"Corrent continu. Lectures de paisatges"

Artistes: Jorge Fuembuena, Alicia Kopf, Jennis Li Cheng Tien, Jordi Morell, Tomás Pizá, Aleix Plademunt, Andrés Senra i Esteve Subirah

Comissaris: Carme Sais, Tomeu Simonet i Nadège You

Del 6 de juny al 31 d'agost

Inauguració: divendres 6 de juny a les 19h

Bòlit_StNicolau

 
 

Jorge Fuembuena (Saragossa, 1979)

Zone à défendre (Sèrie Wood Stories)

www.jorgefuembuena.com

 

Jorge Fuembuena explora, a través de la fotografia, el fràgil límit que separa un individu de l'altre, i investiga les relacions entre l'home i el seu entorn. Segons l'artista, l'actual situació de col·lapse global del capitalisme financer apunta cap a un canvi de paradigma en molts aspectes, no només a un nivell macroeconòmic sinó també micropolític, i vital. Aquest projecte se serveix del model documental per explorar una pràctica de l'experimentació social a Europa i representa una anàlisi del paisatge com un indicador social. Presenta estils de vida alternatius en comunitats autosuficients anomenades re-wilding, que en alguns casos protegeixen el territori que ha de sofrir transformacions per futures construccions.

 

Existeix la reflexió de com un context específic crea, imposa o construeix un valor simbòlic. El projecte pren la forma d'assaig fotogràfic, explora el concepte de fugida i investiga el territori com a lloc del comú i espai de diàleg, però també com a lloc de confrontació. Aquesta perspectiva estètica n'implica una altra de més profunda, de dimensió ètica i antropològica, relacionada amb la possibilitat mateixa de la llibertat humana al món actual.


La fotografia no neix com un espai estètic sinó com un discurs tràgic, el del temps i la mort.

 

Actualment és becari artista de la Casa de Velázquez (Académie de France a Madrid). Viu i treballa entre Madrid i Nantes (França). 

 
 

Alicia Kopf (Girona, 1982)

Anticantàrtic, Panorama (After Henry Courtney Selous, 1835)

www.aliciakopf.net

 

Alicia Kopf és una artista pluridisciplinària que combina el vídeo, l'escriptura i el dibuix. Els seus primers treballs disseccionaven territoris quotidians i la seva obra actual busca horitzons llunyans. Des de fa un temps desenvolupa l'obra Articantàrtic que té com a nucli central la peça Sea Sounds Under The Floor i que preveu culminar en forma de llibre on mostrarà la part més literària del projecte. L'obra s'inspira en el mapa que H. C. Selous va fer sobre el viatge circular de l'expedició de John Ross al pol nord (1829-1833). D'una manera narrativa aquest mapa presenta algunes de les peripècies d'aquesta expedició. Els textos i alguns detalls originals del mapa han estat substituïts per l'artista pels "llocs" del seu propi imaginari, i ha convertit el mapa decimonònic en una psicogeografia. Una geografia sobre les conquestes interiors.

 

Kopf treballa apropiant-se documents i reelaborant-los en un relat en primera persona sobre la resistència i la idea de conquesta. Li interessa la voluntat heroica de l'ésser en relació amb el desig, a vegades irreprimible, de dur a terme una investigació que aporta nous coneixements i experiències. L'artista busca descriure una metàfora sobre l'experiència creativa que l'apassiona, malgrat les dificultats que comporta.

 

És professora del Grau de Comunicació de la UOC, llicenciada en Belles Arts, graduada en Teoria Literària i Literatura Comparada i diplomada en Estudis Avançats.

 

Entrevista a Alicia Kopf

 
 

Jennis Li Cheng Tien (Taiwan, 1983)

Counterforce

jennislichengtien.de


Les obres de Jennis Li Cheng Tien inclouen des d'instal·lacions site-specific fins a objectes, que aspiren a ser artísticament atractius, i fan especial èmfasi en el factor de participació i col·laboració de la gent. Està especialment interessada en com les seves obres poden adoptar una forma diferent i dotar-se d'una capa addicional de rellevància i sentit en un lloc específic. Counterforce és resultat d'una investigació sobre la idea original del "schrebergarten" (hort urbà) i el Dr. Schreber, l'home que va idear els aparells de gimnàs contemporani i va experimentar amb els seus fills per recolzar la seva teoria sobre l'energia excessiva dels nens i la seva necessitat de ser lliures. Schreber va renunciar a aquest mètode després d'adonar-se que els nens podrien jugar sanament en els jardins que estan lluny de la ciutat, i en contacte amb la naturalesa. El treball de Li Cheng es va convertir en una mena de peça escultòrica, un parc infantil muntat a partir de diversos aparells de gimnàs modificats, els quals sustentaven, a la part superior, una petita casa a manera de bressol. L'obra final és una síntesi de la recerca intel·lectual i l'emoció personal.

 

Diplomada en Disseny de Medis Interactius a Singapur, el 2008 es traslladà a Alemanya, on estudià un màster en belles arts, i s'especialitzà en art públic i noves estratègies artístiques. Viu i treballa a Berlín.

 

Entrevista a Jennis Li 

 
 

Jordi Morell (Salt, 1975)

Ludwisghafen #1

www.jordimorell.net

 

La proposta que ha realitzat Jordi Morell per a "Corrent continu" és una combinació de dues fotografies i un text que formen part d'una mateixa sèrie: Mentre miro el territori, penso en bombes. En aquest treball posa en tensió emocions de la seva pròpia experiència i discursos que fan referència al territori, i la fotografia com a registre d'aquest darrer. En el fons, el que actualment preocupa l'artista és la impossibilitat de representar i d'entendre, i per això manifesta que no pot deixar de pensar en allò que amaga el territori pel qual transita. Pensa també en la forma en la qual el públic veu la imatge i la interpreta després de llegir el text que l'acompanya.

El "forat" i els espais urbans desolats són dos recursos habituals en l'obra de Jordi Morell. El "forat" representa un estat de canvi, entre quelcom que va ser en un lloc i quelcom que esdevindrà en aquest punt. És una metàfora del món contemporani en què la seguretat i l'estabilitat són una il·lusió que fàcilment pot ser trencada. Complementàriament, els espais anònims i desolats són llocs que representen la mutabilitat del territori i la inestabilitat del destí humà.

 

La seva obra és de natura urbana, poètica i subtil alhora. L'artista utilitza el paisatge i la metàfora per parlar de temes polítics, socials, científics o estètics que li interessen.

 

Jordi Morell és professor de pintura de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de  Barcelona, llicenciat en Belles arts i diplomat en Estudis Avançats. Viu i treballa entre Barcelona i Darmstadt (Alemanya). 

 

Entrevista a Jordi Morell

 
 

Tomás Pizá (Palma de Mallorca, 1983)

Cuadernos de viaje

 

Tomás Pizá presenta en aquesta exposició Cuadernos de viaje. Les peces són el resultat d'un viatge realitzat a principis de 2014, en el qual ha reconstruït la ruta que va portar l'escriptor William Beckford d'Anglaterra a Itàlia en el seu grand tour de 1780. Aquest viatge ha estat possible gràcies a la beca Archie Gittes del Círculo de Bellas Artes de Palma de Mallorca rebuda per l'artista. La idea central del projecte fou la recopilació d'informació gràfica sobre els llocs que visità, per tal d'enfrontar les imatges producte del turisme de masses amb imatges producte del turisme sentimental, com és el quadern de viatge. L'objectiu que es vol aconseguir a través d'aquest viatge és el d'estudiar la dicotomia entre el turisme sentimental i el turisme de masses enfrontant aquests dos conceptes i la iconografia fruit de tots dos, les seves conseqüències en el paisatge i els estereotips que es creen entorn del turisme. El projecte inclou recerca, recopilació de dibuixos i posterior realització de pintures. En aquesta exposició, presenta una obra produïda expressament, formada per un dispositiu en què ens mostra els dos quaderns resultat d'aquest grand tour particular.

 

Tomás Pizá és arquitecte i llicenciat en Belles Arts. Viu i treballa a Palma de Mallorca.

 

Entrevista a Tomás Pizá

 
 

Aleix Plademunt (Hostalric, 1980)

Antenes de telefonia mòbil i wireless de la companyia AT&T i Nextel. California, EEUU

www.aleixplademunt.com

 

Aleix Plademunt presenta en aquesta ocasió una fotografia d'una sèrie que forma part del projecte "Mateix lloc, mateixa hora", realitzat conjuntament amb C. Marqués i B. Bagunyà el 2011, i que té com a punt d'anàlisi i treball el concepte de la distància tecnològica. Les imatges pretenen mostrar espais i algunes de les eines virtuals que utilitzem per comunicar-nos, però de les quals no sabem res més que la seva pròpia utilitat, que formen part del nostre entorn i paisatge proper i de les quals sovint desconeixem la presència.

 

Entre els seus treballs cal destacar "Espectadors", "DubaiLand", "Tot", "Small Dreams" i el projecte "Almost there" amb el qual ha editat el seu primer llibre de fotografia, tots ells treballs que configuren sèries i que tenen el paisatge com a denominador comú. A Plademunt li interessa el paisatge com a element que il·lustra la societat contemporània i algunes problemàtiques globals. Reflexiona sobre les actituds i els comportaments socials, analitza la inconformitat i la conformitat que es produeix davant situacions d'abús de poder i mostra perplexitat davant situacions que genera la societat de consum. Altrament, combina fotografies en seqüències narratives que teixeixen un microcosmos d'imatges relacionades per generar significats complexos.

 

Llicenciat en Fotografia, és un dels fundadors de Ca l'Isidret edicions, una editorial especialitzada en fotografia artística. Viu i treballa a Barcelona. Està representat per les galeries Olivier Waltman de Paris i Tagomago de Barcelona. 

 

Entrevista a Aleix Plademunt

 
 

Andrés Senra (Brasil, 1968)

Alter Christiania

www.andressenra.com

 

Andrés Senra és un artista visual que treballa amb els processos de construcció de la identitat a la ciutat contemporània. Alter Christiania és una obra que reflexiona sobre l'autogestió, el procomú, les possibilitats i els límits de la utopia a través de l'experiència i el testimoniatge dels habitants de Christiania, un espai ocupat des de 1973 en el cor de Copenhaguen amb la intenció de materialitzar una ciutat completament autogestionada al marge de l'Estat. L'obra es presenta com un retrat a través del vídeo de les persones, els paisatges, l'arquitectura i els llocs d'oci de Christiania, i estableix nexes amb la història de la literatura utòpica, la pintura, l'arquitectura, el territori, la cartografia i l'urbanisme de les ciutats ideals. Alter Christiania forma part del projecte "Kommune", que l'artista va desenvolupar gràcies a una residència artística a Christiania. "Kommune" va ser presentat a Matadero Madrid.

 

Andrés Senra estudià fotografia, edició i postproducció de vídeo, així com dibuix i pintura artística, i un postgrau d'història de l'art. En aquests moments, gaudeix d'una beca de residència artística d'investigació al MNCARS. Viu i treballa a Madrid.

 

Entrevista a Andrés Senra

 
 

Esteve Subirah (Ullà, 1975)

Perdre les formes

www.estevesubirah.com

 

Esteve Subirah treballa amb fotografies, textos, instal·lacions, en què sovint són presents materials trobats o reaprofitats a partir d'una nova significació. Les seves fotografies capten imatges anecdòtiques que desperten la curiositat de l'espectador. Qui indaga en les imatges troba un missatge crític creat per l'autor que busca fer-lo participar despertant la seva memòria. A través de la imatge i la reelaboració de missatges, Subirah reflexiona sobre la capacitat narrativa i simbòlica de la imatge.

 

En aquesta exposició presenta els treballs Forma 17A, Forma 17B i Forma 18 del projecte "Perdre les formes". Forma 17A i 17B plantegen una reflexió sobre el paisatge a partir de 24 fotografies d'agències de premsa que mostren escenes de l'ocupació franquista i del pas dels exiliats per la frontera francoespanyola el 1939 (amb l'excepció de la número 24). L'artista desvincula els llocs i les seves formes de les connotacions del concepte de "paisatge". La proposta ens remet a l'anàlisi de la fisicitat d'uns espais que han esdevingut llocs de memòria o que han quedat oblidats. En contrast, un llibret posa en relació els textos que acompanyaven les fotografies amb imatges o marques dels llocs sense les escenes, i es produeix un desdoblament que relaciona imatge, paraula i lloc. A Forma 17B per l'absència de localitzacions planteja un joc d'interpretacions. A Forma 18 les paraules esdevenen banderes possibles que conviden a una lectura en bucle.

 

Entrevista a Esteve Subirah