"El Sol, El Magma"

Del 23 de setembre al 22 de desembre

Inauguració: divendres 23 de setembre a les 19 h

Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar i Bòlit_StNicolau

 
 

JORDI MITJÀ | Magma

Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar

 

Avalat per la seva trajectòria, Jordi Mitjà és una de les presències més sòlides del panorama artístic català, operant des d'un apropiacionisme redibuixat en termes de lògica arxivística. Dit d'una altra manera, la seva obra neix d'un procés ambivalent d'acumulació i desestimació de coneixements i materials diversos que, alhora, funcionen com a detonant de la formalització material de l'obra.

 

D'ençà de l'esclat de la crisi financera del 2008, la seva obra presenta un distanciament respecte al procés de postproducció, dominant en l'etapa inicial, per tal d'introduir diferents tècniques pròpies de l'ofici de la construcció; canvi que, més enllà de la conjuntura, obeeix a la necessitat d'abordar de manera directa, sense artificis ni intermediaris, allò que tracta des que va començar en això de (comprendre el món a través de) l'art: l'atenció a tot aquell material descartat. La tematització d'aquesta reflexió presenta un punt àlgid a Magma, una instal·lació que neix d'allò que germina quan hom es formula una pregunta disposat a desenvolupar-la fins a les darreres conseqüències, ens incomodin o no: què vol dir recuperar els materials d'un lloc?

 

A través de la dualitat pròpia en la pràctica artística de Mitjà, Magma és alhora procés i resultat. És el fruit d'una investigació minuciosa, de caràcter pròxim al treball de camp dels antropòlegs, per mitjà de la qual busca posar en relació diferents materials que hom ha descartat, a partir de la consciència que aquests formen part del nostre patrimoni contextual, però també busca reflexionar entorn del seu paper com a artista que centra la seva pràctica en els materials (invisibles) en un moment en què aquests ja no són treballats - en el sentit tradicional del terme - sinó repensats i representats. És, per tant, la voluntat d'entendre('ns) a través d'allò material.

 

En darrera instància, Magma és una interpel·lació directa a l'espectador, un qüestionament a l'ordre (artístic) establert: a partir d'un atac directe al mateix exercici expositiu, l'artista despulla les parets de la seva habitual funció de suport expositiu al dipositar les escultures en el propi terra de la sala. Així, les escultures semblen emergir directament del terra que ens sosté, intervingut artísticament seguint els paràmetres de l'estètica povera que regeixen una instal·lació que, així com la vida mateixa, anirà mutant durant el període expositiu. D'aquesta manera, Jordi Mitjà ens obliga a transitar -literalment- la dimensió del descartat, desafiant els codis aprehesos de la mirada -també presents en la contemplació de l'art contemporani- en forçar l'espectador a prendre una decisió -o, com a mínim, incita a la reflexió- entorn del que, com a espectadors, decidim que és mereixedor de la nostra atenció. Aquesta vegada, però, des de la consciència de que diu tant de nosaltres el que escollim, com el que descartem.

 

Durant el període de l'exposició, que comprèn del 23 de setembre al 22 de desembre, la Cripta de Sant Nicolau acollirà una microexposició de Crani, el projecte editorial que Jordi Mitjà coordina, junt amb Jesús Novillo i Carolina Trèbol.

 

Jordi Mitjà va néixer a Figueres el 1970. Actualment viu i treballa entre Lladó i Banyoles. Ha estudiat pintura a l'Escola d'Art d'Olot (1989-94) i escenografia a l'Institut del Teatre de Barcelona (1994-96). Des d'aleshores, ha presentat els seus projectes en nombroses exposicions, individuals i col·lectives, arreu de l'Estat espanyol però també a les ciutats de Sao Paulo i Mèxic, on ha realitzat diverses residències artístiques. A més, també és conegut pel seu compromís amb l'edició i la voluntat de fer pedagogia a través de la pràctica artística contemporània, tal i com va posar de manifest a "Picar la porta, entrar i sortir", projecte que va comissariar pel Bòlit Mentor 2015 o, més recentment, al llibre d'artista Pells en Suspensió (2016) en què proposa una retrospectiva interessada a través de diferents obres prèviament realitzades en les quals, d'una manera o altra, tematitza la desaparició de les imatges analògiques. El llibre, una coedició del Bòlit. Centre d'Art Contemporani. Girona, el Consorci Xarxa Transversal, l'Editorial Llibres del Segle i l'INSPAI, el Centre de la Imatge de la Diputació de Girona,  inclou descripcions del seu procés de treball, acompanyades per diversos textos de creació a càrrec del crític d'art Eudald Camps.

 

www.jordimitja.com

Entrevista

 
 

PETRA FERIANCOVÁ | Systems, Individuals and Measuring Tools

Bòlit_StNicolau

 

Sent aquesta la primera vegada que exposa de manera individual a l'Estat espanyol, a Systems, individuals and measuring tools Petra Feriancová busca fer-nos partícips de la seva peculiar manera de comprendre l'art i, en conseqüència, de comprendre el món.

 

A partir de la conjunció de l'arxiu amb el procés de postproducció, la seva pràctica artística pivota entorn d'allò material que (ens) sobreviu. A partir d'una presentació horitzontal, no jerarquitzada, en què  les peces finals són tractades amb la mateixa importància que les del procés documental, les obres de Petra Feriancová no són sinó objectes-testimonis d'un passat immediat que, un cop rehabilitats i alliberats de tota màcula d'obsolescència o inutilitat, es presenten ara desemmascarats en la seva condició de relíquia, l'única funció dels quals no és altra que la de la supervivència. A partir d'aquí, d'aquesta resignificació del que és propi, Feriancová aborda un dels grans dilemes de l'Home, com a individu però també com a espècie: la ja mai més problemàtica relació entre el jo i l'altre, entre l'únic i el múltiple. O el que és el mateix: la relació entre els individus i el sistema.

 

A Systems, individuals and measuring tools -la instal·lació site-specific nascuda de la trobada física entre Petra Feriancová i la Capella de Sant Nicolau- l'artista porta aquest exercici de síntesi i reorganització del món que defineix la seva pràctica artística un pas més enllà introduint-hi un altre (vell) factor: el de l'art com a mesura de la vida. Totes i cada una de les peces contingudes en la Capella funcionen o bé com una eina de mesura o bé com un eix temporal. Sovint, en consonància amb el desafiament de les polaritats que li és propi, cada obra conté en si mateixa aquesta doble funció. A aquesta primera lectura, que funciona de manera completament autònoma, se n'hi suma una altra nascuda del resultat de posar en relació una obra concreta tant amb el conjunt que l'acompanya com amb el mateix edifici, la tradicional assimilació a l'ordre celeste que inspira el tema de la peça central de l'obra: el sistema solar. D'aquesta manera, Feriancová aconsegueix, una vegada més, fer evident la relació ambivalent entre l'individu i el conjunt - homogeni o heterogeni - en demostrar que, sovint, tota aquella entitat presumptament individual també presenta una estructura interna pròpia; que, majoritàriament, el sentit de la dita entitat individual es veu enriquit, o complementat, en ser posat en (correcta) relació amb la resta de l'estructura, tal com demostra la presència d'una roseta que només es dibuixa en ser observada des de l'angle adequat. O que, en tot cas, els límits entre el jo i l'altre, el present i el passat o l'individu o el conjunt, mai es presenten com a entitats separades, tal com ens recorda la inscripció de diferents monedes de col·leccionista en una vella soca, la datació de les quals ens revela l'autèntica edat de l'arbre.

 

Petra Feriancová neix a Bratislava el 1977, on viu i treballa. El 2010 va guanyar l'Oskar Cepan Prize per joves artistes visuals organitzat per la FCS Foundation for a Civil Society. Ha fet exposicions individuals al Museum MAN, (Nuoro, 2016), la Fondazione Morra Greco, (Nàpols, 2014), ISCP, International studio & curatorial program (Nova York, 2011), House of Arts Brno (2012), Slovak National Gallery (Bratislava, 2011), Moravian Gallery (Brno, 2008). La seva obra també s'ha pogut veure en diferents exposicions col·lectives. Al BWA (Wroclaw, 2011), al Sztuki Museum Łódź,(2011), al Vienna Secession (Viena, 2010) o al Museum of Modern Art of Saint-Etienne (2008), entre d'altres. El 2013 Petra Feriancová  va representar les repúbliques Txeca i Eslovaca a la 55ena Biennal de Venècia amb el projecte "Still the Same Place".

 

www.petraferiancova.com

Entrevista

 

*Textos de Saray Espinosa