Recursos Propis

 

El fet creatiu com a dispositiu per a la comunicació. Reflexions sobre els mitjans i les vies que fecunden i distribueixen la creativitat, així com metodologies i situacions per a la participació activa en els seus processos i resultats.

 

Creació i emancipació a través del treball de

 

Vladimir Arkhipov

Ana Garcia-Pineda

Luis Gárciga

Núria Güell

Elín Hansdóttir

Oh Eun Lee

Chiu Longina

Platoniq

Emili Padrós

Telenoika

 


 

El desenvolupament tecnològic de les darreres dècades ha possibilitat noves maneres de relació, organització i distribució en aspectes tan diversos com l'economia, les administracions, l'alimentació, la mobilitat, la salut, el lleure, etc. Activitats quotidianes que havien suposat substancials inversions de temps, són simplificades per la ràpida comunicació de dades. Fer transferències bancàries, estar al corrent dels impostos, saber la previsió meteorològica, fer la comanda al supermercat, obtenir un mapa de ruta, reservar visita amb el metge de capçalera o una localitat al cinema, és possible avui des de casa amb un clic, evitant intermediaris i gestions carregoses.


Pel que fa a les connexions interpersonals, proliferen les xarxes socials, conformades a partir d'afinitats electives, sobre la base d'interessos comuns de tota condició. Així mateix, pel que fa al coneixement, també es veuen transformades la seva producció, distribució, consum i transmissió, en tots els àmbits per on es desenvolupa.


Més enllà de qüestions puntuals i concretes, però, es fan evidents canvis més profunds, en la manera en la qual ens relacionem amb el nostre entorn físic, material, intel·lectual i simbòlic. Simultaneïtat, fluïdesa, immediatesa i connectivitat són alguns dels apel·latius que poden definir, entre altres, les noves dinàmiques en les quals l'individu contemporani desenvolupa el seu dia a dia, conscient de les seves potencialitats i de la força que pot assolir com a membre actiu d'una comunitat.


En els seus estudis sobre la societat contemporània, el sociòleg francès Pierre Bourdieu argumentà que disposem, a part d'allò reconegut com a capital econòmic, de tres tipologies més de "capital": el capital detingut a través del coneixement i les habilitats (capital humà), el que ve donat per les connexions i les relacions (capital social), i el capital cultural, entenent com a tal la capacitat de prendre part en activitats culturals més enllà de l'alta cultura, com els esports o els hobbies, passant per totes les manifestacions del lleure (cinema, museus, literatura, etc.). Per Bourdieu1, el capital cultural és aquell que ens distingeix com a individus, mentre que la combinació de totes les categories de capital determina la nostra identitat i estil de vida.


Per la seva part, l'escriptor Howard Rheingold, en investigar les dinàmiques d'ús de la telefonia mòbil i les seves implicacions en la societat, el 1992 preguntà a Marc A. Smith, exalumne seu a UCLA i actual sociòleg investigador de Microsoft, sobre què aporten les comunitats virtuals per tal que l'individu comparteixi constantment informació amb persones a les quals no ha vist mai cara a cara. La resposta de Smith va ser: "capital de xarxa social, capital de coneixement i oportunitats de sociabilitat"2.


Interioritzades les possibilitats que tenim els individus avui per transformar situacions mitjançant la comunicació i l'intercanvi d'informació i la participació en accions en comunitat, a banda de grans infraestructures i poder fàctics, és ja provat que es poden conformar estructures que poden tenir una gran influència en el perfil de la societat de les properes dues dècades. Així ho constata l'especialista en innovació i creativitat Charles Leadbeater, reconegut assessor empresarial i polític, en analitzar-ne algunes situacions3, com per exemple l'aparició del sistema operatiu lliure Linux (amb 20 milions d'usuaris), el sistema Napster d'intercanvi d'arxius musicals o el videojoc The Sims (amb més de 30.000 col·laboracions en el seu desenvolupament), experiències impulsades per individus particulars, els coneguts com a "professionals amateurs" (Pro-Ams), propostes que demostren com el treball independent i en xarxa pot derivar en un gran impacte en política i en cultura, economia i desenvolupament.

Les conseqüències a nivell global són enormes, però, quines aplicacions poden tenir aquestes tendències en comunitats locals?


Més enllà de l'ús de tecnologies avançades, alienes a macroestructures corporatives refermades per grans pressupostos econòmics, han sorgit nous models organitzatius que es caracteritzen per ser innovadors, adaptables i de baix cost. És la força del capital cultural i social de la societat contemporània, organitzada en xarxa i centrada en l'intercanvi de coneixements. I és que, tal com declara John Thackara, "una transició està ja en marxa des de la innovació impulsada per la ciència-ficció fins a la innovació inspirada per la ficció social"4.


Amb els beneficis operatius que aporten les noves dinàmiques, és possible la generació de models alternatius, des de la força de les sinergies locals, tot aplicant la creativitat.


Com evolucionen i es gestionen avui el capital cultural i el capital social, tenint en compte totes les transformacions a les quals fèiem referència? Quines conseqüències cal preveure?


La cultura, i per tant l'art, és una de les formes de producció i transmissió de coneixement més rellevants, tenint en compte que actualment l'art ha superat plantejaments merament estètics. Com s'encaixen tots aquests canvis en la creació? De quina manera influeix l'augment del grau d'autonomia dels individus? Qui posseeix el poder de la creació? Com es vehicula i transmet? On rauen els mitjans que l'alimenten?


Són moltes les qüestions que sorgeixen des d'aquest àmbit, i l'exposició "Recursos propis" vol aprofundir-hi per tal d'establir algunes bases de reflexió, a partir del treball de deu artistes de molt variades procedències i pràctiques. Imaginació, innovació, xarxes d'intercanvi i capital cultural són precisament alguns dels elements presents a "Recursos propis", en propostes artístiques que fluctuen entre l'activisme i la reflexió especulativa, mitjançant accions, films digitals, intervencions, treballs videogràfics o collage murals.


Rosa Pera

 

1 Pierre Bourdieu: Distinction: a social critique of the judgement of taste, London, RKP, 1985.

2 Howard Rheingold: Multitudes inteligentes. La próxima revolución social (Smart Mobs), Gedisa, Barcelona,

2004. P.58.

3 Charles Leadbeater i Paul Miller: The Pro-Am Revolution. How enthusiast are changing our economy and

society, Demos, 2004.

4 John Thackara, In the bubble Designing for a Complex World. MIT Press, Boston, 1995.

 

Galeria d'imatges

 
 

Més informació

dossier_cat.pdf (238,16 KB)