Del 31 de maig al 14 de juliol de 2013

Bòlit-StNicolau

Del 15 de juny al 14 de juliol de 2013

Nau Côclea

 
 

El Jo i l'Altre. Llar, Tomba i Muntanya

Acció i instal·lació

 

Pep Aymerich & Jordi Esteban

Jordi Esteban & Pep Aymerich

 

Darrerament estem molt actius a la recerca de noves maneres de viure i sobreviure. Voltant el laberint, de vegades cansats, d'altres excitats per la més petita troballa. A poc a poc algunes coses van prenent cos a la ment de moltes persones: la natura potser il·lusòria de la identitat individual i el fil que la lliga al reconeixement de l'entitat de l'altre, en la seva esfera potser només aparent.

Comencem també a adonar-nos de la importància de l'arquitectura de l'esperit en la construcció d'un món nou. Amb preocupació, però també amb il·lusió, sentim que rere l'amenaça d'una salvatge destrucció de les bases de la nostra vida social batega també l'esperança d'una oportunitat única de canviar les coses, i de fer-ho junts.

 

El Jo i l'Altre s'estén en el temps, de la primavera a l'estiu, i en l'espai, de la Capella de Sant Nicolau de Girona a la Nau Côclea de Camallera. El cicle mostra dos moments d'aquest desplegament de la pregunta per la identitat: a Llar, Tomba i Muntanya (Bòlit_StNicolau) els artistes investiguen els límits del jo conversant cos a cos. La conversa -sense paraules- pren la forma d'una acció repetitiva i ritual, amb cera d'abella fosa que en solidificar-se produeix un objecte que se situa al centre, entre la cripta i la cúpula. Més tard, a Paisatge Sagrat (Nau Côclea) la pregunta per la identitat s'eixampla per investigar quin ha de ser el lloc de la societat humana i de la cultura a l'ordre natural i a l'univers. I també possibles formes de viure el sagrat en la contemporaneïtat. La cera, la mel i les abelles porten el fil conductor i metafòric. Urpflanz (planta original), deia Goethe; escultura social, deia Joseph Beuys. Imatge d'un cosmos harmònic on cada peça se situa al punt que li és propi. Cada peça, és a dir, cada individu, cada grup humà, cada assentament urbà, cada animal, cada arbre i cada fulla. Ens és possible a nosaltres, comunitats occidentals del segle XXI, formar part d'un cosmos així? Impossible dir sí o no, però l'aspiració, aquí la teniu.

 

I finalment, al cor d'El Jo i l'Altre batega el desig, no tant de construir un objecte com de transformar l'entorn i, en fer-ho, transformar-se un mateix. Actuar sobre la matèria, un procediment que porta l'artista vers l'acte sobre ell mateix. Una vella pretensió, per cert, dels alquimistes.

 

Clara Garí. Comissària del projecte