Talent Latent, organitzada pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació a través de la Direcció General de Cooperació Cultural, està emmarcada dins del projecte de "Cultura en Gira". La itinerància recull l'obra de quinze artistes amb carreres incipients provinents d'onze països d'Europa, Amèrica i Àsia, seleccionats entre més de cent projectes, prèvia proposta de professionals de tot el món en contacte habitual amb autors en la fase inicial de la seva trajectòria.

 

Talent Latent ja es va poder veure al festival SCAN'08, Manifestació Fotogràfica, organitzat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i que va tenir lloc a Tarragona del 14 al 20 d'abril de 2008. Prenent com a base aquesta exposició, la Direcció General de Cooperació Cultural ha fet una adaptació per promoure la seva itinerància, la qual es fa amb la col·laboració dels ajuntaments de Sabadell, El Prat de Llobregat, Girona, Olot, Vilanova i la Geltrú, Terrassa i Ripollet.

 

Cadascun d'aquests municipis acollirà una part de les obres que formen Talent Latent. En el cas de Girona, hi seran presents les obres de Nico Baumgarten, Yann Gross, Fiona Hackett, Aleix Plademunt, Tehnnica Schweiz i Ali Taptik.

 

Donat el caràcter testimonial de la fotografia, l'exhibició aporta noves reflexions sobre l'època en què vivim i reflexiona sobre el paper que juga la imatge en la configuració de la societat, considerant la fotografia com a mitjà de comunicació i com a llenguatge expressiu actiu i plural.

 

Entrevistes als comissaris

Marta Dahó

Álvaro de los Ángeles

Tanit Plana

 

Més informació a http://cultura2.gencat.cat/scan/

 

NICO BAUMGARTEN, Bloqueig al G8.

 

NICO BAUMGARTEN (Alemanya, 1981)

Bloqueig al G8, 20 Fotografies Blanc i negre

40x60 cm

2007-2008

BLOQUEIG AL G8. El juny del 2007, la cimera del G8 es va celebrar a Heiligendamm, Alemanya, reunint els líders mundials dels països més poderosos. En aquesta ocasió, un impressionant dispositiu policial i militar intentava controlar els més de 80.000 manifestants. Un cop passats els conflictes violents entre els manifestants i la policia ocorreguts el primer dia, el moviment de protesta va evitar entrar en una espiral de violència, tal i com va succeir a Gènova el 2001.

Aquest projecte documenta els dos dies durant els quals més de 13.000 persones van aconseguir bloquejar tots els accessos terrestres a la cimera, actuant sempre de forma totalment pacífica. La principal fita d'aquesta acció continuada va ser aconseguir una major atenció mediàtica per a la protesta que aturava la reunió que no pas per a la pròpia reunió dels vuit dirigents més influents del planeta, incitant així una reflexió crítica i nova: els moviments antiglobalització no poden ser considerats un sinònim de violència. En la selecció d'imatges que aquí es presenten, totes elles d'una acurada realització, destaquen aquests aspectes antagònics. D'una banda, les desbordants mesures de seguretat visibles en l'àmplia zona aïllada i l'aspecte paramilitar dels grups antidisturbis. De l'altra, l'acampada dels milers de manifestants, que van mostrar una actitud de resitència crítica enfocada especialment a desmuntar la retòrica que acompanya les cimeres del G8.

 

YANN GROSS, Horizonville

 

YANN GROSS (Suïssa, 1981)

Horizonville, 18 fotografíes color

Mides diverses

2005

HORIZONVILLE és un poble de Suïssa. De camí cap a la zona més turística del país, tot i estar situat a prop d'una de les vies més concorregudes, és un indret desconegut. No és la Suïssa dels tòpics, mirat de prop, agafats de la mà de Yann Gross, es converteix en una metàfora, exhaustiva i contundent, del que representa la colonització cultural i, especialment, la colonització americana. //// Horizonville és un poble que ha adoptat, en la seva totalitat, l'estètica i els valors del somni americà. Amb Horizonville, la suplantació total, a nivell col·lectiu, de la pròpia identitat per una altra de llunyana i aliena, es converteix en la prova definitiva de com els models i valors de la felicitat són intercanviables, exportables, efímers i, fins i tot, un producte de mercat.

Més informació a www.yanngross.com i a www.pocproject.com

 

FIONA HACKETT, Extraterritorial Spaces

 

FIONA HACKETT (Irlanda, 1964)

Extraterritorial Spaces, 11 fotografíes color

52x66cm

2006-2007

EXTRATERRITORIAL SPACES. "Extraterritorial" és el terme emprat per descriure l'estatus de què gaudeixen les missions diplomàtiques sota les lleis internacionals. El terme significa que l'ambaixada és considerada part del territori del país que representa i no pas del país on es troba i, per tant, està exempt de les lleis locals. El país que acull l'ambaixada no pot entrar a l'ambaixada sense per,ís i aquesta, com a tal, és part de l'altre país, en aquest cas Irlanda. En el context d'aquests espais extraterritorials, les imatges exploren la forma en què la cultura influencia i canvia l'espai. Aquests espais interiors es converteixen en metàfores per a les relacions socials i culturals - la interrelació entre la cultura del país d'acollida i la del país representat i la interrelació entre diferents països d'arreu del món-. En aquests espais de cultura és possible considerar la geopolítica dels límits i les fronteres, el desenvolupamnet de la globalització, la manera en què les cultures defineixen i marqun la identitat i, al capdavall, com donem sentit i vivim en aquest món.

 

Més informació a www.fionahackettphoto.com

 

ALEIX PLADEMUNT, Cult

 

ALEIX PLADEMUNT (Girona, 1980)

Cult, 10 fotografíes color

125x140 cm

2008

Intervenir mirant. El sistema fotogràfic de l'Aleix Plademunt consisteix a intervenir l'espai. posant-hi cadires, embolicant cotxes o tapant cartells. Altres vegades fent la intervenció més subtil: mirant-lo (i, per tant, seleccionant, delimitant, igualant).//// El projecte Cult sorgeix de la fascinació per entendre els nostres estranys i complexos hàbits en relació al culte, apropant-se als espais i als mecanismes que l'articulen. La fascinació i la necessitat de rendir culte i tribut a les coses és universal i transcultural. Aquest impuls globalitzat ens permet poder unificar cultures i països tant distants com Egipte, Mèxic, la Xina i Turquia.

Ens agrada visitar els llocs que la gent visita, ens agrada fotografiar-nos on la gent es fotografia, ens agrada parlar del que la gent parla, ens agrada identificar-nos amb el que la gent s'identifica. Som devots de persones, de déus, de ciutats, de muntayes, de cases, de nacions, de banderes, de la història, del futbol, de la música, de la feina, de l'amor.////El treball reflexiona sobre tots aquests hàbits i espais amb la fina ironia que li dóna la distància.

Més informació a http://www.aleixplademunt.com/

 

TECNICA SCHWEIZ, Identikit Photographs

 

TECNICA SCHWEIZ : Gergely László (Budapest, 1979) & Péter Rákosi (Budapest, 1971)

Identikit Photographs, 22 fotografies i dibuixos

40x50cm

2006

IDENTIKIT PHOTOGRAPHS. Els retrats robot es dibuixen seguint el testimoni d'un crim. Es realitzen a petició de l'inspector de policia a fi d'ajudar a trobar el delinqüent. Els dibuixos estan fets per experts (artistes policies) a mà o amb l'ajuda de software, i es basen generalment en les descripcions de diversos testimonis oculars. No intenten retratar el delinqüent, sinó emfatitzar les característiques especials del seu cos o del seu rostre. La idea no és trobar un únic delinqüent, sinó augnmentar la cerca amés persones que puguin concordar amb la descripció, entre les quals es podria trobar el sospitós.////

Vam buscar al Zsaru, la revista de la policia hongaresa on es van publicar tots els retrats robot dels darrers 5 anys, d'entre els quals vam fer una selecció. Per a cada retrat vam buscra un model que pogués tenir unes característiques similars a les de la persona dibuixada. Els vam fotografiar amb una càmera de gran format.

 

 

ALI TAPTIK, Kaza Ve Kader

 

ALI TAPTIK (Istanbul, 1983)

Kaza Ve Kader, 24 fotografies color

60x60 cm

Work in progress (des de 2004)

La sèrie de fotografies Kaza Ve Kader ("Accident i destí") és un extens treball fotogràfic en procès, iniciat el 2004, l'èxit principal del qual és dibuixar un mapa d'allò públic a través d'escenes autobiogràfiques. Ni el que se sitúa en allò extern fa recurs a excessos de tipisme cultural de la ciutat d'Istanbul ni les imatges personal ho ensenyen tot al primer cop d'ull. En mirar-les, acabem familiaritzant-nos amb el context de la capital turca i creiem entendre, per reflex, alguna cosa més que la vida dels habitants d'Istanbul, amb els seus canvis socials i culturals en ple desenvolupament. Però l'interès es manté gràcies a l'ús d'una tècnica d'oferiment/ocultació que posa en pràctica la màxima que l'obra artística, com a resultat, és tant finestra d'allò exterior i capa a l'exterior com mirall cap a un mateix.////

Queden equiparats amb el seu títol genèric dos conceptes com "accident" i "destí", amb els quals Ali Taptik està contraposant, novament, aquella recerca constant entre oposats. Entre allò exterior i allò interior, allò individual i allò col·lectiu, el mirall i la finestra....Però que, d'altra banda, actuen com a causa i conseqüència. Si bè un accident és un esdeveniment deutor de l'atzar, també és un avatar del destí, sempre que entenguem aquest com allò que, irremeiablement, succeirà. Anant una mica més enllà, podem interpretar l'accident com la correlació d'una acció feta pels humans en el seu món, mentre que el destí sembla ser el camp d'acció exclusiu dels déus (encara que no sabríem dir qui són ni on se sitúen).

Més informació a www.alitaptik.com