En diverses entrevistes fetes a Dora Garcia, he llegit que afirma que es considera una aficionada davant de la psicoanàlisi. Que la llegeix com si fos ficció i que ho fa per gaudi, tot i estar en la base de molts dels seus treballs artístics. Aquest rebuig de la consideració d'experta, la celebro i me l'apropio. Em tranquil·litza a l'hora d'enfrontar-me a aquest repte. Ara només espero divertir-me i que vosaltres també ho feu.
Notes al marge
Segons l'auditor Clarke Hayden, personatge secundari de la sèrie The Good Wife, la informació important en la documentació contractual, la trobarem en les notes al peu. En el meu cas, per evitar qualsevol vincle amb LA VERITAT, seran notes al marge: un recull de reflexions intermitents i sense continuïtat.
Benvinguts a la plaça!
Una plaça amb una construcció al bell mig. Una construcció resistent però de contorns arrodonits i colors llampants amb un forat, una passarel·la de cordes, una torre i un tobogan, tot plegat dipositat sobre un terra tou de forma gairebé circular que cobreix una superfície aproximada de vuit per vuit metres. Fibra, plàstic i alumini. Grocs, blaus i violetes per a nenes i nens a partir d'un any. Un espai de joc que convida a la comèdia i al drama. La rialla, el crit i el plor, però, poden convertir l'espai amable en una molèstia. Res és del gust de tots. La finalitat? Potser evitar l'ocupació indiscriminada de taules i cadires dels restaurant-bar-cafeteria de la plaça, i reduir-ne el nombre a vuit taules i trenta-dues cadires, buscant un cert equilibri d'ús. Qui pren les decisions i per quina raó? Algú ho ha de fer, i en principi millor algú que no tingui altre interès que no sigui la millora de l'espai públic entès com a bé comú dels veïns, és a dir, dels que hi viuen i hi conviuen i paguen els impostos -pensen ells, els veïns és clar.
Benvinguts a la plaça! va començar a aquesta plaça, la del Pou Rodó on estan ubicades les oficines i una de les sales d'exposicions del Bòlit, el Centre d'Art que em va convidar a tutoritzar el projecte Bòlit Mentor i comissariar l'exposició que se'n deriva. Quan es va formalitzar l'encàrrec el parc infantil estava tancat mitjançant unes cintes que sense impedir del tot el pas, assenyalaven la prohibició d'ús. Aquest segon gest (el primer va ser muntar el parc), per context, just davant de la sala d'exposicions del Centre d'Art, convertia el parc en escultura, i sumava una capa de to irònic a la intervenció. I a la pregunta del perquè de tot plegat, la resposta va ser que no hi venien nens, al Pou Rodó, que no hi viuen famílies joves amb criatures petites en els habitatges que donen a la plaça, i que el seu possible ús per part de nens dels carrers propers pot molestar els actuals inquilins, promotors de l'intent de desmantellament de la instal·lació.
L'ús de l'espai públic és conflictiu. I des de l'educació i l'art podem fer política preguntant-nos com ha de ser aquest ús. Ajudant a construir des de la intel·ligència, però també la generositat, un espai públic per a tots.
Benvinguts a la plaça! proposava a un grup de llicenciats que posessin a pensar un grup d'estudiants d'ESO què seria millorable dels espais d'ús públic que utilitzen i com. En dos dels instituts, però, els intrusos, com els anomena Jordi Mitjà, van plantejar el mateix institut com un primer espai d'ús compartit. En el tercer sí que es va sortir a l'exterior, i la conclusió, si més no, ha sigut curiosa.