Irrepetible

Mayte Vieta

Del 31 d'octubre de 2017 al 14 de gener de 2018

Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona

 
 

Transitar l'exposició per sentir el dolor de l'altre

 

En l'obra de Mayte Vieta hi ha uns elements característics que esdevenen claus de lectura de la reflexió de l'artista sobre l'existència: la naturalesa canviant, la figura humana, els records personals de l'artista, els objectes simbòlics o metafòrics. Amb la seva obra i la proposa expositiva, l'artista condueix l'espectador cap a una experiència, no per pouar el seu dolor, sinó per exaltar la lírica de l'emoció humana.

 

Al principi i al final de l'exposició trobarem dues escultures en bronze de la sèrie de treballs denominada Animals del temps. Aquestes ens situen en la nostàlgia de la feliç etapa infantil gràcies a la seva aparença de joguina i de dibuix animat. Dos cérvols s'observen mútuament i fixa. Les llargues potes dels animals, acabades en forma de balancí semblen indicar el caràcter fugisser de la felicitat en la perllongació de la vida fins a la vellesa. Al final, l'escultura El dolor dels altres contraposa dos gossos llebrers units per les potes, l'un sobre l'altre, en un efecte d'imatge emmirallada. La tensió entre ambdós animals convida a buscar en el dolor propi, en el dolor vist en l'altre, aquell que no ha pogut ser assimilat i que amaguem en un lloc recòndit de l'ànima.

 

Al davant, podem contemplar la tardoral fotografia A la llum de l'hivern, una obra de llum i ombra, colors daurats i terres, en un paisatge crepuscular que evoca allò que és inevitable al final d'una vida.

 

Tot seguit, trobarem el nus de l'exposició, la sèrie Mama, dues obres realitzades en memòria de la mare morta que transmeten una emoció profunda i íntima, alhora que es manifesten com una imatge poètica, a través de la representació d'una fràgil alga en forma de pulmó que sembla lluitar per respirar.

 

Seguidament, dues fotografies de gran format ens introdueixen en el moment terrible de l'espera de la temuda mort. La peça Dolça llar, a vegades... apunta l'esperança de trobar un refugi de llum, el cel mateix, dins la fosca infinita. Les dues barques velles de L'espera es bressolen sobre l'aigua sublimant el moment d'espera d'allò inevitable i no volgut. Un moment oníric, de llum i ombra, que representa el principi i la fi.

 

En les sèries fotogràfiques Irrepetible veiem el fill de l'artista jugant rere una porta mig oberta o abraçant la seva àvia. És en aquestes obres d'estètica fràgil i d'escenari quotidià, que s'expressa la voluntat d'aturar el pas del temps per retenir les persones que estimem alhora que es deixa constància de la percepció de la fragilitat humana.

 

La nostàlgia que produeix a l'artista el pas fugisser de la infància dona títol a la sèrie Nostàlgia caracteritzada per un clarobscur dramàtic que té quelcom de caravaggià. Són retrats a través del silenci, el gest i les emocions d'un infant (el fill de l'artista) en diverses posicions. Així mateix, a El bosc (Nostàlgia, 3) apareix la silueta del nen, empetitida en la plenitud i magnitud d'un bosc fosc del Pirineu, on es remarca la fragilitat del cos de l'infant al mateix temps que es reforça el seu gest amenaçador, anhel de vida i de futur.

 

Finalment, descobrirem la darrera obra de l'artista, el vídeo Cicle, una peça que s'ha produït els darrers mesos amb motiu d'aquesta exposició  per tancar el cicle dedicat a la mare. En aquesta obra, l'artista experimenta en un nou medi per a ella,  buscant la capacitat narrativa de la imatge en moviment per arribar encara més a fons en la introspecció emocional i el record.

 

C. S.