"Quien canta su mal espanta"

Virginia García del Pino

Del 18 al 28 de gener de 2018

Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar    

 
 

"Quien canta su mal espanta"

 

Virginia García del Pino

En col·laboració amb Elsa de Alfonso i els ciutadans i ciutadanes de Girona.

Músics: Mariona Aupí i Don Simón y Telefunken

Tècnic de so: Lluís Ferrer

Un projecte coproduït per Arts Santa Mònica i Bòlit en el marc de "Polititzacions del malestar" coordinat per Nora Ancarola, Laia Manonelles i Daniel Gasol

Del 18 al 28 de gener de 2018

Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar

 

Una experiència immersiva en Realitat Virtual 360º

 

Aquesta obra forma part del projecte "Polititzacions del malestar" que proposa aprofundir en unes altres maneres de gestionar el malestar des dels processos creatius. Virginia García del Pino va ser una de les artistes convidades a participar en aquest projecte i ho va fer com a artista resident del Bòlit, Centre d'Art Contemporani l'estiu del 2017. La seva proposta va ser transformar una església en desús en un espai col·laboratiu de gestió de malestars i emocions que creés protecció i diàleg a través del cant. Per tal de desenvolupar el projecte va convidar els ciutadans i ciutadanes de Girona a participar activament en el procés creatiu.

 

En aquesta proposta expositiva si et col·loques les ulleres podràs gaudir de l'experiència des de dins de l'espai i viure-la com si fossis dins de l'església de Santa Llúcia de Girona, una setmana de juliol de 2017.

 

El projecte artístic de Virgínia Garcia del Pino parteix d'unes reflexions basades en diverses experiències i sabers acumulats al llarg de la història. Un savi va estudiar durant molts anys la manifestació del sentiment en l'home i es va atrevir a afirmar que l'origen de la parla rau en la cançó. Segons ell el cant neix de la necessitat d'agradar i d'omplir el buit de l'ànima. Per altra banda, tots sabem que les mares canten als seus fills perquè no tinguin por i probablement per això, d'alguna manera moltes persones tenim el cant com quelcom que ens protegeix de la foscor del món. De fet, es pot afirmar que la música no necessita de la raó, és una manifestació humana molt directa amb la qual tothom connecta. Així mateix, es pot pensar que cantar a més d'una veu pot ser una bona forma de començar a dialogar.

 
 

Per l'artista, en aquest temps de malestar generalitzat en el qual ens definim i comuniquem a través de les pantalles, hauríem de connectar novament amb el món. La política ha degenerat i ha deixat de tenir sentit i, sovint, l'art també. Aquesta és una obra en què les relacions entre les persones implicades -incloent els espectadors- es tornen inqualificables; en què veritat i mentida, dramatisme i humor juguen el paper de gestors de les emocions. Una experiència que, encara que sigui per un instant, va ajudar l'artista i els participants a reconnectar-se.

 

Per realitzar el projecte, durant una setmana es va instal·lar un equip de so professional amb dos micròfons encarats i connectats alhora a l'església a de Santa Llúcia de Girona per tal que tothom que ho volgués pogués cantar. En un dels micròfons s'havien de cantar les cançons que ens fan feliços o ens porten bons records i, en l'altre, cançons melancòliques o tristes. Mitjançant uns dispositius electrònics l'artista sonora Elsa de Alfonso va crear uns presets amb els quals els usuaris podien experimentar diferents timbres i escales en cadascun dels micròfons de manera que cada cantant/participant pogués crear la seva pròpia obra/cançó/intervenció en aquest plantejament col·laboratiu. La intenció també era tenir una petita mostra de cançons que han marcat diferents generacions.

 

L'obra es va inaugurar amb un peculiar concert en el qual dos grups de música s'enfrontaven a tall d'exemple del que succeiria durant la setmana. En el micròfon melancòlic va cantar Mariona Aupí i en l'alegre Don Simón i Telefunken.

 

L'alegria i la tristesa es poden barrejar en el cant, cantar una cançó trista pot ser un desfogament i pot alleugerir. I, com diu el filòsof Josep Maria Esquirol "Viure és sentir la vida i això és un miracle".

 

"Politizacions del malestar" és un projecte dirigit per Nora Ancarola, Daniel Gasol i Laia Manonelles amb la col·laboració de l'Arts Santa Mònica i el Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona.

 
 
 

Virginia García del Pino (Barcelona, 1966) forma part del nou cinema d'autor espanyol i compagina la seva carrera com a directora amb la docència al màster de documental de la Universitat Autònoma de Barcelona. Llicenciada en Belles Arts, la seva producció com a videoartista s'acosta al gènere documental amb obres que sorgeixen d'una temptativa de comprendre el món des d'una òptica menys dolorosa i en les quals sol optar per una contundent senzillesa formal.