"Filtres APPart" 

Artistes:  Manel Bayo, Bussoga (Irina Grosu i Josep Motas), Mar Serinyà i David Ymbernon

Comissària: Sol Riera

Del 9 de maig al 31 d'agost

Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar i Hotels de Girona

 
 

Manel Bayo

Salt, 1966

http://manelbayo.com/

 

Cop de flors

Hi ha indrets de la ciutat que en ser contemplats per Manel Bayo es transformen i muten. Canvien d'aparença, de sonoritat i de caràcter sense que se'n vegi alterada l'essència.

 

Metamorfosi d'edificis poc o gens identificables de Girona que es veuen alterats digitalment un cop han passat per la seva mà. Durant uns segons podem observar la vida a l'entorn de cada construcció, el moviment dels vehicles, el brogit del carrer i els vianants i com embolcallen l'edifici de la seva atmosfera quotidiana. La seva fixació per l'arquitectura i tot el que implica és comparable a la fascinació pels entorns urbans dels fotògrafs Eugène Atget i Berenice Abbott, que captivats per les textures i formes dels edificis subratllen i fan visible la quotidianitat, el caràcter de la ciutat viscuda, utilitzada pels seus habitants, que no veuen, enduts per la inèrcia, el que els envolta. De sobte, la música i els colors s'apropien d'aquesta realitat i la modifiquen enriquint-la de sons i textures, i esdevenen així construccions intrigants, estranyes, coloristes i lluminoses que contrasten amb la foscor de l'existència d'aquests indrets i de la gent que els habita.

 

Fent visible el que copsa l'artista, s'obre el debat i la reflexió entorn dels espais i els seus usos: de quina manera canvien la seva funció o els seus inquilins al llarg dels diferents processos de convivència. La pluralitat cultural, econòmica o religiosa porta a abandonar o conquerir nous escenaris, cosa que modifica la fisonomia de la ciutat i se subratlla la diferència entre el centre i els barris.

 

"Se puede vivir sin pensar", tal com diu el protagonista de Casa tomada de Julio Cortázar; podríem mirar cap a un altre costat o podríem no fer-ho.

 
 

Bussoga

Sant Jordi Desvalls, 2010

www.bussoga.com

 

Murals ceràmics urbans

Cartografia dels carrers de Girona amb icones que ens permeten ubicar el que hi podem trobar. Ja no cal agafar un mapa, ni mirar el mòbil per guiar-te pels carrers, només hem de buscar a les parets. Sis punts de la ciutat queden marcats per un mural de ceràmica en què les rajoles ens indiquen, a manera de xinxeta de Google Maps, on trobar elements que qualsevol turista cerca: el riu, els espectacles, el centre d'art, els parcs i els jardins o llocs on dinar o descansar.

 

No només han estat dissenyats per als que ens visiten. Com a habitants de la ciutat els seus carrers ens pertanyen, n'hem de fer ús i gaudir-los per sentir-los casa nostra. Decorar els murs com si fossin les parets de la llar és una manera d'apropiar-nos de la ciutat i de sentir-la més pròpia i viva. Utilitzar les rajoles, elements casolans per definició, és domesticar la ciutat.

 

El joc és anterior a la cultura, ens diu Huizinga a Homo Ludens; és intrínsec a nosaltres mateixos i més concretament als Bussoga. Els seus dissenys estan impregnats d'un caràcter juganer, entremaliat fins i tot, que ens porta a despertar el nostre jo més curiós. I és que la cultura no és res més que un joc que s'ha fet seriós. El mateix passa sovint amb l'art: l'hem fet seriós, encotillat, sense espai per al divertiment. Juguem, entrem a descobrir on estan col·locats els murals, què ens diuen, quins motius hi apareixen o quants n'hi pot haver. Deixem els formalismes, les convencions i acceptem el repte de tornar-nos menys seriosos. Si la cultura és un joc, vivim igual que juguem. Els artistes ens han posat les regles i, com passa en qualsevol joc (i també en l'art), tan sols ens queda decidir si hi volem participar i fins on volem aprofundir.

 
 

Mar Serinyà

Torroella de Montgrí, 1986

www.marserinya.com

 

Traçant amb el riu

En les seves obres, té un interès especial a experimentar i descobrir com es relacionen el cos, el traç i l'entorn. Per a ella en l'acte de traçar hi intervé tot el cos i, de la mateixa manera que una dansa hipnòtica, els moviments es van succeint al llarg del procés. Com un estat catatònic en què la ment calla i deixa fer al cos perquè actuï lliure deslligant-se i alliberant-se del que li diu el cap.

 

Ha jugat amb l'aigua dels rius de Girona per veure com el seu cos podia modelar els corrents en què el misticisme i els paisatges eteris hi són presents. És inevitable recordar les atmosferes de les fotografies sobre la ciutat nocturna de Brassaï, la boira, el riu i la natura dibuixen una ciutat que sembla adormida, aliena a l'agitació del dia a dia. En aquest cas, no veiem la ciutat tot i ser-hi, igual que en aquestes imatges ens sembla contemplar un lloc llunyà fora del nostre entorn més proper.

 

El fotògraf Sergi Gómez, sota les seves instruccions, capta el moment precís en què es produeix el traç, el moment exacte en què sorgeix el que busca l'artista. "De tots els mitjans d'expressió, la fotografia és l'únic que fixa l'instant precís. Juguem amb coses que desapareixen i que, un cop desaparegudes, és impossible reviure", com va escriure Henri Cartier-Bresson a Fotografiar del natural. Cada fotografia és un gran dibuix en què l'aigua crea línies efímeres que duren menys d'un instant. Línies que responen a la voluntat del cos de Serinyà i a l'atzar de la natura. Com ella mateixa diu, és "la comprensió del moment present, en què el cos i l'atzar de la natura s'harmonitzen per un instant". 

 

L'home enfront de la natura com Friedrich amb els seus paisatges, en el sentit de donar una resposta emocional davant la realitat, en la importància del moment efímer que dibuixa l'aigua o de la boira que s'apodera de l'aire, però en cap cas de la llum, de la vida i l'optimisme que manifesta Mar Serinyà traçant al riu de la mateixa manera que ho faria al seu estudi. Tot el cos participa de l'acció, deixant-se anar, entregant-se amb tot per traslladar-nos vitalitat, moviment i reflexió sobre l'espai en què es mou.

 
 

David Ymbernon

Igualada, 1972 

www.davidymbernon.com

 

El tractor carbassa del Blanc (l'avi d'en Siset)

David Ymbernon ens proposa un recorregut per la ciutat de Girona en què la conjunció entre passat i present es fa palesa. Quatre fotografies antigues li serveixen per inventar una història en què es difonen els conceptes de realitat i ficció per donar pas a la poesia i la bellesa dels records. Juga, naturalment, amb les casualitats, i tria imatges antigues de Girona que tenen ànima, que li transmeten aquella cosa especial que desencadenarà el conjunt de la història per ensenyar-nos el seu món i el de l'avi d'en Siset, que era el nostre no fa tant.

 

I és que Ymbernon sempre juga, sempre troba en les seves obres alguna cosa que et fa tornar a la infància, a la innocència, a descobrir. "Tot joc és un sistema de regles. El que dóna sentit a la regla és el desig de jugar". Com deia Roger Caillois a Les Jeux et les Hommes (Els jocs i els homes). Ell proposa les regles, estableix les bases i com a públic és inevitable acceptar-ho i entrar-hi perquè es recolza en aquelles icones que entendreixen, que remeten a l'època més feliç en què el món encara està per dibuixar. La imaginació, els contes, les joguines del nen que porta a dins fan aflorar el de l'espectador, que es trasllada al passat de la ciutat i al propi.

 

En el seu conte ens parla de la capacitat de volar que tenen la seva àvia i l'avi Blanc, de marxar d'on són i somiar desperts, de veure i viure la vida sense perdre el que fa que un nen sigui nen. Perquè com Edgar Allan Poe va escriure: "Els que somien de dia són conscients de moltes coses que s'escapen als que somien tan sols de nit". Deixant de banda el pensament adult i tornant a la realitat (és més real el pensament del nen que el nostre, si més no, menys condicionat, més net), podem recorre la ciutat pensant que d'històries com la de l'avi Blanc n'hi ha moltes altres; tan sols cal volar per trobar-les.

 

La poesia és l'element vertebrador d'aquest conte, les paraules, els sons i els objectes quotidians ens transportaran al món que David Ymbernon ha creat per a aquesta ocasió. Un espai que té tots els elements que li són propis com a artista, el color taronja, les joguines, la poesia visual, el pes i la importància de què es diu, els records i les melodies del passat.

 

 
 
 

Hotels

La conjunció entre ciutat, habitants, turisme i art contemporani és possible. En col·laboració amb l'Associació d'Hostaleria de Girona i Radial, quatre hotels de la ciutat acullen la peça d'un artista en les seves instal·lacions, tal com està assenyalat en el mapa.

 

App

Els diferents itineraris es poden seguir a través d'una app (Filtres Appart) disponible per a iOS i Android, en què trobareu diferents arxius corresponents a cada peça i tota la informació necessària per complementar les rutes.

Descarrega-la aquí