"Mise en scène"

Josep M. Oliveras, Perejaume i Javier Pérez

Comissària: Carme Sais

Inauguració: 20 de setembre a les 19h

Del 20 de setembre de 2013 al 4 de gener de 2014 al Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar

 
 

Josep Maria Oliveras i Puig

Salt, 1956. Viu i treballa a Girona

www.jmoliveras.cat

 

La fotografia Gegant que ha realitzat Josep M. Oliveras per al cartell d'enguany del festival Temporada Alta és una imatge tan quotidiana com intrigant. Al fotògraf només li han calgut tres elements -una cinta mètrica de cosidora, un fòssil i una petita peça de fusta- per resumir l'esperit del Temporada Alta en un retrat. El personatge que el protagonitza, assegura Oliveras, "amb el mínim vol impactar i emocionar". "El personatge -afegeix- té una duplicitat: és un actor i un espectador alhora". Per últim, la peça de fusta que hi ha a la part inferior de la imatge recorda una estrada o les taules d'un escenari. "El primer que t'obliga a plantejar-te és què representa la imatge. He volgut fer una imatge impactant, fresca, divertida i elegant alhora", subratlla l'artista. L'altre element de sorpresa de l'obra és el camp negre que l'envolta: "El negre és un element de misteri i sorpresa", explica l'autor.

 

Tot i que Josep Maria Oliveras assegura que el seu retrat no representa cap de les màscares de la comèdia i de la tragèdia, sí que es pot trobar una altra obra que conté el mateix esperit juganer i experimental de la seva imatge: l'escultura d'una femella de babuí amb la seva cria que Picasso va fer el 1951 utilitzant, per fer el cap de la figura, un cotxe de joguina.

 

Al llarg dels més de vint anys d'història del festival Temporada Alta, la fotografia ha aparegut en poques ocasions, tot i que els fotògrafs que van fer el cartell el 2004, el 2006 i el 2012 són tres pesos pesats de l'escena artística catalana: Toni Catany, Joan Fontcuberta i Francesc Torres. Per altra banda, Josep Maria Oliveras es va encarregar de fotografiar les obres que Antoni Tàpies, Narcís Comadira, Frederic Amat i Santi Moix aportaven per fer el cartell del festival.

 

Josep M. Oliveras treballa professionalment des de l'any 1979 en el camp de la fotografia editorial i en la il·lustració fotogràfica de llibres i catàlegs d'art. Ha comissariat exposicions de fotografia i ha exposat en diversos espais i esdeveniments nacionals i internacionals. El seu darrer projecte creatiu, "Torres Monsó, una illa habitada", el va presentar a Girona  el 2012. El cartell que ha creat per al festival Temporada Alta representa el vessant més personal del seu treball, a través del qual continua experimentant per trobar un llenguatge i una poètica propis.

 

Antoni Ribas Tur

 

Entrevista a Josep Maria Oliveras

 
 
 

Perejaume

Sant Pol de Mar, 1957

 

Perejaume és un artista que transmet en la seva obra una forta estima per la cultura catalana, les avantguardes històriques, la literatura i el paisatge. El paisatge i el teatre són uns temes fonamentals de la seva obra. Des de principis dels anys vuitanta ha representat el teló teatral en les seves pintures i recentment va homenatjar Joan Brossa  amb Pintura. Moviments de teló i de cortines de color al Teatre complet de Joan Brossa (2011), una videoprojecció en la qual,  durant 89 minuts, cauen tants telons com obres va escriure Brossa.

 

Desgranar objectes, conceptes i mots, reunir pintures, repetir objectes, resseguir camins, copsar telons o paisatges són trets característics de la seva obra a través dels quals expressa l'atenció afinada i la importància que tenen per a ell cadascun d'aquests objectes, indrets o idees per atorgar-los-hi un nou sentit al mateix temps que ens atura en la seva contemplació. En aquest sentit es pot veure i escoltar amb cura l'obra: So acimat que fan les 40 notes d'El cant dels ocells tocades alhora, una videoinstal·lació enregistrada a l'Auditori de Girona (2010) que ens sorprèn per la desconstrucció d'una composició que ens és més que familiar, emblemàtica, a partir de les notes tocades per 40 violoncel·listes simultàniament.

 

Un altre referent en l'obra de Perejaume és el retaule. A partir d'aquest concepte, l'artista va configurar una obra monumental al Teatre Municipal de Girona  Retaule: Teatre Municipal de Girona, una instal·lació de 800 x 800 cm. (1997) consistent en el tancament íntegre de la boca d'escenari amb  un parament de vidre transparent.  A partir d'aquesta obra, deixant-ne constància i llegat,  Perejaume va realitzar l'obra De com posar vidre al marc d'un escenari (1997), una seqüència d'imatges fotogràfiques de la instal·lació efímera que es va fer al Teatre Municipal que, des d'aleshores, ha romàs inèdita al Museu d'Història de la Ciutat de Girona.

 

 

Perejaume expandeix la seva creativitat a través de molts mitjans -pintura, fotografia, escultura, acció, instal·lació, teatre i literatura-i investiga noves formes d'expressivitat, com són la despintura i l'oïsme, al mateix temps que escriu poesia i assaig. Els darrers anys manifesta la seva preocupació per l'excés de producció artística i ha trobat en la tasca de "maniobrar" (comissariar) exposicions una nova forma de donar corda a la seva creativitat. El 2005 va rebre el Premi Nacional d'Arts Visuals de la Generalitat de Catalunya i el 2006 el Premi Nacional d'Arts Plàstiques del Ministeri de Cultura. 

 

Entrevista a Perejaume

 
 

Javier Pérez

Bilbao, 1968, viu i treballa a Barcelona

http://javierperez.es

 

A l'artista Javier Pérez li interessa investigar i reflexionar sobre la condició humana en la seva obra. Treballa en diversos mitjans com escultura, fotografia, vídeo i performance, de forma independent o combinada per conformar instal·lacions més complexes. A través de la metàfora i de referències simbòliques expressa les seves reflexions i posa en evidència la dèbil frontera existent entre conceptes aparentment oposats, com la bellesa i la lletjor, la fragilitat i la resistència, l'espiritualitat i la carnalitat, la natura i la cultura o entre la vida i la mort. La idea de les fluctuacions cícliques, la circularitat, la temporalitat i la impermanència són alguns del temes recurrents de l'artista.

 

Amb la videoinstal·lació En puntas incideix de nou sobre aquests temes. El vídeo va ser enregistrat el mes de març de 2013 al Teatre Municipal de Girona.

 

L'obra es conforma per un vídeo on la imatge és una ballarina de ballet clàssic que duu unes sabatilles de punta perllongades amb uns ganivets afilats. La ballarina, balla i gira de forma insistent sobre aquestes sabatilles, les quals es claven i ratllen el piano, fins arribar a l'extenuació, i evidencia la lluita per mantenir l'equilibri sobre la tapa del piano de cua que es troba situat el bell mig de l'escenari.  El teatre vuitcentista de motllures daurades, entapissats de vellut vermell i llums càlides, actua sobre l'escena com una gran caixa de música. La càmera circula al voltant de l'acció mostrant el costat oposat al qual s'enfronta: l'escenari buit i les llotges sense públic.

 

L'acció de la ballarina se'ns presenta com una figura esgarrifosa que evidencia l'esforç, el sacrifici i el dolor per la recerca de la perfecció. Una imatge que traspua fragilitat i crueltat al mateix temps.

 

 

Javier Pérez va estudiar a la Facultat de Belles Arts de la Universitat del País Basc (UPV/EHU) i a l'Escola Nacional Superior de Belles Arts de París (ENSBA), ciutat on va residir entre 1992 i 1997. Ha exposat, entre d'altres, al Museu d'Art Modern i Contemporani d'Estrasburg, al Palacio de Cristal del Museu Nacional Reina Sofia de Madrid i al Museu Guggenheim de Bilbao. Actualment està representat per les galeries  Mario Mauroner Contemporary Art, Viena, Àustria; Claudine Papillon Galerie, París, França; Galerie Guy Bärtschi, Ginebra, Suïssa i Galeria Carles Taché de Barcelona.

 

Entrevista a Javier Pérez