senra (Brasil, 1968) proposa un diàleg amb l'entorn urbà, social i arquitectònic des de la particular perspectiva d'un artista en residència, algú que se situa en el fràgil equilibri entre un habitant de la ciutat per un curt període de temps i el viatger ocasional.

L'artista investiga la percepció de la ciutat com a espai mental amb el seu potencial per a construir una memòria que es troba fragmentada, la relació de l'arquitectura i el paisatge amb el cos i la deriva d'un flanêur contemporani en una ciutat que ha entrat a formar part del fenomen creixent del turisme globalitzat.

Aquesta deriva li permet treballar en la producció d'un vídeo que presenta un mapa emocional en relació amb icones, símbols i llocs geogràfics, fet des de la poètica, la fotografia i la performance.

Aquesta residència ha tingut lloc gràcies al conveni amb Addaya Centre d'Art Contemporani, co-productor de l'exposició "Corrent continu. Lectures de paisatges", que es pot veure aquests dies al Bòlit_StNicolau i en la qual participa Andrés Senra.