La comunitat inconfessable

 

Daniel G. Andújar, Pedro G.Romero i Sitesize

Comissari : Valentín Roma

Del 4 de febrer a l'11 d'abril de 2010

 
 

La comunitat inconfessable és, més que un mer projecte expositiu, un corpus reflexiu entorn de la idea de comunitat, un exercici valent i rigorós que pren allò «comunitari» com a base per tal d'esbrinar algunes claus de l'esdevenir contemporani.

 

Presentada en la passada Biennal de Venècia, al pavelló català, és una proposta que vol situar la investigació en el nucli de les pràctiques artístiques contemporànies i que, alhora, aborda la noció d'identitat més enllà de límits territorials i nacionals.

 

Actualment, des del món de l'art sovintegen les propostes que apel·len a la comunitat, amb freqüents -i moltes vegades poc argumentades- convocatòries a la creació col·laborativa, a la producció compartida. Tanmateix, cal cridar l'atenció sobre el desdibuixament de l'autor en una producció i transmissió de coneixement dirigides i activades per la mateixa comunitat, per una audiència que ja no és entesa com una massa irreflexiva de visitants, sinó com un públic que és productor i usuari alhora, i no passar per alt una pausa necessària i important: la que permeti cercar unes bases sòlides de pensament que aprofundeixin en el nucli d'aquests processos. Per tot això, és del tot pertinent i imprescindible obrir una reflexió -amb ànim col·lectiu- sobre el mateix concepte i sobre els fenòmens que s'hi relacionen.

 

Des del Bòlit assumim, doncs, la responsabilitat d'expandir un projecte que planteja interrogants vitals per, com declara el seu comissari, apropar-se a allò comunitari des de l'art, i a l'inrevés. Submergir-se en les propostes desplegades per La comunitat inconfessable permetrà, sens dubte, nodrir el capital cultural i social al qual pertanyem, com a membres conscients de la comunitat.


Rosa Pera

Directora

Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona

 

LA COMUNITAT INCONFESSABLE

 

 

Durant els darrers vint anys han aparegut diferents exemples de propostes artístiques que es desenvolupen sota l'epígraf d'allò comunitari, que operen des d'aquest punt de tensió en què art i comunitat intenten connectar-se. No resulta senzill dibuixar el mapa que permeti ubicar aquestes pràctiques, ja que moltes d'elles són episòdiques i invisibles. Tampoc no és fàcil dimensionar la seva rellevància, distingir què tenen de projecte i què de populisme. En qualsevol cas, sí que podem afirmar que amb l'adveniment de l'ens comunitari s'ha obert un àmbit de treball diferent per a l'art, un camp d'acció social -també un mercat, una audiència-, l'exploració del qual obliga a trobar metodologies de negociació diferents, a assumir altres tensions i altres dinàmiques, a construir formes de representació intraduïbles.

 

Concebut per formar part del primer pavelló de Catalunya en la 53a Biennal d'Art de Venècia, i presentat ara a Bòlit Centre d'Art Contemporani de Girona amb una configuració museogràfica diferent, aquest projecte -que agafa el nom del llibre homònim de Maurice Blanchot, de la seva interpretació filològica del comunisme com a "allò que crea comunitat"- constitueix una indagació a l'entorn de les complexes relacions que s'estableixen entre art i comunitat. Per això, s'han seleccionat tres projectes artístics (Sitesize, Technologies To The People i Archivo F.X.) que, malgrat operar des de perspectives diferents, participen d'unes mateixes estratègies de transversalitat, antagonisme, suplantació i interferència, les pràctiques de les quals s'inscriuen en un mateix territori d'activitat ambivalent i, per tant, difícilment cartografiable, situat en els intersticis tant de la institució de l'art com dels models de productivitat cultural. El mateix caràcter difús d'aquestes tres "comunitats", la seva naturalesa no exemplaritzant, fa que se situïn més enllà de certs monopolis de decisió, reutilitzant dispositius d'acció preexistents, aprofitant nexes de comunicació o reorientant-los, parasitant estructures consolidades, configurant nous arxius i ubicant-se, en definitiva, al mig de les tensions d'aquell "General Intellect" analitzat per Marx i que és, al mateix temps, una força productiva i un principi d'organització ciutadana.

 

Per això, La comunitat inconfessable s'articula al voltant de quatre línies de treball diferents: a) una exposició expandida en diversos espais museogràfics de la ciutat de Girona que acull, de manera monogràfica, les propostes de cadascun dels col·lectius participants; b) un llibre que pretén ser una espècie de polifonia assagística a partir de textos d'autors com Maurice Blanchot, Giorgio Agamben, Jean-Luc Nancy, Philippe Lacoue-Labarthe, Lars Iyer, Peter Pál Pelbart i Marina Garcés, els quals comparteixen interrogants al voltant de la naturalesa del que és una comunitat, i que afegeix tres insercions visuals realitzades per cada un dels participants a la proposta -Sitesize, Technologies To The People i Archivo F.X.; c) una pàgina web (www.lacomunidadinconfesable.org) que opera com un vast fons arxivístic a l'entorn de la noció de "comunitat" des de la perspectiva de la filosofia, l'antropologia, les ciències socials i l'art; i d) un conjunt de diàlegs, desenvolupats en col·laboració amb la Universitat de Girona, en els quals s'exploraran algunes de les principals qüestions que afecten les tres pràctiques artístiques integrades en el projecte.

 

 

Valentín Roma

Comissari

 

Galeria d'imatges

Recorregut audiovisual per La Comunitat Inconfessable

 

Més informació


comunitat_cat.pdf (838,40 KB)