Bòlit

¿Refleja el mapa lo que tiene lugar en cada lugar? (Estrella De Diego)[1]

El nou context global ha generat noves identitats urbanes informals i autogenerades que, al seu torn, s'han adaptat a la nova realitat i n'han modificat el comportament i l'actitud en l'espai públic, a la vegada que s'ha anat cohesionant a través de la mateixa convivència, al marge de qualsevol planificació. Com apunta Henry Lefevbre [2], es proposa una noció dinàmica de l'espai com a forma de coneixement i acció relacionats amb les noves formes d'habitar. La globalització i la tecnificació de la societat (derivada del tecnocapitalisme) estan redibuixant les ciutats al marge de planificacions, línies estratègiques o polítiques concretes. La comunitat s'autogenera en paral·lel i el suport d'Internet ha creat una pell digital aparentment invisible.

Es proposa el mètode situacionista per a la recerca i construcció d'atmosferes coherents o situations, definides com a "moments de la vida viscuts concretament i deliberadament"[3]. La pretensió, en definitiva, és crear una "Girona situacionista" a través de la psicogeografia. o un model d'anàlisi situacionista adaptat al nostre temps que pugui redibuixar qualsevol ciutat. Tot seguint la ciència ampliada de la teoria de la deriva de Debord i emprant tot tipus de tècniques, ginys i recursos, es proposa un sistema que permeti anar a altres ciutats a fer els mateixos exercicis per a extreure'n els "contraplans". Anem darrere aquella incertesa intrínseca a la ciutat i que mai apareix als mapes, però que, tanmateix, n'és un dels grans elements representatius i el que la dota de personalitat.

Avui, en el món de la tecnosocietat globalitzada, la veu del ciutadà i la vie quotidiènne encara es troben fora de les esferes amb capacitat decisòria. Aquest projecte es basa en el complex format per l'estètica, els sentiments, els costums i, el discurs, la tecnologia com a eina per elaborar "operacions culturals". I és que la geolocalització o els locative media obren la possibilitat que quan pensem una ciutat, la projecció mental quedi alliberada del pla, que realment sigui viu i respongui a totes les possibilitats de visualització que té la nostra ment. Per què, si quan somiem ho podem fer tot, quan pensem en una vista aèria d'una ciutat ens costa tant escapar de la imatge cartogràfica i del paisatge dibuixat per les estructures de poder?

Un mapa és una metàfora i, per tant, un exercici de creació. Al mateix temps, i també com a conseqüència d'aquella, té unes possibilitats inesgotables, tant creatives com interpretatives. Aquesta constatació també ens porta a "revelar"-ne una altra característica que, tot sovint, resulta incòmoda. El mapa construeix realitat i, per tant, és un producte ideològic. El mapa, a més, orienta cap allí on els seus creadors volen articular el seu discurs, de manera que la seva lectura no és mai natural.

És per això que el joc cartogràfic permet mil lectures i interpretacions segons els paràmetres triats i el parti pris pels seus creadors. "No existeix una interpretació neutra de la realitat" i menys de l'actual que, cada cop més, se'ns esmuny de les cotes, escales o enquadraments.

Cristina Palmese i Ricardo Atienza, reflexionant sobre els paisatges sonors i la ciutat, proposaven "un nivel de observación «intermedio», en el punto de fricción, de desgaste, ajuste y creación entre persona y medio"[4] per comprendre l'entorn urbà. Aquests mapes intangibles tenen una vocació un pèl més subversiva que això.

Aquest projecte uneix dues idees rebudes recentment: d'una banda, la idea de Joan Fontcuberta que apunta la tendència escòpica de la societat actual, i de l'altra, la constatació de José Antonio Donaire segons la qual la pràctica turística o el viatge no és res més que un intent de realització o recreació de la pròpia utopia. Així doncs, amb aquestes dues idees tan suggeridores, mitjançant les arts numèriques i en confabulació amb la ciutat autogenerada, volem "alliberar la ciutat del seu mapa"[5] tot intentant que la població (flotant i resident) es converteixi en turista de la seva pròpia quotidianitat, perquè, a la fi, aquesta ciutat se'ns reveli desconeguda fins i tot per als mateixos residents.

Aquesta cartografia intenta, a més, investigar per la informació que emeten els objectes geogràfics vius del propi territori i desvelar-los  les petges simbòliques i el grau d'influència social. Miltos Santos constatava el fet que la ciutat ha substituït el paisatge natural pel cultural i l'ha emplenat d'artefactes. L'espai és instrumentalitzat, culturalitzat i mecanitzat, cada dia més saturat d'informació que s'encripta més i més[6].

D'altra banda, hi ha les qüestions operatives: com treballar els elements en relació amb l'espai expositiu perquè tinguin, en si mateixos, un valor semiòtic? La disposició dels elements per intentar traslladar les inquietuds que han mogut aquesta reflexió cartogràfica ha estat un tema cabdal[7].

Cada exercici respon, bàsicament, a una voluntat. D'una banda,  s'ha volgut mostrar la pell digital de la ciutat, per la qual cosa s'ha considerat inexcusable mostrar els mapes de la creativitat efímera gironina des de l'àmbit virtual. No es tracta solament d'un joc, que ho és, sinó també la constatació de la realitat de l'espai on line.

La percepció dels mapes sensorials havia d'entrar a través dels mateixos sentits que els varen suscitar. El plànol dels límits sonors d'una ciutat s'ha de transmetre de la mateixa manera que s'ha percebut, sense gairebé adonar-se'n i sense possibilitat planificadora.

Finalment, per intentar revelar la falsa objectivitat de la pràctica cartogràfica, s'ha elaborat un exercici d'anada i tornada pel punt de vista i la subjectivitat. Des de la planificació urbanística falsament asèptica fins al més pur voyeurisme, tot jugant amb els estats de la ciutat que planifiquen la substitució de l'anterior.

Flora Bacquelaine, comissària

[1] DE DIEGO, Estrella. Contra el mapa

[2] LEFEBVRE, H. (1970) La revolución urbana. 1972. Madrid: Alianza Editorial, Libro de Bolsillo.

[3] ANDREOTTI, L. & COSTA, X. (ed.) (1996). Situacionistas, arte, política, urbanismo. Barcelona: MACBA, ACTAR. (P.15)

[4] PALMESE, Cristina & ATIENZA, Ricardo, "Pensando la ciudad, herramientas para una experiencia urbana" a III Encuentro Iberoamericano sobre Paisajes Sonoros, Universidad Autónoma de Madrid, 2009. Publicat on line a www.cervantes.es,  http://goo.gl/JBjxp [data de consulta: 02/02/2012]

[5] DE DIEGO, Estrella. op. cit., p. 71.

[6] SANTOS, Milton. De la totalidad al lugar.

[7] PAEZ I BLANCH, Roger. "Cartografías operativas y mapas de comportamiento" a Duarte, I. & Bernat, R. (ed.), Querido público, Centro Párraga, Múrcia.