Bòlit

Tlön, Uqbar, Orbis Tertius és un conte de Jorge Luis Borges (1899-1986) que s'inclou en el llibre Antologia de la literatura fantàstica publicat el 1940. Una història fictícia basada en el descobriment singular d'un país inexistent i inaccessible per situar-se en una dimensió paral·lela. Un lloc on el caràcter fantàstic i la seva condició metafísica suggereix un exercici que especula sobre els límits del coneixement, la comprensió i la creença.  

"El món serà Tlön", com a aforisme del conte de Borges i com a títol d'una exposició d'art contemporani, més enllà de la seva trama argumental té a veure amb les relacions emocionals que s'estableixen entre entitats humanes i no humanes i els seus entorns tractats des d'àmbits tan diversos com l'alquímia, la psicologia, la mística, la literatura o les realitats paral·leles. Conceptes que en certa manera estan presents a l'hora d'abordar la naturalesa flexible d'algunes pràctiques artístiques mitjançant diferents patrons culturals codificats en actes, llenguatges i processos socials i narratius. 

L'escriptor argentí descriu i especula sobre la història d'un planeta desconegut amb les seves arquitectures, la paüra de les seves mitologies, la remor de les seves llengües, les seves mars, ocells i peixos, la seva àlgebra o la seva metafísica fent èmfasi en la idea de la ficció literària, la fantasia literària i la fantasia metaliterària. Una mena d'il·lusió còsmica que ens permet explorar la possibilitat de pensar i viatjar de forma diferent cap al poder afectiu del desconegut mitjançant dues possibles lectures: d'una banda, a través de l'activació performàtica del llenguatge i la influència que exerceix sobre els pensaments, ja siguin possibles o no; de l'altra, una anàlisi sobre els límits dels mons fantàstics alliberats de la fiabilitat del que és segur i veritable, al marge de les seves múltiples irregularitats i impediments lògics. Una cosa que Borges a aquest objecte d'univers fictici tracta de reemplaçar i metamorfosar per complet en el nostre món.     

"El món serà Tlön" s'activa a partir d'una exposició col·lectiva centrada en la idea d'ordre còsmic, i en l'anàlisi entre el sagrat i el profà, per incidir en les relacions i analogies entre les ciències, la màgia i el poder. Es tracta d'un plantejament proper a situacions i moments a mig camí entre l'experiència física i el valor narratiu que, mitjançant un discurs flexible -amb tints paròdics i no exempts d'humor-, destil·la una actitud de confiança màxima davant l'esforç per desxifrar aspectes com la qualitat sobrenatural, la fantasia, la simbologia, la ciència-ficció o l'enigma.  

De la mateixa manera que en Borges sovint en els seus relats trobem la seva obsessió pels miralls -no com a reflexos de la realitat, sinó com una multiplicació de la mateixa ad infinitum-, l'exposició ens permet endinsar-nos en realitats inexistents, mons il·lusoris, regions imaginàries o conquestes inútils. Per això, l'exposició suposa un diàleg creuat entre vuit artistes de diverses generacions i procedències que, tot i treballar amb diferents registres (dibuix, vídeo, instal·lació o fotografia, performance), comparteixen complicitats i interessos comuns: la barreja de realitat i ficció, la construcció de mons suprems i l'especulació sobre la interpretació del nostre entorn proper. Una aproximació a l'gest de la poètica de la literatura i la prefiguració del relat proper al de Borges, per tal d'explorar noves possibilitats de fugida i de reinvenció del normatiu.       

En aquest sentit, i a través d'una òptica oberta i flexible, "El món serà Tlön" reuneix una sèrie de treballs que, partint d'una narrativa fragmentada, indaguen i exploren en les possibilitats de resignificació dels mons paral·lels a través de diferents pràctiques artístiques i camps d'interès: els paisatges incorporats a la tecnologia dels videojocs de Serafín Álvarez; la narrativa radical i les relacions interpersonals a mig camí dels conjurs comunitaris de Claudia Pagès; les noves materialitats descontextualitzades des de l'àmbit industrial, científic i tècnic de Ricardo Trigo; la flexibilitat narrativa a través de múltiples estructures i perspectives espaciotemporals, els límits dels mons humans i el poder de les realitats paral·leles d'Ana Garcia-Pineda; les reflexions sobre allò que entenem com a humà a través de l'objectualitat que ens envolta i que afecta la construcció de la nostra identitat de Lúa Coderch; els relats entre real i ficció d'Alicia Kopf; el concepte de distància, o el que Aleix Plademunt intenta definir mesurant certes distàncies físiques, temporals i emocionals; finalment, el treball erràtic sobre els límits del que és veraç i la càrrega simbòlica entre el sensorial i mental que ens ofereix Rosell Meseguer.  

En definitiva, "El món serà Tlön" convida a una contradicció entre ingenuïtat i perversió, i construeix una petita història fantàstica que situa, de manera crítica, aspectes descreguts sobre la mística, el ritual, l'anhel i el sentit de la vida des d'una relació activa, performativa i narrativa entre lloc i individu i les possibilitats significatives del propi llenguatge, des d'un context capaç de crear llocs on les coses que avui poden semblar ficció, demà poden arribar a ser veritat.     

Visita comentada virtual

Entrevista al comissari