Bòlit

Es deia que Diògenes va ser desterrat perquè va falsificar moneda. Això s'ha d'entendre metafòricament. Diògenes proposa subvertir els valors establerts de manera arbitrària per gestionar el poder material i simbòlic. L'indignava que una estàtua costés molts més diners que una ració de blat. Quadres fets amb bitllets triturats, joies que semblen rampoines, la vàlua atemporal de l'or posada en qüestió, les estàtues dels poderosos ultratjades, una pintura venuda com qualsevol altre producte: tots els exercicis irònics que els artistes aquí ens proposen són tan transgressors com necessaris. 

Obres

Jaume Pitarch, Calderilla

Mar Arza, [Avenç]

Rubèn Verdú, Pigeon Shit Confetti

Guillermo Pfaff, The Portable Painting

Jaume Pitarch, Mi altura en oro

Ignasi Aballí, Paper moneda

Jordi Mitjà, El millor material és el que algú ha descartat

Jordi Mitjà, Monument indòmit

David Bestué, Fum de ploma

David Bestué, Greix de granit

David Bestué, Escuma de la catedral de Burgos

David Bestué, Flor d'ametller

David Bestué, Esfera d'ull de peix

David Bestué, Cercle de cervell

Patrícia Dauder, Mold Spores

El que sembla identificar millor l'ètica, el comportament exemplar, de Diògenes és la renúncia radical als béns materials. Quan Diògenes va marxar de la seva ciutat, només es va emportar tres coses dins la bossa: una peça de roba per protegir-se del fred, un bastó per caminar i defensar-se i un bol per menjar i beure, estri, aquest darrer, que va abandonar quan va descobrir un nen bevent amb les mans. Es tracta d'una mena d'higiene, una manera de retrobar la llibertat a partir de la simplicitat i la reducció. Alhora, els artistes donen la volta a l'anomenada síndrome de Diògenes: proposen recuperar el que és inservible, allò marginal, descartat, oblidat pel malbaratament de béns i recursos, que és la nostra real follia.

Obres

Patrícia Dauder, Receptacle #1 (Nourishment and Repose)

Ivo Sans, Restes 1

Ivo Sans, Restes 2

Lucía C. Pino, Pilgrim Talk, ronda fantasmagòrica

Jordi Pablo, Ocell piu-ploc

Alfons Borrell, 7.9.78

Alfons Borrell, 21.3.78

Alfons Borrell, 8.1.80

Antoni Llena, Allò que cada cosa té d'indicible nº 3

Jaume Pitarch, Cordó umbilical

Víctor Sunyol, amb diògenes II

Joan Furriols, Vuit paperines i un camió

Daniel Steegman, Taula amb 2 objectes

Diògenes va ser l'autor de la cèlebre expressió "soc ciutadà del món". Per a un grec de l'Antiguitat no hi havia res pitjor que ser desterrat, que perdre el vincle amb la polis, la ciutat. Diògenes, de manera revolucionària i, un cop més, desafiant, es desprenia d'aquest lligam i reivindicava que la seva polis era el món sencer, i no la que li imposava el naixement. Alhora, com tots els cínics, no fugia de la companyia dels homes. Al contrari, els cínics vivien en el caos i la multitud urbana per donar exemple. Cridaven l'atenció per la seva extravagància salvatge, però també eren invisibles i solitaris, com els sensesostre (Diògenes vivia dins una tina). 

Obres

Joan Bennassar, Is there any world to come?

Oriol Vilapuig, Mundi

Luz Broto, 15/02/12, 16:55h. Rua Humaitá, Rio de Janeiro

Luz Broto, 15/02/12, 19:20h. Av. Vieira Souto, Rio de Janeiro

Luz Broto, 16/02/12, 19:00h. Rua do Catete, Rio de Janeiro

Luz Broto, 24/02/12, 09:00h. Rua Saint Hilaire, São Paulo

Luz Broto, 10:15h. Av. Nove de Julho, São Paulo

Rubèn Verdú, Swallow

Marc Monzó, Fire Camp

Jordi Morell, Apunt de Sense títol

Jordi Morell, Ateliers als Wohnung / Taller com a habitatge